martes, 19 de abril de 2016

L’INTERNACIONAL, L’HOTEL ‘PROVISIONAL’ DE L‘EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE BARCELONA DE 1888

Llegia a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hotel_Internacional

Que l’edifici es va construir en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant de la Capitania General.

Tenia planta i quatre pisos de 150m. per 35m. i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Tenia capacitat per a 2.000 hostes en 600 habitacions i 30 apartaments per famílies nombroses.

La construcció va començar a mitjan desembre de 1887 i el 14 de febrer de 1888 s'acabaven les obres d'edificació, si bé els acabats interiors i la decoració es va allargar fins finals de març de 1888.

A mitjan gener es va decidir treballar de nit, fent servir divuit grans focus elèctrics i es van estructurar les brigades de personal que en total estaven formades per 650 paletes i peons, 100 fusters i 40 guixaires.[

La inauguració oficial va ser el 5 d'abril de 1888 i es va obrir al públic el 12 d'abril.


L'edifici dissenyat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) havia tingut una bona acollida per part dels ciutadans i una bona part del sector intel•lectual que el consideraven una obra d'art representativa de la nova arquitectura.

El seu caràcter efímer però, havia comportat determinades actuacions de difícil marxa enrere. La ubicació s'havia fet en uns terrenys cedits de forma temporal pel port que no eren estables com per a allotjar una construcció permanent. A més l'edifici no comptava amb fonaments, sinó que estava assentat sobre una estructura metàl•lica feta expressament per aportar estabilitat i, per últim, els materials utilitzats eren de qualitat pensada per una durada limitada.

Així, tot i que el seu fi estava predeterminat, es va organitzar un moviment de defensa que va començar ja abans d'estar acabat. Un cop acabada l'exposició es varen produir moltes tensions per canviar la situació, involucrant al ministre amb una oferta de venda de l'edifici, arribant la discussió a les Corts Espanyoles, amb una sessió molt tensa en què es confirma l'ordre d'enderrocament, que va començar l'1 de maig de 1889, una mica més d'un any després de la seva inauguració.

lunes, 18 de abril de 2016

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR DE SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA. GIRONA

Les capelles dels fossars acostumen a estar advocades al Sant Crist, com és el cas de la de Sant Joan les Fonts, a la comarca de la Garrotxa.

Llegia a :
http://www.elcami.cat/camipedia/cronologia-de-fets-importants-sant-joan-les-fonts

la construcció del nou cementiri de Sant Joan les Font es duia a terme l’any 1885, i l’any 1891 , El 1 de Desembre de 1891 comença la construcció de la nova església al centre de la població.

En ambdós casos no consta qui en va ser l’arquitecte, dada que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la visita que feia al fossar , situat ara al costat d’una industria, que alhora que soroll deixa l’aire impregnat d’una forta olor, pensava que a Sant Joan les Fonts, els difunts no poden descansar en pau.

Advertia una capella de Sant Crist – sense parets - situada a la zona ‘nova’ , i minses restes dels nínxols ‘històrics’ a la part més antiga.




A Catalunya no ens calen enemics, amb només la ‘ mala feina’ dels amics ja en tenim prou per a no aixecar cap, oi ?.
Reiterava – una vegada més – la meva pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!!

domingo, 17 de abril de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SANTA MARIA D’OLÓ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. MOIANÈS.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Estic a l’espera de rebre des de l’Ajuntament de Santa Maria d’Oló la fotografía de l’edifici que acollia l’escola pública a que feia referencia una nota que publicava a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts


El consistori Olonenc ‘ no està per la feina’ , i m’arribava fins a Santa Maria d’Oló, on afortunadament em trobava a la Montserrat Roca Bordó, que m’explicava on estava l’escola, dada que em confirmaria posteriorment l’actual propietari.


Deia en un comentari a una persona que col•labora en aquesta tasca de documebtar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ; avui hi ha - sense cap mena de dubte - més places escolars que en aquella època, hi ha però, MENYS EDIFICIS ESCOLARS, ja que el model educatiu actual, tendeix a la concentració. Això que possiblement presenta alguns elements positius, provoca entre altres coses el desarrelament dels infants de la seva comunitat originaria, segons la meva modesta opinió.

