Quan tens una certa edat i mires enrere constates la certesa d’aquesta afirmació llatina ‘el temps se’n va’, o ‘ el temps vola’,.., i alhora, malgrat aquesta constatació, comproves que un cop i altre, contra tota raó i/o lògica s’imposa el HACELLA Y NO ENMENDALLA.
El diumenge 1 d’octubre de 2017 es produïen escenes esfereïdores que malgrat estar publicades en vídeo, hi ha persones que s’atrevien a NEGAR.
http://www.europapress.es/nacional/noticia-podemos-moviliza-redes-sociales-contra-represion-gobierno-no-nombre-20171001120029.html
El dimarts 3 d’octubre de 2017 Catalunya s’aturava com a mostra de rebuig per aquells fets, i novament hi ha persones que s’atrevien a NEGAR-HO.
S’anunciava per a les 21,00 hores un missatge del Rei, en el que contra tota raó i/o lògica s’imposa el HACELLA Y NO ENMENDALLA.
Avui, es qüestionen les mateixes coses que ahir, i des d’algunes opcions politiques s’afirma que el missatge reial no es pot fer ‘ en el seu nom ‘.
Les properes eleccions tindran - també, com les municipals del 12 de abril de 1931 – una lectura en clau de continuïtat de la Monarquia, que per a moltes persones, ha renunciat a la funció d’àrbitre i moderador que li assigna la Constitució.
Artículo 56
1. El Rey es el Jefe del Estado, símbolo de su unidad y permanencia, arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones, asume la más alta representación del Estado español en las relaciones internacionales, especialmente con las naciones de su comunidad histórica, y ejerce las funciones que le atribuyen expresamente la Constitución y las leyes.
El temps ho dirà.
Rellotge de Pau Costa Molina (Barcelona 1965)
http://elsoldelera.blogspot.com.es/2010/08/rellotge-de-ceramica.html
miércoles, 4 de octubre de 2017
martes, 3 de octubre de 2017
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA AIXECADA PER L’ARQUITECTE RAFAEL MASÓ VALENTI A S’AGARÓ. CASTELL-PLATJA D’ARO. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s¡’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.
ANAR A ESTUDI és un excel•lentissim treball que esperem tingui continuïtat en altres comarques de la geografia catalana :
http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.htm
DE S’AGARÓ TROBAVA :
Escola de S’Agaró, curs 1935-1936, opuscle informatiu sense data d’impressió, pàg. 4
“La preocupació primordial de l’Escola de S’Agaró serà la tasca educativa, i d’una manera especial el desenvolupament de la personalitat dels alumnes, de manera que si per un costat la vida a ple camp i la pràctica de tots els esports els permet de pujar amb una salut robusta, per un altre la formació moral ha de donar per resultats obtenir homes d’esperit obert i lleial, cultes i respectuosos, enginyosos i decidits, que per a fer la seva via no hagin de pensar mai en recolzar-se sobre la seva fortuna, sinó sobre ells mateixos: homes que sentin a cada moment la responsabilitat dels seus propis actes davant Déu i davant la Pàtria”.
AMCPA. Hemeroteca. Foto publicitat Escola de S’Agaró, inserida a la Revista de S’Agaró, estiu 1935. No hi ha imatge.
Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935 ) , autor de les escoles de :
Escoles de Sant Gregori
Escoles Municipals de Sarrià de Ter
Escoles de Vilablareix
Escola d'Arts i Oficis. Girona
l'any 1935, crea a S'Agaró, Baix Empordà, una escola activa elitista, catalana i amb voluntat de preparar els futurs dirigents del país, segons els models més fidels al programa de l'Escola Activa.
