IN MEMORIAN. COLÒNIA YMBERN. ORÍS. OSONA.

M’arribava fins a la Colònia Ymbern per a constatar – val a dir que amb desolació – que no hi havia església, ni tampoc escola. Em limitava a retratar l’arc d’entrada, testimoni d’un plantejament molt ambiciós que no va arribar a desenvolupar-se.

Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'una de les colònies tèxtils més unitàries de la conca del riu Ter. Destaca per la seva singularitat arquitectònica i el seu urbanisme enjardinat.

S'accedeix a la colònia per damunt d'un pont de pedra sobre el riu. La disposició dels edificis industrials -construïts amb pedra corejada d'estil modernista- formen una plaça. Els habitatges dels obrers, així com els equipaments -fonda, botiga, safareigs, camps d'esports-, l'explotació agrícola annexa i sobretot els magnífics jardins, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) , fan un exemple únic de colònia industrial a Catalunya.

L'arribada a la colònia de Conangle dels Calvet a inicis del segle XX suposà una reconversió de l'establiment industrial en una gran colònia

La família Calvet construeix una colònia industrial de gran valor patrimonial tot i que finalment quedà inacabada arran de la mort prematura d'Eduard Calvet i Pintó (Barcelona, 6 de febrer de 1875 - 2 d'agost de 1917)

El projecte dels Calvet sembla que era molt més ambiciós del que és va poder dur a terme. Es varen construir les edificacions industrials, un conjunt alineat de 18 habitatges dividits per l'edifici de la fonda, que funcionarà com a ocasional botiga de queviures i residència dels muntadors de pas per la colònia, uns darreres amb safareigs, pati i horts, un espai com a sala de ball d'estiu i un entorn enjardinat amb pistes d'esport.

No es va arribar a dur a terme la construcció d'un economat, un cafè-casino, una escola i un altre conjunt d'habitatges, com tampoc segons constatava en la meva visita, l’església quina maqueta expliquen que va fer canviar en varies ocasions l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926.

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-ymbern

Sembla que la major part de les edificacions de la colònia Imbern es van construir sota les ordres de l'arquitecte Riera fortament influït per l'escola de Gaudí. M’agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom propi, el cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs d’aquest Riera, al que en alguna ocasió es designa com Sr.

L'aspecte actual la colònia Ymbern és producte de les construccions realitzades al llarg del primer terç del segle XX, impulsat pels germans Calvet, i finalitzat pels Ymbern

Actualment té un aspecte molt descurat, i fa funcions de parc d’esbarjo pels veïns de Torelló.

ÉS AQUESTA LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA DE LA MAMBLA?. ORÍS. OSONA

Trobava una minsa informació de la capella de la Mare de Déu de Gràcia, a la Mambla, al terme d’Orís, a la comarca d’Osona, s’explica que existia ja l’any 1585 ,i que fou ampliada i convertida en ajuda parroquial d’Orís, i que tenia cementiri propi propi l’any 1878.

No tenia clar que estes retratant la capella de la mare de Déu de Gràcia, en primer lloc perquè no hi ha cap element físic que ho corrobori, en segon lloc perquè no figura a la llista de ‘ monuments ‘ d’Orís, i en tercer lloc – per no fer-ho més llarg – perquè no hi ha cap rastre d’un cementiri.

Si queda alguna persona orisenca o no que pugui confirmar i/o aclarir l’advocació d’aquesta capella, i afegir-hi un xic més d’història, és pregat de fer-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Em confirmaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) , que es tracta de la Capella de la Mare de Déu de Gràcia de la Mambla, al terme d’Orís, a la comarca d’Osona.

A Catalunya tenim la sort – encara – que des de l’àmbit privat i/o particular s’està - com s’ha fet des de sempre - fent la tasca de conservar la nostra llengua i la nostra cultura, el meu personal i infinit agraïment al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

IN MEMORIAM. ESCOLES DELS OMELLONS. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell. Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà (Urgell) al NE.

El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi.

El darrer cens de la II República comptava 465 persones, i el tancava l’exercici 2014 amb 232 habitants. S’ha perdut en el període la dictadura feixista, els anys de cleptofeixisme i la ‘Democraciola’ un 50,11 de la població, i això malgrat trobar-se relativament aprop de la capital de les Garrigues i de l’Espluga Calba, que manté encara la Cooperativa de Generes de punt John Fils.