Santa Maria d’Oló gaudeix avui d’un nou edifici escola, no dissortadament tants i tants altres nuclis de població, que veuen marxar a la quitxalla al mati, per retornar a mitja tarda – com si formessin ja part de la classe treballadora - , i que fas anys i panys, que només ocasionalment senten el soroll d’una pilota als seus carrers, i/o la cridòria dels infants enjogassats.

Ha estat una feina gegantina desenvolupada bàsicament durant la dictadura franquista, que s’ha continuat però – amb indissimulat entusiasme - em aquesta ‘democraciola’ que ha excel•lit com exemple d’estultícia i corrupció pel que fa a les seves elits politiques.

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista, que en força ocasions els acullen avui també .

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

sábado, 16 de abril de 2016

IN MEMORIAM. SANTA MARIA DE CASTELLAR DE LA MUNTANYA. VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA

Volia fer la primera sortida ‘llarga’ desprès de la pielonefritis a l’antic poble rural de Castellar de la Muntanya, a l’extrem oriental del municipi de la Vall de Bianya.

L’església es troba al mig d’un pendent muntanyenc. Per arribar-hi cal agafar la pista que travessa, a Sant Joan les Fonts, la riera de Bianya, s’enfila per la serra de Vivers i acaba a l’església de Santa María. Tot i referències anteriors, el temple és una mostra del romànic garrotxí del segle XII.


La descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular a la façana de llevant.

L’accés al temple es troba a migdia, on hi ha una porta senzilla, ja que la originaria fou treta l’any 1977 per col•locar-la a l'església parroquial d'Oix, en aquesta ocasió es desvestia a la Mare de Déu, per vestir a Sant Llorenç.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/search?q=Oix


M’expliquen que l'interior del temple és enguixat, i el seu estat de conservació és molt lamentable. En demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

El petit fossar ensorrat en la seva major part conserva algunes làpides de marbre.


El campanar és en forma de torre, amb teulat a dues vessants. És d'època més tardana a la construcció del temple.

Va ser l’església parroquial del poble rural de Castellar de la Muntanya, situat a l'aiguavés nord de la serra que separa la riera de Bianya i la de Colldecarrera, coneguda també com de Castellar.

Apareix esmentada a un document de l'any 1001 segons el qual Arnau Gaufred, Arnau Isarn i altres executors testamentaris d'un difunt anomenat Guillem, fan donació al monestir de Sant Pere de Camprodon d'un mas situat a Castellar, prop de l'església. L'any 1079 apareix esmentada com "Sancte Mari de Castellario" en el document pel qual Udalard, vescomte de Bas, i la seva muller Ermesendis cedien al monestir de Sant Víctor de Marsella el cenobi de Sant Joan les Fonts i les esglésies que li estaven subjectes.

Ens oferien un got d’aigua a la Rectoria de Santa de Maria de Castellar, convertida avui en un allotjament rural.
http://www.rectoriacastellar.com/cat/valle.html

Ens recomanaven arribar-nos fins al Restaurant Ca la Nàsia de Llocalou,
http://www.calanasia.cat/

Seguíem el consell i degustàvem un remenat d'espàrrecs i bolets i un bacallà amb samfaina excel•lents en un menú de menys de 12 €

Ens encantarà rebre imatges de la Mare de Déu de a Muntanya que es venerava en aquesta església, i dels seus goigs, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://goigderomanic.blogspot.com.es/2015/09/santa-maria-de-castellar-de-la-muntanya.html

jueves, 14 de abril de 2016

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DEL CASTELL DE CASTELLBELL. CASTEBELL I EL VILAR. BAGES

El Marcel•lí Puigdellivol Prat em feia arribar unes fotografies de la capella romànica advocada a Sant Miquel, que forma part del conjunt del Castell de Castellbell, dalt d’un turó que el Llobregat envolta formant un meandre, al terme de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages.




Llegia que actualment està quasi enrunada, ja que malgrat el seu caràcter sagrat , degué ser destruïda l'any 1719 pel seu propietari d'aleshores, Josep d'Amat i de Junyent (?-1730): 2n marquès de Castellbell, 3r marquès de Castellmeià, a fi que no fos ocupat pels miquelets que venien de França per promoure una insurrecció general.

Capella romànica, no en trobem cap documentació fins a l'any1685 quan en una visita del bisbe Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704), es descriuen les capelles i esglésies dependents de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell.

