IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DEU DEL ROSARI DE CAN FONOLLET. LES FONTS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Plovia lleument,’ sirimiri’ en deia l’Artur Travesa Solsona ( Barcelona, 15 de juliol de 1928), memòria viva de les Fonts, quan quasi al migdia del dissabte 13.10.2018, deixava el vehicle damunt l’era enrajolada de Can Fonollet, des de on es divisa el campanar de la capella de la Mare de Déu del Rosari, advocació molt arrelada a les Fonts, i que comparteixen la capella de Can Falguera, i l’Església Parroquial de la que m’explicaven que el projecte de l’església de la Mare de Déu del Roser, al nucli de les Fonts, fou de l’arquitecte Joan Baca Reixac ( Ripollet, 1905 - Terrassa, 2003) , la construcció de l’edifici s’aturava en els anys 1936-1939; aquesta circumstància feia que bona part dels materials preparats per fer l’obra, es ‘distraguessin’ per acabar formant part d’algunes obres privades.

En la represa de la construcció Joan Baca Reixac, va comptar amb la col·laboració del seu fill , l’arquitecte Joan Baca Pericot, nascut a Terrassa l’any 1934.

Ens absteníem d’apropar-nos a la capella, retratada pel Joaquim Verdaguer i Caballé, en el seu blog :
http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/07/masia-de-can-fonollet.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/50791

Terrassa pateix també la "  dosis "  de vàndals, brètols  i descerebrats ,   que el REINO assigna a tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya.  

Li demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), si les tenen, imatges del interior de la capella a l’època en que s’hi feia culte.

Rebia a volta d'email una fotografia datada el  20-VI-1985

Havíem xerrat força estona l’Artur Travesa Solsona ( Barcelona, 15 de juliol de 1928), i l’Antonio Mora Vergés; en treia com a conclusió que serà MOLT difícil, assolir si més no, una relació – que no Catàleg – dels edificis amb interès històric i/o monumental; la divisió de les Fonts entre Sant Quirze i Terrassa – que treballa per crear el districte VII- és perjudicial per als veïns que depenen de Sant Quirze de Terrassa, IMPOSTOS MÉS CAR i MENORS SERVEIS, com exemple el majors de 65 anys del sector de Terrassa, poden utilitzar el transport públic de forma gratuïta.

Fer realitat el desig LES FONTS, UN SOL POBLE, sembla quasi impossible, assolir però, LES FONTS, UN SOL BARRI, demana únicament una renuncia per part de Sant Quirze; malgrat les reticències dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA, aquesta decisió s’hauria de plantejar A TOTS els veïns de les FONTS, i acceptar la decisió que en resulti.

Ens agradarà tenir més noticies d’aquesta capella, promotor, autor, a l’email castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com

Un poble sense memòria és un poble vençut

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  terrassencs,  sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MONELLS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

L’enciclopèdia catalana ens diu ; Monells, poble del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà.

Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l’antic castell de Monells , actualment arruïnat, esmentat ja el 922. Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d’Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars.

El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences.

A la fi del segle XVII era lloc reial.

L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona.

El poble havia estat fortificat i hi ha restes de les muralles.

Modernament ha estat restaurat; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat.

Formà un municipi independent fins l’any 1973.

L’antic terme comprenia, a més, el veïnat de Sies.

No trobava cap referència a les escoles.

Tampoc a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=monells

Ni, a https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Empord%C3%A0#Cru%C3%AFlles,_Monells_i_Sant_Sadurn%C3%AD_de_l'Heura

Les escoles – en general – no han estat mai considerades ‘ patrimoni monumental’, ni majoritàriament tema d’interès per als partits polítics. La possibilitat de manipular a les persones es directament proporcional a la seva manca de formació, ras i curt, com menys educació MILLOR.

M’explicaven a ca l’Arcadi, a la Plaça de Monells, que l’escola estava en un dels edificis que integren aquest establiment de restauració, i que conserven encara la taula de la mestra. Amb el Josep Olivé Escarré al centre d ela imatge, retratava la façana de l’edifici que acollia l’escola de Monells.

Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans per completar la relació d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Esperem les vostres aportacions, imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE MADREMANYA. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Maldem des de fa anys per completar – tasca MOLT difícil – la relació d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista. Ni havia de religiosos, des de les rectories de moltes parròquies, fins als edificis ad hoc que aixecaven les Ordres religioses dedicades a l’ensenyament, Escolapis, Maristes, Jesuïtes,..., i les seves versions femenines; n’hi havia de privats – normalment en edificis particulars, encara que també n’hi va haver algun de monumental -; de Públics, aixoplugats sovint en edificis privats, compartint espai amb l’Ajuntament, i des de la Mancomunitat en edificis específics, .., i pel món agrícola es troba aquí i allà, el testimoni d’eminents ‘mestres de sequer’; des del ‘tontisme feixista’ s’ha fet una tasca gegantina perquè aquesta informació es perdés, n’hem localitzat més de 1200, ho centralitzàvem a https://issuu.com/1coneixercatalunya , dissortadament aquesta pàgines ‘gratuïtes’ sempre acaben posant impediments a la gratuïtat, i seguim amb els blocs de Google :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/

A Madremanya retratàvem l’edifici de l’Ajuntament o Casa del Comú, obra de Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890)- informació que ens facilitat el Valentí Pons Toujouse- , pensem que també aquí, i potser, potser, també a la rectoria de Sant Esteve s’impartia docència abans de que s’aixequessin per mans anònimes els edificis de les escoles, transformats avui en vivendes.