l’Escola de S’Agaró es bastia aprofitant l’edifici de l’Hotel de la Platja (anteriorment Monumental Hotel). Quan es va inaugurar l'octubre de 1935 Rafael Masó ja era mort. Està però acreditat que va participar en l’adaptació de l'hotel per a transformar-lo en escola. L’Escola només va funcionar aquell curs (1935-1936), ja que la seva activitat es va veure ininterrompuda per la Guerra Civil. Després de la contesa, l’edifici va tornar a ser l'Hotel de la Platja fins als anys vuitanta, quan va ser reformat i convertit a l’actual S’Agaró Hotel
No en trobava imatges, i tampoc dissortadament cap referència a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=aro&page=16&p
Sou pregats de fer-nos arribar una imatge d’aquell edifici esciolar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
EL Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar una imatge d’aquell edifici l’any 1935.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
P/D
Els fets tràgics de l’1 d’octubre de 2017 son encara molt vius mentre faig la recerca d’aquest edifici escolar anterior a la dictadura franquista.
Tothom indueix que serà molt difícil - si s’arriba a intentar – establir un diàleg entre els governs de Catalunya i Madrid, el primer escull apareix quan el PP nega la realitat, i s’obstina en afirmar que en llocs com a Sabadell, Sant Julià de Ramis, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Ponts, Aiguaviva, ..., - actualitzeu la relació - ‘ es va procedir amb total respecte a les persones’.
http://www.naciodigital.cat/noticia/139536/guardia/civil/policia/espanyola/carreguen/contra/escoles/voten/puigdemont/junqueras/forcadell
Fins a la premsa que no és sospitosa de demòcrata es poden veure imatges colpidores.
Actualitzeu el mapa de les poblacions que han patit violència, ELLS NO HO FARAN
ANAR A ESTUDI és un excel•lentissim treball que esperem tingui continuïtat en altres comarques de la geografia catalana :
http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.htm
DE S’AGARÓ TROBAVA :
Escola de S’Agaró, curs 1935-1936, opuscle informatiu sense data d’impressió, pàg. 4
“La preocupació primordial de l’Escola de S’Agaró serà la tasca educativa, i d’una manera especial el desenvolupament de la personalitat dels alumnes, de manera que si per un costat la vida a ple camp i la pràctica de tots els esports els permet de pujar amb una salut robusta, per un altre la formació moral ha de donar per resultats obtenir homes d’esperit obert i lleial, cultes i respectuosos, enginyosos i decidits, que per a fer la seva via no hagin de pensar mai en recolzar-se sobre la seva fortuna, sinó sobre ells mateixos: homes que sentin a cada moment la responsabilitat dels seus propis actes davant Déu i davant la Pàtria”.
AMCPA. Hemeroteca. Foto publicitat Escola de S’Agaró, inserida a la Revista de S’Agaró, estiu 1935. No hi ha imatge.
Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935 ) , autor de les escoles de :
Escoles de Sant Gregori
Escoles Municipals de Sarrià de Ter
Escoles de Vilablareix
Escola d'Arts i Oficis. Girona
l'any 1935, crea a S'Agaró, Baix Empordà, una escola activa elitista, catalana i amb voluntat de preparar els futurs dirigents del país, segons els models més fidels al programa de l'Escola Activa.
l’Escola de S’Agaró es bastia aprofitant l’edifici de l’Hotel de la Platja (anteriorment Monumental Hotel). Quan es va inaugurar l'octubre de 1935 Rafael Masó ja era mort. Està però acreditat que va participar en l’adaptació de l'hotel per a transformar-lo en escola. L’Escola només va funcionar aquell curs (1935-1936), ja que la seva activitat es va veure ininterrompuda per la Guerra Civil. Després de la contesa, l’edifici va tornar a ser l'Hotel de la Platja fins als anys vuitanta, quan va ser reformat i convertit a l’actual S’Agaró Hotel
No en trobava imatges, i tampoc dissortadament cap referència a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=aro&page=16&p
Sou pregats de fer-nos arribar una imatge d’aquell edifici esciolar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
EL Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar una imatge d’aquell edifici l’any 1935.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
P/D
Els fets tràgics de l’1 d’octubre de 2017 son encara molt vius mentre faig la recerca d’aquest edifici escolar anterior a la dictadura franquista.
