ESGLÉSIA DE SANT JAUME. QUADRA DE ROCACRESPA. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

El dimecres 24.10.2018 fèiem una visita a Cubelles el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926  + Castellar del Vallès, 6 de maig d 2019 ) ), i l’Antonio Mora Vergés.

Quan al topònim llegia; en la documentació antiga Cubellas (Segle X), derivat femení plural de cubell, en el sentit de ‘cup de trepitjar raïm, tina

Entre els llocs que tenia intenció de veure i retratar estava si més no la capella de Sant Jaume de la Quadra de Rocacrespa.

Quan al topònim, Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934) era de l'opinió que «és possible que el nom del poblat vingui de l'avui turó de la Cogulla, situat sobre mateix de les cases, el qual és molt encrespat, car s'alça dret i bastant punxegut, com una caputxa, d'on deu venir l'actual nom».

El diccionari català valència balear a l’entrada Crespa ens diu ; etimològicament del llatí crĭspa, ‘arrissada’.

http://www.cubelles.cat/files/doc7077/els-noms-de-lloc-del-terme-de-cubelles.pdf

Em costava trobar l’accés, que no està senyalitzat, i un cop davant de la capella de Sant Jaume, demanava permís per a retratar-la

Trobava algunes entrades d’interès sobre Rocacrespa :
https://www.bisbatsantfeliu.cat/uploads/recursos/contingut/2946/ca/385CUBELLES_Ermita_de_Sant_Jaume.pdf
https://llocssingularsgarraf.wordpress.com/masies-del-garraf/cubelles/rocacrespa/
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0056158.xml
http://rocacrespa.blogspot.com/
https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268748
http://www.radiocubelles.cat/pl7/noticies/arxiu-noticies/id6347/la-sala-d-actes-de-la-parroquia-acull.htm
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load

Tenia ocasió d’admirar les pintures al fresc de Jordi Garriga Mora ( Sabadell, Vallès Occidental, 1962)

Patrimoni Gencat ens diu; l'església de Sant Jaume es troba situada dins el nucli de Rocacrespa. És una petita construcció d'una sola nau i d'estructura molt senzilla, amb coberta a dues vessants de teula. La façana presenta una porta d'accés d'arc de mig punt, adovellada. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya.

El conjunt es troba emblanquinat i decorat amb elements de maó vist, i es completa amb una tanca que presenta una porta d'accés d'arc de ferradura, d'inspiració islàmica.

A la dovella central de l'arc de la porta d'accés a la capella, hi ha inscrita la data del 1556. Sembla que la construcció és d'aquell període, tot i que posteriorment s'han efectuat diverses obres de reforma.

Inicialment, la capella es trobava sota l'advocació de l’Arcàngel Sant Gabriel i posteriorment, es va dedicar a l’ Apòstol Sant Jaume.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres autor de la darrera reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

Dinàvem al Racó d’en Pinilla, i us recomanem que el poseu a la llista de restaurants de Catalunya que s’han de visitar.

Que  sant Jaume, injustament adduït pel feixisme rampant  ,  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SABEU QUE REPRESENTEN LES FIGURES DEL TIMPÀ/ARQUITRAU DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE CALDES DE MONTBUI?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

En arquitectura, un timpà és l'espai delimitat entre una llinda i les arquivoltes. Habitualment correspon amb la part alta d'una portada o d'una finestra. També és l'espai delimitat dins el frontó en els temples clàssics.

Retratava pacientment el timpà del Santuari de la Mare de Déu del Remei de Caldes de Montbui, i ara us deixo la pregunta, sabeu que representen les figures?

La descripció ‘tècnica’ ho explica ‘bona brevis’ ; decorat amb relleus geomètrics i escultòrics. Que representen?, Gremis, Oficis, Famílies, Confrariies?,...

A la façana principal, la porta d’accés a l’edifici de culte està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l’entaulament. Aquest té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes amb decoració escultòrica, i pel damunt, un frontó peraltat amb el timpà buit i on s’observen restes de policromia d’un to vermellós. A l’arquitrau es pot llegir la inscripció “AVE MARIA. 1548. GRACIA PLENA”. El fris està decorat amb relleus geomètrics i escultòrics.

Esperem la resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

A Caldes de Montbui, al Vallès Occidental, a Catalunya, hi ha pocs ‘màsters’ de la UJC, això ens fa pensar que algú tindrà la resposta, oi?.

Rebia un email en el que un amable i ben informat lector donava resposta a la pregunta que deixàvem a la nostra entrada ; SABEU QUE REPRESENTEN LES FIGURES DEL TIMPÀ/ARQUITRAU DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE CALDES DE MONTBUI?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/10/sabeu-que-representen-les-figures-del.html

Benvolguts

Els relleus decoratius del portal d'aquest santuari són motius típics del món clàssic: un trofeu guerrer (escuts de defensa), el bucrani (crani de bou), un cercle concèntric.

El que no tinc clar és el segon (començant per la dreta): un casc?

El del mig seria l'heràldica del promotor (particular o confraria, etc.).

L’obra és molt interessant, perquè l'arquitecte domina el llenguatge classicista (cosa a destacar l'any 1548).

Salut. Joan Yeguas Gassó. http://joanyeguas.blogspot.com/

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT JULIÀ DE LA TORRE MARIMON. CALDES DE MONTBUI. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

M’aturava – una vegada mes -a retratar-la, com també la façana de l’edifici principal.