M’indicaven on eren les escoles, l’edifici acull avui un Bar, la Casa de la Vila, el consultori Mèdic ,...

Ens queden encara algunes poblacions de les Garrigues ,l’ Albagés, Arbeca, Bellaguarda, Bovera, Castelldans, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, Puiggròs, el Soleràs, ... , fem una crida molt especial als veïns, i/o a les persones nascudes en aquestes poblacions, perquè ens facin arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us en deurà una.

IN MEMORIAM. ESCOLES DE TARRÉS. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues. El terme municipal és a l'est de la comarca, perllongant-se de la serra del Tallat i la serra de Vilobí. Limita al nord amb el municipi de Fulleda, a l'oest amb Vinaixa, i a l'est i al sud amb Vimbodí i Poblet, aquest darrer ja de la comarca de la Conca de Barberà.

Tarrés tenia 310 habitants al cens de l’any 1930 – el darrer abans de al dictadura franquista -, i tancava l’exercici 2014 amb 105 habitants. Aquesta pèrdua del 66,13% de veïns, es dona únicament al Pirineu i/o en indrets com Txernòbil, és un èxit de les politiques del feixisme i del cleptofeixisme que aquesta ‘Democraciola’ no ha sabut – hi volgut – esmenar.

L’edifici que acollia les escoles, acull avui la seu dels ADF.
http://tarresaldia.blogspot.com.es/2011/11/renovacio-duna-part-del-magatzem-de-les.html

Ens agradarà tenir noticia de quan es feia l’edifici, i de qui en va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DEL PUJOL DEL RECÓ. LA COMA I LA PEDRA. EL SOLSONÈS.LLEIDA

El Marceli Puigdellivol Prat em feia arribar unes fotografies fetes en ocasió d’una caminada a la Coma i Pedra, anant cap el Clot de l’ infern, de l’'església de Sant Andreu de Pujol del Recó, que fou coneguda antigament amb el nom de Sant Andreu de Mossoll (nom de la riera propera a l'església).

Una de les primeres notícies que tenim d'aquesta església, correspon a l'any 1050 i s'esmenta com a església del monestir de Sant Llorenç de Morunys en una relació dels béns d'aquest monestir: "Et in Mosullo ipsa ecclesia de Sancti Andree et mansione dominica et alaudem et vineas".

L'any 1103, Ramon Miró feu donacions al monestir de Santa Maria de Solsona entre les quals s'esmenta el terme de Sant Andreu (possiblement no l'església), entre altres possessions a la Vall de Lord; Solsona aconseguia així limitar i voltar les possessions del monestir rival de Sant LLorenç de Morunys. L' església pertanyia al monestir de la Vall de Lord al segle XV: dos priors del monestir s'anomenen Benet i Bernat de Sant Andreu de Mossoll i la veïna casa de Sant Andreu de Mossoll, havia de servir a l'església procurant que s'hi celebressin misses i amb el delme de la dita casa, il•luminar l'església. Els hereus de la casa de Sant Andreu de Mossoll, veïna a l'església, pagaren l'any 1335, 100 sous per la ratificació de l'establiment fet pel prior de Sant Llorenç de Morunys. L' any 1343 l'abat de Tavèrnoles i de Sant Llorenç de Morunys ratificà als homes de Linyà els censos, drets i redits que aquests rebien de moltes parròquies de la Vall de Lord, entre les quals hi havia Sant Andreu de Mossoll.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església romànica d'una sola nau amb absis quadrat cobert amb volta de canó i més estret que la nau de l'església, també coberta amb volta de canó i en part enfonsada - Francesc Regàs Iglésias de l’Associació cultural de la Vall del Lord, explica en el seu treball sobre aquesta església, que la volta va caure als any 50 del segle XX - . Un senzill arc triomfal separa la nau de l' absis, orientat a llevant. El parament és de pedres escairades i col•locades en fileres, més senzill en tot l'edifici que el de la volta. Al mur de tramuntana, hi han dos arcosolis adovellats amb arc de mig punt i a l' absis, hi ha un petit nínxol per a col•locar l' imatge del sant patró. La porta d'entrada es troba al mur de migdia i és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres de doble esqueixada estan també al mur de migdia, justament a l' absis i a ponent

L’Isidre Blanc, havia publicat una fotografia del interior en la que s’aprecia encara les restes del campanar d’espadanya.

Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) imatges d’aquesta església, i en rebia una del 16-III-1975, en la que s’aprecia el campanar. Ermita de Sant Andreu. Ruïnes. La Coma (La Coma i la Pedra). Solsonès

No t’acostumes mai a veure l’abandó infinit en que es troba el patrimoni històric de Catalunya.

LA PROVINDÈNCIA D’OLOT. PREGUNTES

Josep M Canals Ferrarons, publica una fotografia de l’església de LA PROVIDÈNCIA L'ANY 1925

Obra de l’Arquitecte , Josep Danés i Torras (Olot 1891 – Barcelona 1955).
Foto des de Can Jan Ric.

N’afegeix una més amb aquest comentari ; Unes persones observen la desfeta del incendi a l'església de la Providència el juliol de 1936.

Es pot veure l'accés als safarejos i hort de can Carlicus, al costat dret de l'església.

Foto J M Dou Camps.

La pregunta és, existeix avui encara aquesta església ?

La Rosa Berenguer publica una fotografia de l’any 1977 de l’escola la Divina Providència.

Trobava a :
http://imatgesgarrotxa.olot.cat:8107/list.vm?lang=ca&q=id:0000032385
http://imatgesgarrotxa.olot.cat:8107/details.vm?q=parent:0000030043&lang=ca&s=2392

Una de les imatges està datada l’01.12.1975

Les preguntes son :

1. Hi ha alguna relació entre les imatges Josep M Canals Ferrarons i la de la Rosa Berenguer ?
2. L’església es va reedificar desprès del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República?.
3. L’escola que publica la Rosa Berenguer, en quina data es vas edificar ?. Qui en va ser l’autor ?
4. L’edifici de l’escola que publica la Rosa Berenguer, existeix encara?.

No n’he trobat cap referència ni a la llista de ‘monuments’ , ni al catàleg de patrimoni de l’Ajuntament d’Olot .

SANTA MARIA DELS ÀNGELS. EL VILOSELL. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que l’ església parroquial de Santa Maria dels Àngels del Vilosell, és esmentada per primer cop en una Butlla del Papa Celestí III com a part de la Arxidiòcesi de Tarragona l’any 1194. La seva pertinença al valiat islàmic de Siurana i a les muntanyes de Prades va determinar la seva inclusió en l’Arxidiòcesi de Tarragona. Sembla però que l’edifici original és dels segles XIII i XIV.

La façana és força austera, llisa totalment a excepció de l'entrada. Es tracta d'una porta d'arc de mig punt amb falses pilastres acanalades, sobre seu un entaulament mixtilini que està rematat amb un nínxol que reprodueix l'estructura de la portada amb la figura de la Verge. Té una torre campanar de secció poligonal a la part dreta dels peus. Obra del segle XVIII, al cens de 1787 consten 580 veïns, els ‘diners d’Amèrica’ serviran per substituir esglésies romàniques, aixecar ermites, capelles, fer i refer ‘grans cases’, castells i palaus, guanyats de forma ‘fàcil’ tindran un efecte ‘miratge’ que com en el cas de la darrera estraperlada del feixisme i el cleptofeixisme, el mal dit ‘boom immobiliari ‘ tindrà un efecte devastador sobre les classes més humils de la societat.

L’església del Vilosell és un edifici profundament transformat per la substitució de la seva capçalera original, la construcció d’una nova portada al segle XVIII i del campanar de torre a la façana oest al segle XIX. També es van afegir capelles i dependències als seus costats nord i sud, on s’aparedà la porta altmedieval, que ha estat descoberta en el procés de restauració de què fou objecte l’edifici. Ara es conserva molt alterada i tancada amb un vitrall.

No la trobava inclosa a : s://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Vilosell

Escola

Capella de Sant Sebastià.

Tampoc l’escola, ni la capella de Sant Sebastià, ni ....

Per intermeadiació de la Mare de Déu dels Àngels, aixecava la meva pregaria a l’Altíssim; senyor, allibera el teu poble !!!!