Tothom indueix que serà molt difícil - si s’arriba a intentar – establir un diàleg entre els governs de Catalunya i Madrid, el primer escull apareix quan el PP nega la realitat, i s’obstina en afirmar que en llocs com a Sabadell, Sant Julià de Ramis, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Ponts, Aiguaviva, ..., - actualitzeu la relació - ‘ es va procedir amb total respecte a les persones’.
http://www.naciodigital.cat/noticia/139536/guardia/civil/policia/espanyola/carreguen/contra/escoles/voten/puigdemont/junqueras/forcadell
Fins a la premsa que no és sospitosa de demòcrata es poden veure imatges colpidores.
Actualitzeu el mapa de les poblacions que han patit violència, ELLS NO HO FARAN
domingo, 1 de octubre de 2017
IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. MASDENVERGE. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA
La Cristina Bonavila em feia arribar imatges de l’edifici que havia acollit l’Ajuntament i les escoles públiques. D’un estil vagament modernista no en trobava cap referència a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Montsi%C3%A0#Masdenverge
No sabia trobar – si existeix – el Catàleg de Patrimoni de Masdenverge, a la comarca del Montsià.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com tant de l’autor d’aquest edifici, com de la seva història.
Llegia que la població es va formar a mitjans del segle XVIII, quan alguns agricultors procedents de Tortosa es van instal•lar en aquestes terres per dedicar-se al seu cultiu, Masdenverge va formar part del municipi de La Galera fins a l’any 1857, any en què es va constituir com a municipi independent gràcies a la celebració d'un referèndum.
El mas del senyor Verge es va fer servir per donar nom a aquesta nova població, que als seus orígens, i fins a principis del segle XX, s'escrivia Mas d'en Verge.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
P/D
El dia 1 d’octubre de 2017, quan s’escrivia aquest post, les televisions, la xarxa, .., es feien ressò de l’actuació desproporcionada amb que es responia al desig de la ciutadania de manifestar-se democràticament.
Només es pot aconsellar en relació al danys materials provocats per aquesta actuació que per qui correspongui es faci inventari del danys materials, demanar si cal l’ajuda d’un advocat del torn d’ofici , i presentar denúncia.
En els cas d’agressions i/o lesions, caldrà portar la persona al cap i/o a l’Hospital i un cop atesa i amb el diagnòstic mèdic, demanar si cal l’ajuda d’un advocat del torn d’ofici i presentar denúncia.
El referèndum que l’any 1857 – 160 anys enrere - permetia el naixement de Masdenverge, es va desenvolupar de forma pacifica i democràtica. Malgrat la ‘denominació formal’ la ciutadania – en un elevat percentatge, almenys a Catalunya – no té la sensació de viure en democràcia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Montsi%C3%A0#Masdenverge
No sabia trobar – si existeix – el Catàleg de Patrimoni de Masdenverge, a la comarca del Montsià.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com tant de l’autor d’aquest edifici, com de la seva història.
Llegia que la població es va formar a mitjans del segle XVIII, quan alguns agricultors procedents de Tortosa es van instal•lar en aquestes terres per dedicar-se al seu cultiu, Masdenverge va formar part del municipi de La Galera fins a l’any 1857, any en què es va constituir com a municipi independent gràcies a la celebració d'un referèndum.
El mas del senyor Verge es va fer servir per donar nom a aquesta nova població, que als seus orígens, i fins a principis del segle XX, s'escrivia Mas d'en Verge.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
P/D
El dia 1 d’octubre de 2017, quan s’escrivia aquest post, les televisions, la xarxa, .., es feien ressò de l’actuació desproporcionada amb que es responia al desig de la ciutadania de manifestar-se democràticament.
Només es pot aconsellar en relació al danys materials provocats per aquesta actuació que per qui correspongui es faci inventari del danys materials, demanar si cal l’ajuda d’un advocat del torn d’ofici , i presentar denúncia.
En els cas d’agressions i/o lesions, caldrà portar la persona al cap i/o a l’Hospital i un cop atesa i amb el diagnòstic mèdic, demanar si cal l’ajuda d’un advocat del torn d’ofici i presentar denúncia.
