DE LA TORRE DE LES AIGÜES DE DOS RIUS, I ALTRES EDIFICIS NOTABLES QUE ES VEUEN DES DE L’HOSPITAL DE L’ARCÀNGEL SANT RAFAEL. BARCELONA

Retratava, des de l’hospital de l’Arcàngel Sant Rafael, la torre de les Aigües de Dos Rius que va ser encarregada per la Societat promotora del Tibidabo a l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch (1849-1918), i s'emmarca en el procés engegat contemporàniament d'oferir noves construccions i urbanitzacions al llarg del camí de Vallvidrera.

L'edifici havia de servir per a emmagatzemar i bombejar les aigües de DosRius al Parc d'Atraccions i a les torres residencials. Amb aquesta torre Josep Amargós Samaranch (1849-1918), va guanyar el primer premi del Concurs Anual d'edificis artístics de 1905. Va ser el primer edifici visible a la silueta de la muntanya des de baix. Dos anys més tard es va construir l'Observatori Fabra

Patrimoni Gencat ens diu ; Torre de planta octogonal de 53 metres d'alçada i 10 metres de diàmetre construïda amb maó vist i pedra natural amb un dels primers ascensors elèctrics a l'interior. Situada sobre un gran pedestal cilíndric, s'utilitzava pel subministrament i emmagatzematge d'aigües.

Després del pedestal, la torre s'aixeca amb tres eixos horitzontals. Els dos primers ocupen el cos principal i el superior corona la torre amb dos miradors amb la barana de ferro forjat i una cúpula. Al cos principal i inferior es repeteix el mateix motiu decoratiu amb petites variacions: a la part inferior 8 petites obertures amb arc de mig punt estan emmarcades als laterals per pilastres i a sobre per una cornisa; al nivell superior les finestres tenen un ull de bou a dalt i dos arcs de mig punts cecs sustentats per les pilastres adossades que tanquen tot el conjunt.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/estatua-del-sagrat-cor-del-tibidabo.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/capella-de-ladoracio-perpetua-de-la.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/temple-basilica-del-sagrat-cor-del.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/cripta-de-la-basilica-del-sagrat-cor.html

L'hotel Florida, de color blanc i visible per tota Barcelona, inspirat en l'arquitectura americana dels anys vint. Construït l’any 1925 per l'arquitecte Ramon Reventós i Farrarons (Barcelona, 1892 - ídem, 1976), amb pintures en el seu interior de Joan *Trujols

https://www.hotelfloridabarcelona.com/hotel/boutique-hotel-barcelona

Salvador Andreu i Grau (Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928)

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/10/04/pagina-23/33207816/pdf.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE L’HOSPITAL DE L’ARCÀNGEL SANT RAFAEL I DE LA SEVA ESGLÉSIA?.

En trobava poques dades a : http://www.hsrafael.com/l-hospital/historia.html

Qui va ser l’arquitecte de l’edifici?.

Quina advocació té l’església?

El nom Rafael prové de l'hebreu רפאל: Rafa-El, que significa ‘el déu El ha sanat' o ‘¡sana, El!' o ‘medicina de El' (referint-se al déu d'ugarític El). Actualment la paraula hebrea equivalent a metge és rofe, connectada con l'arrel de Rafa-El. En àrab és anomenat اسرافيل Israfil.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’emal coneixercatalunya@gmail.com

EL CONVENT - COL·LEGI DE LES MONGES, I LA CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ I SANT ROC. BREDA. LA SELVA. GIRONA

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar fotografies i un enllaç d’aquesta edificació que havia acollit una escola religiosa, i de la Capella de Sant Sebastià i Sant Roc : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=22&consulta=MCU0KzE3MDI3NCU%3D&codi=26687
Patrimoni Gencat explica; edifici situat al nucli urbà, al carrer del Còdols número, 3.

Es tracta d'un edifici civil que consta de planta baixa i pis (junt amb l'edifici número 5 forma un sol cos d'edifici). En el solar que ocupa, antigament hi havia l'Hospital de Breda; més tard es feren algunes transformacions i es construí un convent de monges amb escola per a nenes. A l'edifici també hi havia una església petita dedicada al Sagrat Cor de Jesús.

