viernes, 19 de octubre de 2018
EL MARQUET DE LES ROQUES I LA CAPELLA DE SANT ROC. LA VALL D’HORTA. SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL.
Segur, segur, segur , que identifiqueu el Sant, i fins el lloc on es troba aquesta imatge. Si no fos així, tranquils, demà us ho expliquem.
Recordeu allò de ‘ a sants i a minyons no els prometis si no els dons’; bé, la figura és la de Sant Róc, i es troba al Marquet de les Roques, al terme de Sant Llorenç Savall, a la comarca del Vallès Occidental.
Llegia que les primeres referències d’aquest mas es troben l’any 1162, quan apareix amb el nom de Coma d’Hermet, on vivia la família Marquet. Hi ha notícia documental de la masoveria des de l’any 1200. El mas depenia del Castell de Pera i del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en prengueren propietat després de la pesta del segle XIV.
L'any 1712 la família Oliver de Castellar del Vallès comprà el Marquet de les Roques als benedictins beneficiaris dels béns del monestir, juntament amb altres masos rònecs dels voltants.
Al segle XIX la família Oliver es convertí en una saga d'industrials de Sabadell, i l’any 1895 Antoni Oliver i Buxó (Sabadell, Vallès Occidental, 1833 — Sabadell, Vallès Occidental, 1904) , que fou un dels fundadors del Banc de Sabadell, industrial i notable pintor, va encarregar la reforma de l’edifici a l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, Barcelona; 1864 – Barcelona; 20 de setembre de 1928), que va comptar amb la col·laboració del seu pare, i acreditat mestre d’obres, Gabriel Batllevell Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 – Sabadell, 19 d’agost de 1910).
Juli Batllevell i Arús (Sabadell, Barcelona; 1864 – Barcelona; 20 de setembre de 1928)
Gabriel Batllevell Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 – Sabadell, 19 d’agost de 1910).
L’escriptor Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986),als anys vint del segle XX, va fer del Marquet de les Roques, punt de trobada d’intel·lectuals i artistes (Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica); Carles Riba Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959); Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 - Barcelona, 2 d'abril de 1933), que es signava Guerau de Liost, etc.), hi organitzava vetllades literàries amb el grup d’escriptors conegut com la ‘Colla de Sabadell’.
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986)
Aquí es constituí l’editorial La Mirada, que encara perviu.
La família, clarament compromesa amb els ideals democràtics i catalanistes, fou desposseïda de la propietat quan es consolida la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República. Us deixo un enllaç on podreu escoltar les ‘Corrandes d’exili’
https://www.youtube.com/watch?v=rtzjl-c-V6o
L'any 1941 la propietat del Marquet de les Roques fou adquirida per Llorenç Valls, propietari del Vapor del poble.
Actualment és propietat de la Diputació Provincial de Barcelona, que malgrat manté encara activitats culturals combinades amb l’activitat agropecuària de la finca, a càrrec de masovers, n’ha tallat l’accés rodat des de l’aparcament; això obliga a caminar un bon tros més si es vol anar a la font del Llor , que cal recordar-ho apareix documentada l'any 1507 amb el nom de Loreda, i tenia llarga tradició com a indret de fontades i berenades; i pel fet de trobar-se en ple camí de la Vall d’Horta a Coll d’Eres i Mura ha estat sempre una referència, a més de proveir d'aigua el Marquet de les Roques; també s’ha ‘suspès’ la tradicional celebració religiosa en ocasió de la Festivitat de Sant Roc, patró del Marquet.
jueves, 18 de octubre de 2018
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA PER ALS REFUGIATS DE LES ARENES. LA CASA SAMARANCH. SANT ESTEVE DE CASTELLAR.
Francisco Samaranch Purcell era capità de la marina mercant i en assistir al casament a Sant Llorenç d’un dels seus mariners, va tenir ocasió de visitar el paratge de Les Arenes que li va agradar tant que, poc temps després va començar les obres de construcció d’una casa juntament amb la seva esposa, Luisa Suñol Purcell.
La casa de la família Samaranch fou la primera en edificar-se en el nucli de Les Arenes on només estava construïda l’antiga masia de Can Barceló.
Quan esclata la Guerra Civil la família Samaranch es trobava d’estiueig a la casa i van aconseguir escapar a França i d’allà, traslladar-se a Portugal, més concretament a Lisboa on la família tenia fixada la residència. Un cop la casa fou deshabitada és ocupada i transformada en escola; l’escola era mixta per als fills dels refugiats que procedien de Madrid.
La directora de l’escola era la Sra. Anita Soler i la seva germana n’era l’auxiliar. Tot i que aquesta escola fou creada per la mainada, les persones grans que volien també hi podien assistir en les seves hores de lleure. Malgrat que la casa de la família Samaranch fou emprada com a escola, un cop va acabar la guerra es van poder recuperar els mobles en bon estat de conservació.
Inicialment, la casa estava il·luminada amb gas carbur. Mai va tenir masoveria i una mica allunyada de la casa es troba una mina d’aigua amb una bomba de bombeig per fer arribar l’aigua a la casa.