El referèndum que l’any 1857 – 160 anys enrere - permetia el naixement de Masdenverge, es va desenvolupar de forma pacifica i democràtica. Malgrat la ‘denominació formal’ la ciutadania – en un elevat percentatge, almenys a Catalunya – no té la sensació de viure en democràcia.
viernes, 29 de septiembre de 2017
IN MEMORIAM. SEBASTIÀ CODINA PADRÓS. L’ART DELS GOIGS.
Permeteu reiterar al llarg d’aquest breu el mot GOIG, tant en el seu significat de ‘composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant’, com en el ‘ sensació d’extrema alegria’.
Mossèn Sebastià Codina Padrós ( Muntanyola, Osona, 1929 + Vacarisses , 2.1.2026 ) ), fill predilecte de Vacarisses, va ser en el món dels Goigs una autoritat, i alhora un esser entranyable pels que han hem tingut el goig de tractar-lo.
En la meva darrera visita, 28.09.2017 em regalava un exemplar dels Goigs a llaors dels Sant Avis, en el que recull poèticament, les dramàtiques circumstàncies que en l’àmbit de les famílies s’estan patint com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA :
Per la seva condició de prevere, no ha viscut en primera persona el Sebastià el rol dels avis, i s’excusava per les possibles errades i/o mancances.
Els fills s’han de tenir quan encara es té fortalesa física, tots els pares hem viscut nits sense dormir; i així, quan arriben els nets, ens fan reviscolar el cor, ens retornen les il•lusions i les esperances, i recuperem el goig de viure, malgrat tots els entrebancs que se’ns presenten.
La trobada tenia ‘ música de fons ‘ , el "¡A por ellos!" , que remou – per als que encara en tenim/tenen – consciencies, un cop més, la cridòria no deixa sentir el missatge que el Sebastià a practicat i predicat al llarg de la seva vida:
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.
Avui, com ahir, com demà, tot està en mans de Déu.
Mossèn Sebastià Codina Padrós ( Muntanyola, Osona, 1929 + Vacarisses , 2.1.2026 ) ), fill predilecte de Vacarisses, va ser en el món dels Goigs una autoritat, i alhora un esser entranyable pels que han hem tingut el goig de tractar-lo.
En la meva darrera visita, 28.09.2017 em regalava un exemplar dels Goigs a llaors dels Sant Avis, en el que recull poèticament, les dramàtiques circumstàncies que en l’àmbit de les famílies s’estan patint com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA :
.. i alguns avis han entès
que els seus fills la passen magre;
dels estalvis s’han desprès
oferint, de cor, la bresca
del pa a taula exuberant :
amb vosaltres farem gresca
i us direm: sempre endavant !
Per la seva condició de prevere, no ha viscut en primera persona el Sebastià el rol dels avis, i s’excusava per les possibles errades i/o mancances.
Els fills s’han de tenir quan encara es té fortalesa física, tots els pares hem viscut nits sense dormir; i així, quan arriben els nets, ens fan reviscolar el cor, ens retornen les il•lusions i les esperances, i recuperem el goig de viure, malgrat tots els entrebancs que se’ns presenten.
La trobada tenia ‘ música de fons ‘ , el "¡A por ellos!" , que remou – per als que encara en tenim/tenen – consciencies, un cop més, la cridòria no deixa sentir el missatge que el Sebastià a practicat i predicat al llarg de la seva vida:
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.
Avui, com ahir, com demà, tot està en mans de Déu.
Senyor, hi ha festa grossa al Cel, el "Tià", Sebastià Codina Padrós, com el fill pròdig ha retornat a la casa del Pare.
miércoles, 27 de septiembre de 2017
QE EN SABEM DE LA CAPELLA DE SANTA MAGDALENA DEL CASTELL DE SANT CLIMENÇ?. VILA CLOSA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA
El Lluís Codina Vilà, autor del magnífic bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-santa-magdalena-del-castell-01.html
Ens explica que aquest arc es tot el que queda de la capella, i es troba al Castell ( restes ) de Sant Climenç al carrer Mossèn Jaume Caelles, es una obra popular del segle XVIII.