Sant Miquel és segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com



El Marcel•lí em feia arribar un excel•lent treball de l’ historiador local Joan Valls Pueyo, publicat al Brogit de Castellbell i el Vilar

IN MEMORIAN. CAPELLA DE SANT MAMET DE BACARDIT. FONOLLOSA. EL BAGES

El Marcel•lí Puigdellivol Prat retratava l’any 2013 les runes de l’església de Sant Mamet de Bacardit, al terme de Fonollosa, a la comarca del Bages



La primera documentació escrita on apareix citada data del 14 d'octubre de l'any 950, quan el comte de Barcelona Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Castelltallat, al lloc anomenat "Cans", junt amb les esglésies de Santa Maria del Grau, Sant Pere i Sant Mamet amb el conjunt de les seves terres.
Trobem successives mencions al temple en documentació dels anys 1015, 1026 i 1057.[AA.DD. 1984: 250] Molt probablement la seva condició no passà mai de capella rural, i amb el pas dels anys va anar quedant abandonada i desprovista de culte.

Al segle XVII molt probablement ja era enrunada, doncs l'any 1685 el culte ja s'havia traslladat al nou temple edificat al costat del mas Bacardit.

Les ruïnes de l'antiga capella de Sant Mamet, situada a la serra de Sant Mamet, entre els masos Bacardit i Casalot, presenten actualment un estat d'abandonament. De l'antiga capella es conserva tota la planta, de tipus rectangular amb petit absis semicircular, part de les parets, detalls del portal i d'un finestral en la part davantera.

L'edifici conservat presenta dos moments constructius clarament diferenciats. Al primer moment deuríem la construcció de la nau, feta amb blocs de pedra sense polir i de formes irregulars, recollits a la mateixa zona , i en el segon hi emmarcaríem l'absis semicircular, aixecat utilitzant blocs de pedra polida, i la volta, que arrencaria d'una cornisa que separa les dues obres. [VILLEGAS, 1982: 101] L'estructura més antiga, que conformaria la nau, fou aprofitada posteriorment, molt probablement a cavall entre els segles XII-XIII, per aixecar l'absis i cobrir el temple. Al mur de migdia s'hi obria el portal, rematat amb un arc de mig punt fet amb dovelles esculpides a la seva part inferior amb motius molt simples, com ara botons i relleus allargassats. A ponent s'obriria un petit finestral amb doble escaix per donar claror a la nau.[VILLEGAS, 1982: 102] El pas de la nau a l'absis es fa per mitjà d'un plec de reducció que fa la degradació, i al seu interior dos graons eleven la zona de l'altar, a l'absis, respecte la nau. Davant la porta, s'observen encara el que podrien ser les restes de l'antic atri.

Existeix encara una ‘nova’ capella de Sant Mamet erigida probablement pel propietari del lloc, Josep Bacardit, segons consta en una acta de 1685, quan el bisbe de Vic, Antoni Pasqual Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704). visità la parròquia de Fonollosa, que retrataven els amics de Catalunya Medieval.


Per la festivitat de Sant Mamet, màrtir de Capadòcia, que se celebra cada 17 d'agost, antigament es feia un gran aplec als seus voltants, agrupant-s'hi gent de les poblacions de Camps, Fonollosa i Castelltallat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. ESCOLA DE NENES DE PREMIÀ DE DALT. EL MARESME

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Llegia de la dita casa del terçó, o Casa de les Monges de Premià de Dalt, a la comarca del Maresme ; Escola de les Nenes (1890), avui Casal Parroquial. L'origen de la paraula Terçó es troba en la tercera part del impost que a l'edat mitjana es lliurava a l'església, i que es dipositava al temple, al clergat i a la seu episcopal.

L'edifici va ser destruït per una torrentada; l'any 1740 va ser reconstruït pel prevere Gabriel Martí.


Al segle XIX, amb la desamortització, l'ajuntament de Premià de Dalt va prendre possessió de la casa del terçó, tot i que el Ministeri d'Hisenda va resoldre que la propietat quedés en mans eclesiàstiques : El 31 d'agost de 1890 va ser beneïda com a Escola de les Nenes que fins llavors no anaven a l'escola, a càrrec de cinc monges mercedàries, situació que va continuar fins al 1920.


En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...