A la part nord està adossada l'antiga capella de Sant Sebastià, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; . Capell dedicada a Sant Sebastià , actualment en desús. Les primeres notícies són de l’any 1589 (quan la població va fer un vot per celebrar anualment el dia de Sant Roc per alliberar-se de la pesta). Es sap que entre finals del segel XVIII i la ½ del segle XIX s'hi reunia l'Ajuntament de Breda (cosa que no exclou que es mantingués el culte). (Es creu que durant aquesta època s'alçà la part superior de l'edifici.) Aquest espai religiós va perdre el seu ús original, i es va convertir durant dècades en una fusteria.

Actualment l'edificació està abandonada.

De petites dimensions, només té una nau. Coberta en teula àrab a doble vessant.

De l'antiga capella es conserven la porta principal amb llinda de pedra i amb els vèrtex arrodonits; sembla que antigament hi podia haver hagut alguna inscripció o gravat que el pas del temps ha fet desaparèixer. Al costat dret de la porta hi ha una petita finestra de forma quadrada i també llindada en pedra. Sembla que la part superior de l'edifici ha estat afegida posteriorment, això si, sense arribar a construir un nou pis.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=33562

Quan a l’edifici que acollia l’escola ens diu;

La coberta és a doble vessant i en teula.

Façana arrebossada i pintada de color ocre. A la planta baixa, quatre obertures, d'esquerra a dreta: finestra, porta, finestra i porta. Al pis: una finestra rodona (finestra de l'església), una finestra amb balcó, i per últim, i la més interessant, una finestra amb llinda de pedra en arc pla, però que està treballada imitant un arc conopial i que té el detall de tres cares esculpides.

Aquest edifici estava ocupat originàriament per un hospital i la seva construcció data del 1355, és per això que antigament el carrer es coneixia com a carrer de l'Hospital.

L'any 1595 passa a ser denominat com a carrer Major, i comprenia els carrers Nou, dels Còdols i de Sant Pere. Ja l'any 1615 s'anomenarà carrer dels Còdols.

Pels volts de 1576, l'hospital es traslladà al carrer del Prat; i en aquest moment serà ocupat per monges, que en moments d'inseguretat abandonaren el convent per a tornar-hi després. Foren elles les que obriren una escola de nenes. Gràcies al llegat de la seva fundadora, Maria Fortuny (que era de Breda) ; ens agradarà saber mes dades, cognom matern, data del naixement, i lloc i data del seu traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com, que menys, oi?, i les gestions del rector mossèn Sebastià Aulet.

El col·legi fou regentat des de finals del segle passat i fins 1924 per les monges de Sant Felip Neri, una congregació amb seu central a Barcelona. Després, entre 1928 i 1972 estigueren al càrrec les religioses del Sagrat Cor.

El centre d'ensenyament fou abandonat per manca de personal i l'edifici fou cedit a l'Ajuntament per un termini de 10 anys, i es destinà a casal de gent gran.

Hi ha un plànol del 29 de juny de 1836: “Croquis del Pueblo y defensas de San Salvador de Breda” on hi apareix el carrer dels Còdols, i és el plànol més antic que es conserva a Breda.

No en diuen res a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=BREDA

Recuperar – mínimament – la memòria històrica de Catalunya serà sens dubte una feina feixuga, que òbviament per als catalans es un imperatiu ètic.

LES FONTS PÚBLIQUES DEL FOSSAR MUNICIPAL DE CASTELLAR DEL VALLÈS

Ahir publicàvem una font situada entre dos indrets ‘culturals’  la Biblioteca i la Ludoteca.

Avui,  ens arriben  imatges d’algunes de les fonts que hi ha al fossar municipal.

Els ‘models’ han anat evolucionant:

Sector del cementiri ‘original’

Ampliació antiga.

Temps moderns.

Els ‘tresorets’ de Bescanó. Santa Anna, i el Restaurant les Voltes.