En la seva tesis – si ho entenc bé - , l’actual Portal al carrer de Mossèn Jaume Caelles, formaria part de la Capella de Santa Magdalena del Castell.
Patrimoni Gencat explica del Portal AL CARRER MN. JAUME CAELLES ; portal d'entrada a l'antic nucli de Sant Climenç des del qual s'accedeix a l'antiga capella de Santa Magdalena, adossada a l'edificació anomenada popularment "El Castell".
El portal exteriorment ve suportat per uns contraforts de pedra i s'accedeix al mateix per mitjà d'una rampa.
La capella és de planta quadrada amb volta de creueria, actualment molt enderrocada.
En el mateix sentit :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/4831/vila/closa/sant/climenc/pinell/solsones
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-santa-magdalena-del-castell-01.html
Ens explica que aquest arc es tot el que queda de la capella, i es troba al Castell ( restes ) de Sant Climenç al carrer Mossèn Jaume Caelles, es una obra popular del segle XVIII.
En la seva tesis – si ho entenc bé - , l’actual Portal al carrer de Mossèn Jaume Caelles, formaria part de la Capella de Santa Magdalena del Castell.
Patrimoni Gencat explica del Portal AL CARRER MN. JAUME CAELLES ; portal d'entrada a l'antic nucli de Sant Climenç des del qual s'accedeix a l'antiga capella de Santa Magdalena, adossada a l'edificació anomenada popularment "El Castell".
El portal exteriorment ve suportat per uns contraforts de pedra i s'accedeix al mateix per mitjà d'una rampa.
La capella és de planta quadrada amb volta de creueria, actualment molt enderrocada.
En el mateix sentit :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/4831/vila/closa/sant/climenc/pinell/solsones
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DE LA MASIA CABALLOL/CAVALLOL A LA PARRÒQUIA DE MADRONA ÉS LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA?. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA
Imagino que una bona part dels lectors, i la immensa majoria dels que compartim la passió pel patrimoni històric i/o artístic compartiran l’afirmació que feia en ocasió d’una entrevista en un mitjà digital :
"Tot està descobert però no tot és accessible"
http://www.lactual.cat/cat/notices/2017/02/-tot-esta-descobert-pero-no-tot-es-accessible-24363.php
Abans de fer una sortida / excursió , tinc el costum de cercar informació de la meva destinació en llocs com :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17495
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf
I per descomptat en el treball que altres persones han fet abans :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/SOLSON%C3%88S/mode/all/order/title/page/2
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-la-purissima-01.html
...
Advertia a la dita masia Cavallol pel Patrimoni Gencat,i Caballol al Catàleg de masies, una discordança quan a la denominació, si atenem la tesis de Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, que el nom prové de la designació Cabaler, com es denominava al fills que no eren hereus, i als que els pares els donen algun cabal perquè puguen negociar i fer-se un patrimoni., en alguns documents apareix com Cabalot o Cabaiol, en català el sufix OT té en general un sentit augmentatiu, encara que en alguna ocasió es fa servir de forma despectiva.
Patrimoni Gencat en explica que adossada a la masia hi ha una capella ( advocada a la Puríssima ) , entenem que fa referència a la Puríssima concepció de Maria, encara que demanarem confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ); de planta rectangular i està adossada per un dels seus costats curts. La porta d'entrada es troba en un dels costats llargs; és rectangular i per sobre hi ha una petita obertura circular. A l'interior hi ha una volta de guix amb llunetes pintada. Al peus hi ha un cor a un nivell superior.