De tot plegat en demanarem informació al Consistori, madremanya@madremanya.cat

També, també dels promotors i dels autors de Can Vinyes, declarat BCIL

Madremanya i tots els poblets petits, tenen en el patrimoni històric, una bona opció per fer-se visibles, caldria elaborar i publicitar els corresponents Catàlegs, i no sempre bàsicament per qüestions econòmiques això és possible. Els Departament de Cultura dels Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, REINO DE ESPAÑA, tenen aquí una responsabilitat inajornable.

Esperem les respostes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN CARRERAS - CAN GIC – CAN GOMAR. MILLARS. MADREMANYA. EL GIRONES. CATALUNYA

Retratava la casa antigament coneguda com a Can Gic, al nucli de Millars, al terme de Madremanya, a la comarca del Girònes.

Hi ha notícies de l'any 1480 de Francesc Gic i el 1580 de Jaume Gic.

Al segle XX pertanyia a la família Triadú i va ser adquirida per Carles de Gomar i Mangrané (1916 - Barcelona 1999). (1916 - Barcelona 1999), que en va encarregar la restauració a l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982) a la dècada dels 60 del segle XX, en el moment més àlgid de la dictadura franquista.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de tres crugies paral·leles, tres plantes i teulada a dues vessants amb caiguda a la façana principal i posterior. La noble façana principal té un portal dovellat amb escut a la clau i galeria correguda de nou arcs sota el ràfec de la teulada. A la dreta es troba el porxo que servia de graner. La casa ha estat modificada i s'han utilitzat elements d'altres construccions de la contrada.

Quan al topònim MADREMANYA, el diccionari català valència balear ens diu ; etimològicament probablement del llatí matre magna, ‘gran mare’, que era un apel·latiu de la deessa Cibeles (Aebischer, BDC, xxii, 36).

MILLARS (sovint escrit Millàs).
|| 1. topon. a) Poblet agregat al municipi de Madremanya (Gir.). Etimològicament del llatí mīliāres, ‘camps de mill’.

Demanarem dades a madremanya@madremanya.cat de l’autor entre altres dels edificis de les escoles publiques – avui habitatges socials -, i de Can Vinyes

Un consell, poseu Madremanya a l’agenda de llocs de Catalunya d’obligada visita

A LA RECERCA DELS TRESORS PATRIMONIALS DE MADREMANYA. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés fins a MADREMANYA, a la comarca del Gironès.

Quan al topònim MADREMANYA, el diccionari català valència balear ens diu ; etimològicament probablement del llatí matre magna, ‘gran mare’, que era un apel·latiu de la deessa Cibeles (Aebischer, BDC, xxii, 36).

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1887 amb 922 ànimes, a darreries de l’any 2017 es comptabilitzaven 284 habitants.

El Coac de Girona en té poques referencies :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=mADREMANYA

En tenen alguna dada més a Patrimoni Gencat:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Giron%C3%A8s#Madremanya

Demanarem dades a madremanya@madremanya.cat de l’autor entre altres dels edificis de les escoles publiques – avui habitatges socials -, i de Can Vinyes

Un consell, poseu Madremanya a l’agenda de llocs de Catalunya d’obligada visita.

CAPELLA DEL SANT CRIST ESBERLAT DE CAN RABASSA. VILANOVA DEL VALLÈS

M’explicaven que a la capella de Can Rabassa s’hi havien dut a terme cerimònies religioses, batejos, comunions, casaments,.. , i que únicament hi havia una imatge de Crist a la creu, d’aquí la presumpció ‘iuris tantum’ en relació a l’advocació.

Quan la propietat passava a ser municipal, sembla que per requalificació com a edificables d’alguns terrenys de la propietat, algú esberlava la imatge del Sant Crist contra un dels arbres que hi ha davant de la capella.

Li demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), confirmació en el seu cas d’aquesta advocació, i si en tenen imatges del interior de la capella.

Quan a la historia de la casa, ens agradarà tenir noticia del promotor, i de l’autor de l’edifici, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ÉS FÀCIL APARCAR AL CENTRE DE CASTELLAR DEL VALLÈS?.

Els vehicles son una font d’ingressos per a l’Ajuntament, que en justa correspondència ha de vetllar per facilitar el tràfic – i l’estacionament - a la Vila.

Reprodueixo de : http://www.castellarvalles.cat/arxius/document/6554/arxiu/avantprojecte_pressupost_dingressos_comparativa_20182019.pdf

115 00 Impost vehicles tracció mecànica 1.613.000,00€ P.2018 1.632.700,00€ P.2019 Increment 1,22% 268.380.000,62 de les antigues pessetes.

En aplicació de : https://seu.castellarvalles.cat/arxius/ordenanca/451/arxiu/ordenanca_fiscal_num.3_2018__impost_sobre_vehicles_de_traccio_mecanica.pdf

Amb les darreres modificacions fetes als carrers del centre s’ha eliminat força places que permetien amb un petit cost accedir amb el vehicle a la zona.

S’ha d’ampliar la zona blava?

Penseu que hi ha suficients aparcaments alternatius ?.

Ens consta que el tema està a l’agenda dels partits polítics que estan avui a l’oposició, i no dubtem pas que aquesta qüestió, com el degoteig insuportable de robatoris seran alguns dels cavalls de batalla de la contesa electoral aquest proper any 2019.