En l’actualitat la casa és propietat de Francisca Duran Samaranch.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
QUI SE’N RECORDA DE LA POLÈMICA DE LA CARA DE FRANCO AL FRESC DEL PRESBITERI DE SANTA MARIA DE BLANES?. LA SELVA. GIRONA.
idm=1&subpagina=3&subseccio=1&c_parroquia=116&fitxa=2&cerca_parroquia=1&nom_parroquia=109Figueres,SagradaFamilia
Sortia als papers, no per la seva activitat religiosa, sinó per una decisió relacionada amb les pintures que Jaume Busquets Mollera ( Girona, 1904 + Barcelona, 1968) pintava al presbiteri, i a les que dedicàvem una publicació :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/09/tresors-de-santa-maria-assumpta-de_28.html
El cura de Blanes ordena pintar barba a una pintura de Franco
https://elpais.com/diario/2000/05/06/catalunya/957575250_850215.html?fbclid=IwAR3j9HiIUugi_cDfTwsHDOaHMRRuMi6HGaA-K5quEChFU0qViyLAJccQqHA
El párroco de Blanes retira la barba que mandó pintar a un supuesto retrato de Franco
https://elpais.com/diario/2000/05/14/catalunya/958266449_850215.html?fbclid=IwAR1h_lqSgikWNSvpSje383ShvRIxg9xFfz6f8BEVbPxzbPzqGdRueP5azgk
La polèmica començava i acabava ràpidament.
El tema de l’aparició de la cara del sàtrapa -real o suposada- és recurrent:
Franco en un altar
https://elpais.com/diario/2004/07/18/cvalenciana/1090178300_850215.html
Els artistes NO ES PODEN INVENTAR CARES, això és tant evident que tothom troba lògic que per exemple a l’església de Sant Antoni de Mura a la Comarca del Bages, els àngels pintats en un fresc, siguin els que aleshores eren infants. I que les imatges del timpà de l’església parroquial de Sant Esteve de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, que a dreta i a esquerra observen admirades i devotes a la Mare de Déu, son sens dubte una bona part dels castellarencs de darreries del segle XIX.
El ‘escàndol’ habitualment es farisaic.
És del tot aliè a la història Mn. Enric Roura Sabà, actual rector de Blanes, al que agrairíem infinitament però, que ens permetés retratar amb detall el fresc , i concretament la imatge de Sant Tomàs d’Aquino, per comprovar si Jaume Busquets Mollera ( Girona, 1904 + Barcelona, 1968) va prendre efectivament com a model al dictador.
En el món de la publicitat la màxima aspiració és que parlin de la marca, del producte, o de la persona, ni que sigui bé!
miércoles, 17 de octubre de 2018
DE LA CAPELLA DE SANT I MARC I SANTA BÀRBARA A LA DE SANT PAU DE MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA
Llegia que fou construïda l’any 1308, sota l’advocació de sant Marc i santa Bàrbara.
El 1412 va ser cedida a uns ermitans de Montserrat, que la van posar sota l’advocació de sant Pau.
Al segle XV, en establir-s’hi monjos de Valldaura, esdevingué priorat cistercenc.
Entre 1522 i 1523 Ignasi de Loiola hi va fer amistat amb el prior, Alfonso de Agurreta, un “home molt espiritual”, a qui intentà retrobar en un segon viatge a Manresa, quan ja havia mort. Anant cap a Sant Pau, seguint “el camí vora el riu”, Ignasi va tenir la Il·lustració del Cardener.
Ignasi hi conegué Alfonso de Agurreta, prior del convent i responsable també de l’Hospital de Santa Llúcia, que n’esdevingué un dels seus principals confessors. Procedent de Terra Santa, Ignasi tornà a Manresa amb la intenció de quedar-s’hi, però la mort del seu amic el portà de nou a Barcelona.
El 1700 l’ermita i el seu entorn van ser comprats per la Companyia de Jesús. El 1767, amb l’expulsió dels jesuïtes, el conjunt fou confiscat i passà a particulars.
https://musiquesdemanresa.blogspot.com/2016/01/altres-goigs-de-manresa-i.html
https://www.monestirs.cat/monst/bages/ba15spau.htm
https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10578.pdf
Capella gòtica, adossada a la casa, que conserva en part vestigis de l'antiga residència dels jesuïtes (galeria d'arcs que dóna a la façana del riu). La capella presenta una nau única, de petites dimensions i força reformada. Coberta amb dues voltes de creueria, amb claus esculpides. Absis nervat, de forma poligonal a l'interior que no es manifesta a l'exterior. Els nervis de les voltes arrenquen de mènsules esculpides amb figures humanes i d'àngels. Altar barroc, daurat. A l'exterior no presenta cap element d'interès.