La masia apareix citada al segle XI, i pensem que la capella correspon a les construccions del segle XIX , fetes amb ‘ els diners d’Amèrica’
Fotografia de Lluís Codina Vilà / http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-la-purissima-01.html
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Advertim en la relació d’edificis religiosos del Pinell des Églises, alguna possible duplicat :
Sant Tirs / Sant Sentís
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/07/sant-tirs-en-terme-de-pinell-de.html
Sant Mamet / Sant Cosme i Sant Damià de la masia Codina. Parròquia de Madrona
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/identifiqueu-com-sant-cosme-i-sant.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Pinell des Églises té un riquíssim patrimoni que amb una mínima inversió, bàsicament incorporar en els rètols que indiquen les masies, el símbol de l’església i en el seu cas la possibilitat de visitar-la, comportaria un significatiu augment de les visites, i de retruc lògicament una major necessitat de serveis que permetrien garantir la pervivència de persones que no tinguin com a primera ocupació l’agricultura.
"Tot està descobert però no tot és accessible"
http://www.lactual.cat/cat/notices/2017/02/-tot-esta-descobert-pero-no-tot-es-accessible-24363.php
Abans de fer una sortida / excursió , tinc el costum de cercar informació de la meva destinació en llocs com :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17495
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf
I per descomptat en el treball que altres persones han fet abans :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/SOLSON%C3%88S/mode/all/order/title/page/2
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-la-purissima-01.html
...
Advertia a la dita masia Cavallol pel Patrimoni Gencat,i Caballol al Catàleg de masies, una discordança quan a la denominació, si atenem la tesis de Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, que el nom prové de la designació Cabaler, com es denominava al fills que no eren hereus, i als que els pares els donen algun cabal perquè puguen negociar i fer-se un patrimoni., en alguns documents apareix com Cabalot o Cabaiol, en català el sufix OT té en general un sentit augmentatiu, encara que en alguna ocasió es fa servir de forma despectiva.
Patrimoni Gencat en explica que adossada a la masia hi ha una capella ( advocada a la Puríssima ) , entenem que fa referència a la Puríssima concepció de Maria, encara que demanarem confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ); de planta rectangular i està adossada per un dels seus costats curts. La porta d'entrada es troba en un dels costats llargs; és rectangular i per sobre hi ha una petita obertura circular. A l'interior hi ha una volta de guix amb llunetes pintada. Al peus hi ha un cor a un nivell superior.
La masia apareix citada al segle XI, i pensem que la capella correspon a les construccions del segle XIX , fetes amb ‘ els diners d’Amèrica’
Fotografia de Lluís Codina Vilà / http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-la-purissima-01.html
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Advertim en la relació d’edificis religiosos del Pinell des Églises, alguna possible duplicat :
Sant Tirs / Sant Sentís
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/07/sant-tirs-en-terme-de-pinell-de.html
Sant Mamet / Sant Cosme i Sant Damià de la masia Codina. Parròquia de Madrona
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/identifiqueu-com-sant-cosme-i-sant.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Pinell des Églises té un riquíssim patrimoni que amb una mínima inversió, bàsicament incorporar en els rètols que indiquen les masies, el símbol de l’església i en el seu cas la possibilitat de visitar-la, comportaria un significatiu augment de les visites, i de retruc lògicament una major necessitat de serveis que permetrien garantir la pervivència de persones que no tinguin com a primera ocupació l’agricultura.
domingo, 24 de septiembre de 2017
XVII BALLADA COUNTRY DE MOIÀ. I
Ens havien convocat a Moià a les 18,00 a la XVII Trobada Country. Viatjàvem la Rosa, l’Assumpció, la Montse, la Maria Jesús i l’Antonio, com és ‘bon costum’ feia una parada ‘cultural’, en aquesta ocasió a la capella de la Mare de Déu de les Victòries (1962), obra de l’arquitecte Joan Barangué Tusquets,que va ser arquitecte municipal de Granollers en els anys 60 i 7. S’hi celebrava un casament i tenia el goig de poder saludar a l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934).