Em calia trobar una persona de Bescanó a l’Ajuntament que em sabes donar informació per localitzat aquest singular edifici religiós, del que ens diu Patrimoni Gencat; d'una sola nau amb capçalera semicircular i campanar d'espadanya. La façana té adossat un gran porxo format per un cos octogonal i un de quadrat. El recinte queda tancat per un mur baix sobre el que s'aixequen els pilars i els arcs rebaixats.

L'església data probablement del segle XVII.

L'any 1920 es va afegir un doble porxo de caràcter monumental , construït pel mestre d'obres Mateu Frigolé.

El primer d'agost de 1948 es va celebrar la reposició de la imatge de Santa Anna.

El dia de la patrona s'hi celebrava un gran aplec.

L’accés no està senyalitzat, s’hi pot accedir des Montfullà seguint un camí que neix a la rotonda de l’església parroquial de Sant Pere, i des de Bescanó agafant el camí que puja sobtadament des de la font de Sant Sebastià.

Feta la feina començava la recerca d’un lloc per dinar, els restaurants ‘habituals’ estaven tancats el dia 5.09.2018, i feia un tomb pel poble, davant de les Escoles Públiques, veia un para-sols, i comprovava que al Restaurant les Voltes oferien menú, amanida xatonada, cuscús amb bolets, sèpia amb mandonguilles, flam , pastis de llimona, vi blanc, pa, aigua, un tallat i un cafè llarg 23€. Per als que visiteu Bescanó un consell, aneu a dinar a les Voltes a la Plaça de les Nacions, 9; per als que gestionen el restaurant, si podeu mantenir aquest preu feu-ho, si els números es compliquen, augmenteu el que calgui, mantenint SEMPRE però, el nivell de qualitat que teniu ara.

A la meva informant del Consistori, gràcies.

Al Restaurant les Voltes, felicitacions per la excel·lent feina. No podia traslladar aquest comentari al tripadvisor perquè els del mussol no us han ‘descobert’ encara.

Quan al topònim de Bescanó, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tenim alguna dada de Montfullà. Etim.: del llatí mōnte *foliānu, ‘muntanya fullosa’. FULLÓS, -OSA adj. || 1. Abundant de fulles; cast. hojoso, frondoso. Sanet sia ben fullós

Demanen l’ajuda de TOTS els bescanonins, per esbrinar l’advocació d’una capella – inaccessible- que es troba prop de l’església parroquial de Sant Pere de Montfullà.

Feu-nos-ho saber a a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Montfullà, Bescanó, Girona, Catalunya, us ho agrairan

ESCOLA PÚBLICA DE FRANCIAC. CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

L’enciclopèdia catalana ens diu del poble de Franciac (115 h el 2005), que es troba al Nord del terme de Caldes de Malavella , a la dreta de l’Onyar i forma un petit nucli de masos i algunes cases modernes, aglutinades entorn de l’església parroquial de Sant Mateu. Aquesta conserva a la part nord un mur d’època romànica, però fou totalment reconstruïda a la segona meitat del segle XVIII. Sobre la porta principal figura la data del 1773 i en la de la sagristia la del 1762. El lloc és conegut des del segle XIII com a parròquia rural pertanyent a l’ardiaconat de la Selva. Al segle XVII l’antiga creu de Franciac, al vell camí ral de Girona, era un indret de molts bandolers. Celebra la festa major el cap de setmana més proper al 21 de Setembre.

Cap dada de l’escola publica - les escoles llevat d’algunes excepcions, no han estat considerades mai ‘monuments’ al REINO DE ESPAÑA, això explica en bona mesura ‘el nivell intel·lectual mitjà’, oi?. -. Sortosament el Joan Dalmau Juscafresa, autor d’un magnífic bloc en el que documenta el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, atenia el meu prec, i a afegia els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a la seva recerca.

