IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE CAL SAGRERA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA LLACUNA. L’ANOIA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Llegia que l'edifici de Cal Sagrera de la Llacuna, a la comarca de l’Anoia, de 1911 i funcionà com a Sala de Balls i Bar fins 1930. Posteriorment, fins la Guerra que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats `pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, va servir com a escoles durant l' hivern i casa de colònies a l'estiu.

Està clar que el franquisme no va portar l’educació i la cultura a les terres de l’Anoia, ben al contrari, la dictadura i la posterior ‘Democraciola’ curulla d’estultícia i corrupció , han provocat una despoblació salvatge que posa en risc ultra el patrimoni històric i artístic, la continuïtat de l’existència humana en aquest espai. La independència política de REINO DE ESPAÑA és l’única opció per evitar el col•lapse total.

Abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

La meva recerca - duta a terme amb els migrats interessos d’un treballador jubilat - em fa adreçar-me principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recuperació de les imatges i/o la història dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les més 940 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

EL GUARDIÀ DE LA PORTA DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA.

El Josep Olivé Escarré, natural de Sant Llorenç de Savall, exercia per un moment com a guardià d’una de les antigues portes que tancaven el nucli de Sant Llorenç de la Muga, a la comarca de l’Empordà sobirà, Girona, Catalunya.

És una construcció dels segles XIII-XIV, com la major part de la muralla.

El nucli antic de Sant Llorenç de la Muga forma un dels closos medievals emmurallats més importants de la comarca.

Feta la fotografia el sentinella amb 90 anys complerts el 2.05.2016 quedava rellevat de la seva funció defensiva.

LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE CISTELLA. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

M`aturava – acostumo a fer-ho per arreu , al cementiri de Cistella, a la comarca de l’Empordà sobirà, a la província de Girona; recordo sempre un text al petit fossar de Salelles al Bages, en quina porta hi ha un rètol que diu :

Aturat oh caminant
I prega a Déu per nosaltres
Si vols que desprès els altres
Per tu facin altre tant

No podia verificar que mantingui encara la seva funció religiosa.

Les capelles del nostres cementiris amb els moderns tanatoris, i la descreença de la ciutadania, han esdevingut en molts casos, magatzem de mals endreços.

D’això, de la descreença de la ciutadania, n’és en bona part responsable Isidro Gomá y Tomás (La Riba, Tarragona, 19 de agosto de 1869 - Toledo, 22 de agosto de 1940), Cardenal Primat que recolzava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTYIM de la II república, i en beneïa tots els excessos. Ell, i la memòria dels ciutadans que des de les hores es malfia dels eclesiàstics.

El sacrifici del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), no ha pogut compensar les morts i vexacions que s’infligien a la ciutadania amb la benedicció de tants i tants clergues que cremen avui l infern.

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE PONTS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Em portava fins a Ponts , en la documentació antiga en la documentació antiga ad Pontes (segle IX), forma plural de pont, un esdeveniment gratíssim de caire familiar.

Aprofitava per retratar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista dels que dissortadament no en trobava cap referència a la xarxa, sou pregats de fer-nos-en arribar informació a l’email coneixercatalunya.

Escola de les monges.

Escola Nacional. Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com, també posats a demanar del que va fer el Cine , que presenta un aspecte descurat.

Està clar que el franquisme no va portar l’educació i la cultura a les terres de la Noguera, ben al contrari, la dictadura i la posterior ‘Democraciola’ curulla d’estultícia i corrupció , han provocat una despoblació salvatge que posa en risc ultra el patrimoni històric i artístic, la continuïtat de l’existència humana en aquest espai. La independència política de REINO DE ESPAÑA és l’única opció per evitar el col•lapse total.

Abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

La meva recerca - duta a terme amb els migrats interessos d’un treballador jubilat - em fa adreçar-me principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recuperació de les imatges i/o la història dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les més 940 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA DE LA SERRA. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Em portava fins a la Baronia de Rialb, en la documentació antiga Rialbo (Segle IX), nom del riu que passa pel terme, del llatí RIVO ALBO ʻriu blancʼ, al•lusiu al color clar del llit, un esdeveniment gratíssim de caire familiar.