Quan arribàvem a Moià ens deien que la Ballada es faria una hora més tard perquè coincidia amb un acte polític que es faria a la Plaça del CAP, on parlaria entre altres l’Alcalde Dionís Guiteras i Rubio (Granollers, 11 de setembre del 1970), contra el que s’ha querellat la Fiscalia :
http://www.regio7.cat/moianes/2017/09/19/fiscalia-presenta-querella-contra-lalcalde/434653.html
La plaça i els carrers adjacents estaven plens a vessar.
Presentava l’acte Isona Passola i Vidal (Barcelona, 1953), i feien parlaments l’Alcalde de Moià, el Senador , Bernat Picornell Grenzner (Barcelona, 22 de desembre de 1989), David Ros, per l’A.N.C ; Francesc Güell Alert, pel G.I.C; Pau Llonch, pr la CUP; Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966), i concloïa l’acte l’ Isona Passola i Vidal fent una defensa encesa de la cultura.
Era tema de comentari la decisió de posar el Mossos sota el comandament del Coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos Orihuel (Iecla, 1964).
http://www.libertaddigital.com/espana/2017-09-23/maxima-tension-en-cataluna-la-generalidad-opone-los-mossos-a-la-guardia-civil-1276606384/
Es recordava l’oposició del GOBIERNO a l’ampliació del cos de Mossos
El Gobierno Rajoy deniega la ampliación de la plantilla de Mossos.
https://elpais.com/ccaa/2017/06/16/catalunya/1497596049_944477.html
I com els atemptats de Barcelona i Cambrils, demostraven que la decisió no s’havia pres per raons tècniques :
http://www.lavanguardia.com/sucesos/20170821/43724781571/cronologia-atentado-terrorista-barcelona-cambrils.html
Més enllà de les tesis d’uns i altres, copsava que tots els presents, tenien la percepció de ser una baula de la cadena humana que des de 1714 ha maldat per recuperar la llibertat i la dignitat com a poble, com defensava Jordi Turull i Negre.
Acabats els parlaments tornava a la Plaça de l’Església on començava la XVII Trobada Country.
Quan arribàvem a Moià ens deien que la Ballada es faria una hora més tard perquè coincidia amb un acte polític que es faria a la Plaça del CAP, on parlaria entre altres l’Alcalde Dionís Guiteras i Rubio (Granollers, 11 de setembre del 1970), contra el que s’ha querellat la Fiscalia :
http://www.regio7.cat/moianes/2017/09/19/fiscalia-presenta-querella-contra-lalcalde/434653.html
La plaça i els carrers adjacents estaven plens a vessar.
Presentava l’acte Isona Passola i Vidal (Barcelona, 1953), i feien parlaments l’Alcalde de Moià, el Senador , Bernat Picornell Grenzner (Barcelona, 22 de desembre de 1989), David Ros, per l’A.N.C ; Francesc Güell Alert, pel G.I.C; Pau Llonch, pr la CUP; Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966), i concloïa l’acte l’ Isona Passola i Vidal fent una defensa encesa de la cultura.
Era tema de comentari la decisió de posar el Mossos sota el comandament del Coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos Orihuel (Iecla, 1964).
http://www.libertaddigital.com/espana/2017-09-23/maxima-tension-en-cataluna-la-generalidad-opone-los-mossos-a-la-guardia-civil-1276606384/
Es recordava l’oposició del GOBIERNO a l’ampliació del cos de Mossos
El Gobierno Rajoy deniega la ampliación de la plantilla de Mossos.
https://elpais.com/ccaa/2017/06/16/catalunya/1497596049_944477.html
I com els atemptats de Barcelona i Cambrils, demostraven que la decisió no s’havia pres per raons tècniques :
http://www.lavanguardia.com/sucesos/20170821/43724781571/cronologia-atentado-terrorista-barcelona-cambrils.html
Més enllà de les tesis d’uns i altres, copsava que tots els presents, tenien la percepció de ser una baula de la cadena humana que des de 1714 ha maldat per recuperar la llibertat i la dignitat com a poble, com defensava Jordi Turull i Negre.
Acabats els parlaments tornava a la Plaça de l’Església on començava la XVII Trobada Country.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)