En la seva visita a Franciac, li ensenyaven on era l’edifici que aixoplugava l’escola.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Caldes+de+Malavella&page=2&pos=17
Arquitectes M. Lopez Mora https://www.unizar.es/artigrama/pdf/23/3varia/10.pdf
Claudi Díaz Pérez ( Figueres, 1904 + Barcelona, 1985)
Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988)

Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans per recuperar la memòria històrica dels edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista. Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmal.com

ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU. DORVE. GUINGUETA D’ÀNEU, EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Rebia una esplèndida fotografia del Jaume Ros Navarro. https://dorve.cat/

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25519

Al punt més alt del poble de Dorve hi ha l'església de Sant Bartomeu. És una construcció de nau única, amb presbiteri i absis a llevant, molt desviat de l'eix de la nau. En el presbiteri, al costat de migdia, s'obren dues finestres, l'antiga romànica d'arc de mig punt i doble esqueixada, actualment cegada, i una altra al costat de factura posterior de més llum. L'absis semicircular és exteriorment decorat amb bandes llombardes que el divideixen en quatre zones, a l'interior de les quals hi ha tres arcuacions. En cada una de les dues zones laterals que es divideix l'absis s'obre una finestra esqueixada. La nau té una coberta amb volta de canó, amb llunetes, que s'havia esfondrat i ha estat restaurada l'any 2011. Al costat de llevant es van obrir dues capelles a banda i banda de la nau a manera de transsepte. A l'extrem sud-oest de la nau s'aixeca la potent torre campanar d'època posterior, de secció quadrangular a la base que es transforma en octogonal a la part superior. Cobreix la torre un agut xapitell.

A l'interior es conserva una pica baptismal i una de beneitera, ambdues romàniques.

A Sant Bartomeu en principi no s’hi pot entrar, ara fa uns anys però, es va restaurar per tal que no caigués

https://web.archive.org/web/20150721234216/http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/cultura/notapremsavw/286700/ca/departament-cultura-lobra-social-caixa-presenten-restauracio-monuments-romanics-valls-daneu.do

Església de tres naus amb presbiteri i absis a l'est. En el presbiteri al costat de migdia s'obren dues finestres, l'antiga romànica d'arc de mig punt i esqueixada, actualment cegada, i una altra posterior de més llum al costat. L'absis semicircular és exteriorment decorat amb bandes llombardes que el divideixen en quatre zones, a l'interior de les quals hi ha tres arcuacions. En cada una de les dues zones laterals en que es divideix l'absis s'obre una finestra esqueixada. A l'extrem sud-oest de la nau s'aixeca la potent torre campanar d'època posterior. Cobreix la torre un agut capitell. Els paraments són de carreus mitjans de granit i pedra pissarrosa, excepte a les arcuacions i finestres, de pedra tova.

La restauració es va executar entre el període comprés de gener 2011 a juliol 2011 i va comptar amb una inversió 200.000 euros. Va consistir en la rehabilitació de la coberta, mitjançant desmuntatge i reconstrucció amb pissarra de recuperació; el reforç estructural de la volta de l’església; el drenatge perimetral en la zona de l’absis; el reforç estructural del campanar i reparació d’esquerda; l’adequació del paviment interior i l’adequació de l’accés a l’església i al cementiri, amb consolidació del seu mur.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/422068

Ens diuen des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), que tenen fotografies del interior.

Imagino, espero, desitjo, que alguna de les esglésies que tenen com a patró a Sant Bartomeu, mantingui el seu us ‘habitual’, i no ens recordi que el martiri de Sant Bartomeu escenifica perfectament la situació de la nostra Nació esquarterada per uns i altres.

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Senyor, desprès de 310 anys, allibera el teu poble !!!

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS  de l'exercit franquista ?.

http://www.frontdelpallars.com/morts

Per la gent civil que feien el comboi se sabé que a Roní obriren una gran rasa al tros de padrí, conegut com el «de part de l’església» i l’usaren com a fossa comuna per enterrar-hi els morts, però les baixes van ser tantes que desbordaren qualsevol previsió i calgué prendre una altra solució: cremar els cadàvers. A la mateixa finca, els posaven en munts, els regaven de gasolina i els incineraven. Això durà un bon nombre de dies.

https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/roni

El Pallars  sobirà ,  el jussà,  la Ribagorça, l'Urgell sobirà,..,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional.  

Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.eldiario.es/politica/llach-anc-tilda-mossos-herramienta-colonial-pide-reformar-generalitat_1_11595032.html

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html

Que Sant Bartomeu  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  ,  pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España,  fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ .  Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament,  ja serà un miracle. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.