Aprofitava per retrat l’edifici de l’escola pública de la Serra , petit poble situat damunt Gualter, dominant la vall del Segre des de l'esquerra del pantà de Rialb, n’havia retratat temps enrere l’església i el petit fossar, l’edifici de l’escola es troba en una segona sortida del poble.

La recerca s’afegia a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/10/antiga-escola-de-pallerols-la-baronia.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/10/antiga-escola-de-la-torre-la-baronia-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/09/les-escoles-publiques-de-la-baronia-de.html

Està clar que el franquisme no va portar l’educació i la cultura a les terres de la Noguera, ben al contrari, la dictadura i la posterior ‘Democraciola’ curulla d’estultícia i corrupció , han provocat una despoblació salvatge que posa en risc ultra el patrimoni històric i artístic, la continuïtat de l’existència humana en aquest espai.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1.665 ànimes, i es tancava l’any 2014 amb 235 habitants, una pèrdua del 85,89% que superava de llarg els percentatges de la ‘solució final’ que Adolf Hitlerc (Braunau am Inn, 20 de abril de 1889-Berlín, 30 de abril de 1945), havia practicat contra els seus opositors. La independència política de REINO DE ESPAÑA és l’única opció per evitar el col•lapse total.

Abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

La meva recerca - duta a terme amb els migrats interessos d’un treballador jubilat - em va adreçar-me principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recuperació de les imatges i/o la història dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les més 940 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

CEMENTIRI D’AVINYONET DE PUIGVENTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

M`aturava – acostumo a fer-ho per arreu , al cementiri d’ Avinyonet de Puigventós, recordo sempre un text al petit fossar de Salelles al Bages, en quina porta hi ha un rètol que diu :

Aturat oh caminant
I prega a Déu per nosaltres
Si vols que desprès els altres
Per tu facin altre tant

Retratava la capella del Sant Crist, al que acompanya en aquest edifici dessolat una imatge de la Verge dels Dolors.

Les capelles del nostres cementiris amb els moderns tanatoris, i la descreença de la ciutadania, han esdevingut en molts casos, magatzem de mals endreços.

D’això, de la descreença de la ciutadania, n’és en bona part responsable Isidro Gomá y Tomás (La Riba, Tarragona, 19 de agosto de 1869 - Toledo, 22 de agosto de 1940), Cardenal Primat que recolzava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTYIM de la II república, i en beneïa tots els excessos. Ell, i la memòria dels ciutadans que des de les hores es malfia dels eclesiàstics.

El sacrifici del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), no ha pogut compensar les morts i vexacions que s’infligien a la ciutadania amb la benedicció de tants i tants clergues que cremen avui l infern.

Llegia amb delectació :
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/92879/168630
No hi ha cap dada del cementiri.

També Avinyonet de Puigventós sentia la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !!!!

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE LA SOCIETAT LA UNIÓ TERRADENCA?. TERRADES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava la façana de l'edifici de la Societat la Unió Terradenca ,on llueix un plafó ceràmic amb la data de construcció: 1916.

La descripció tècnica ens diu ; edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en una sola planta baixa. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons i amb els brancals arrebossats i pintats. A banda i banda hi ha dos estrets finestrals rectangulars, amb la llinda feta amb maons disposats a sardinell i l'ampit fet amb rajola vidrada verda. Damunt d'aquestes obertures hi ha cinc petites finestres d'arc de mig punt bastides amb maons i amb l'ampit de rajola. A la part superior del parament hi ha un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de l'establiment i, sota seu, una fornícula motllurada amb un altre plafó amb la representació de Sant Isidre Llaurador. Damunt seu hi ha l'any de construcció, 1916. La façana està rematada per un coronament esglaonat decorat amb motllures. A l'interior destaca una gran sala coberta amb encavalcada de fusta i, al fons, un espai d'escenari obert mitjançant un gran arc carpanell.

La construcció està arrebossada i pintada de color rosat.

No trobava cap dada d’aquest edifici a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=terrades&page=1

ens agradarà tenir coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte d’aquest edifici.

L’absència – sistemàtica – d’aquesta informació a la major part dels edificis que es construïen am anterioritat a la dictadura franquista, ratlla amb la paranoia. I , la persistència d’aquest desconeixement quatre decennis desprès de la mort del sàtrapa amb el cretinisme més absolut.