Senzill portal i campanar de cadireta, elements disposats a la façana nord. Murs arrebossats i pintats
Retratava també la ‘nova’ església de Sant Pau que s’aixecava l’any 1962 pels veïns en la seva majoria relacionats amb l’activitat constructiva - , i que segons m’expliquen té com la capella homònima una minsa activitat religiosa.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte tècnic a l’email castellardiari@gmail.com coneixercatalunya@gmail.com
No en trobava referencia de cap d’ambdós a la llista de monuments : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manresa
Des del ‘tontisme’ es defensa que avui la ‘ciència’ ha eliminat la ‘religió’, en realitat el que succeeix és que l’empobriment cultural es vol vestir de ‘progres’ ,oi?
Que sant Pau , Sant Antoni de la Sitja i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima del monolingüisme genocida , elevin a l’Altíssim la pregaria dels manresans , lletissons , trempolins, Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs , montclarencs , figuerencs , pontarrins , , pallaresos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes del monoliguisme genocida .., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
sábado, 13 de octubre de 2018
IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DEU DEL ROSARI DE CAN FONOLLET. LES FONTS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA
En la represa de la construcció Joan Baca Reixac, va comptar amb la col·laboració del seu fill , l’arquitecte Joan Baca Pericot, nascut a Terrassa l’any 1934.
Ens absteníem d’apropar-nos a la capella, retratada pel Joaquim Verdaguer i Caballé, en el seu blog :
http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/07/masia-de-can-fonollet.html
Terrassa pateix també la " dosis " de vàndals, brètols i descerebrats , que el REINO assigna a tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya.
Li demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), si les tenen, imatges del interior de la capella a l’època en que s’hi feia culte.
Havíem xerrat força estona l’Artur Travesa Solsona ( Barcelona, 15 de juliol de 1928), i l’Antonio Mora Vergés; en treia com a conclusió que serà MOLT difícil, assolir si més no, una relació – que no Catàleg – dels edificis amb interès històric i/o monumental; la divisió de les Fonts entre Sant Quirze i Terrassa – que treballa per crear el districte VII- és perjudicial per als veïns que depenen de Sant Quirze de Terrassa, IMPOSTOS MÉS CAR i MENORS SERVEIS, com exemple el majors de 65 anys del sector de Terrassa, poden utilitzar el transport públic de forma gratuïta.
Fer realitat el desig LES FONTS, UN SOL POBLE, sembla quasi impossible, assolir però, LES FONTS, UN SOL BARRI, demana únicament una renuncia per part de Sant Quirze; malgrat les reticències dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA, aquesta decisió s’hauria de plantejar A TOTS els veïns de les FONTS, i acceptar la decisió que en resulti.
Ens agradarà tenir més noticies d’aquesta capella, promotor, autor, a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com
Un poble sense memòria és un poble vençut
Com bé deia el Venerable Antonio Gaudí Cornet, «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».
L'associació - forçada - amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans - els que van a l'escola- als que al REINO anomenaven MONAGUILLOS.
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
martes, 9 de octubre de 2018
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MONELLS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l’antic castell de Monells , actualment arruïnat, esmentat ja el 922. Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d’Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars.
El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences.
A la fi del segle XVII era lloc reial.
L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona.
El poble havia estat fortificat i hi ha restes de les muralles.
Modernament ha estat restaurat; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat.
Formà un municipi independent fins l’any 1973.
L’antic terme comprenia, a més, el veïnat de Sies.
No trobava cap referència a les escoles.
Tampoc a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=monells
Ni, a https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Empord%C3%A0#Cru%C3%AFlles,_Monells_i_Sant_Sadurn%C3%AD_de_l'Heura
Les escoles – en general – no han estat mai considerades ‘ patrimoni monumental’, ni majoritàriament tema d’interès per als partits polítics. La possibilitat de manipular a les persones es directament proporcional a la seva manca de formació, ras i curt, com menys educació MILLOR.
M’explicaven a ca l’Arcadi, a la Plaça de Monells, que l’escola estava en un dels edificis que integren aquest establiment de restauració, i que conserven encara la taula de la mestra. Amb el Josep Olivé Escarré al centre d ela imatge, retratava la façana de l’edifici que acollia l’escola de Monells.
Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans per completar la relació d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Esperem les vostres aportacions, imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
lunes, 8 de octubre de 2018
IN MEMORIAN DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE MADREMANYA. EL GIRONÈS. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/
A Madremanya retratàvem l’edifici de l’Ajuntament o Casa del Comú, obra de Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890)- informació que ens facilitat el Valentí Pons Toujouse- , pensem que també aquí, i potser, potser, també a la rectoria de Sant Esteve s’impartia docència abans de que s’aixequessin per mans anònimes els edificis de les escoles, transformats avui en vivendes.
De tot plegat en demanarem informació al Consistori, madremanya@madremanya.cat
També, també dels promotors i dels autors de Can Vinyes, declarat BCIL
Madremanya i tots els poblets petits, tenen en el patrimoni històric, una bona opció per fer-se visibles, caldria elaborar i publicitar els corresponents Catàlegs, i no sempre bàsicament per qüestions econòmiques això és possible. Els Departament de Cultura dels Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, REINO DE ESPAÑA, tenen aquí una responsabilitat inajornable.
Esperem les respostes a l’email coneixercatalunya@gmail.com