El Mapa de Patrimoni de Caldes de Montbui ens diu que començava les obres de reforma l’arquitecte Josep Bori Gensana. (1866 – 1938).
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/fitxa/390.html

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/10114/MEMORIA.pdf?sequence=1&isAllowed=y, abandonava el projecte per discrepàncies amb algun dels diputats.

Continuava l’arquitecte Lluís Planas i Calvet (1879-1954) https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0051381.xml

Es parla també del ‘constructor Antoni Baixeras’, sense cognom matern, ni cap altra referència que ens permeti ubicar-lo en el context espai/temps. Esperem rebre aquesta informació, cognom matern i lloc i data de naixement i traspàs de l’Antoni Baixeras ‘ constructor’.

L'any 1928 i es reconstruirà l'antiga ermita de Sant Julià (romànica en origen)

El Mapa de patrimoni en fa aquesta descripció; capella de planta rectangular de planta baixa, amb el carener perpendicular a la façana i la coberta de teula àrab. Tota ella està construïda amb pedra irregular vista, aplanada pel seu exterior. Les cantoneres de l'edifici estan construïts amb carreus de pedra molt més gran i escairats.

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/10114/MEMORIA.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Caldes de Montbui hauria d’aprofundir en la tasca de recollir i difondré el Patrimoni Històric i/o Artístic, ho defensem perquè alhora que té elements de TOTES LES ÈPOQUES, és des d’antic una població amb ‘aires de ciutat’, i pensem que – encara – és possible evitar que pateixi la ‘uniformat simplista’ que s’imposa per arreu com una pandèmia.

Que Sant Julià  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

EL MARQUET DE LES ROQUES I LA CAPELLA DE SANT ROC. LA VALL D’HORTA. SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Publicàvem una fotografia al facebook del Diari de Castellar del Vallès, i dèiem:

Segur, segur, segur , que identifiqueu el Sant, i fins el lloc on es troba aquesta imatge. Si no fos així, tranquils, demà us ho expliquem.

Recordeu allò de ‘ a sants i a minyons no els prometis si no els dons’; bé, la figura és la de Sant Róc, i es troba al Marquet de les Roques, al terme de Sant Llorenç Savall, a la comarca del Vallès Occidental.

Llegia que les primeres referències d’aquest mas es troben l’any 1162, quan apareix amb el nom de Coma d’Hermet, on vivia la família Marquet. Hi ha notícia documental de la masoveria des de l’any 1200. El mas depenia del Castell de Pera i del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en prengueren propietat després de la pesta del segle XIV.

L'any 1712 la família Oliver de Castellar del Vallès comprà el Marquet de les Roques als benedictins beneficiaris dels béns del monestir, juntament amb altres masos rònecs dels voltants.

Al segle XIX la família Oliver es convertí en una saga d'industrials de Sabadell, i l’any 1895 Antoni Oliver i Buxó (Sabadell, Vallès Occidental, 1833 — Sabadell, Vallès Occidental, 1904) , que fou un dels fundadors del Banc de Sabadell, industrial i notable pintor, va encarregar la reforma de l’edifici a l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, Barcelona; 1864 – Barcelona; 20 de setembre de 1928), que va comptar amb la col·laboració del seu pare, i acreditat mestre d’obres, Gabriel Batllevell Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 – Sabadell, 19 d’agost de 1910).

Juli Batllevell i Arús (Sabadell, Barcelona; 1864 – Barcelona; 20 de setembre de 1928)

Gabriel Batllevell Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 – Sabadell, 19 d’agost de 1910).

L’escriptor Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986),als anys vint del segle XX, va fer del Marquet de les Roques, punt de trobada d’intel·lectuals i artistes (Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica); Carles Riba Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959); Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 - Barcelona, 2 d'abril de 1933), que es signava Guerau de Liost, etc.), hi organitzava vetllades literàries amb el grup d’escriptors conegut com la ‘Colla de Sabadell’.

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986)

Aquí es constituí l’editorial La Mirada, que encara perviu.

La família, clarament compromesa amb els ideals democràtics i catalanistes, fou desposseïda de la propietat quan es consolida la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República. Us deixo un enllaç on podreu escoltar les ‘Corrandes d’exili’
https://www.youtube.com/watch?v=rtzjl-c-V6o

L'any 1941 la propietat del Marquet de les Roques fou adquirida per Llorenç Valls, propietari del Vapor del poble.

Actualment és propietat de la Diputació Provincial de Barcelona, que malgrat manté encara activitats culturals combinades amb l’activitat agropecuària de la finca, a càrrec de masovers, n’ha tallat l’accés rodat des de l’aparcament; això obliga a caminar un bon tros més si es vol anar a la font del Llor , que cal recordar-ho apareix documentada l'any 1507 amb el nom de Loreda, i tenia llarga tradició com a indret de fontades i berenades; i pel fet de trobar-se en ple camí de la Vall d’Horta a Coll d’Eres i Mura ha estat sempre una referència, a més de proveir d'aigua el Marquet de les Roques; també s’ha ‘suspès’ la tradicional celebració religiosa en ocasió de la Festivitat de Sant Roc, patró del Marquet.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA PER ALS REFUGIATS DE LES ARENES. LA CASA SAMARANCH. SANT ESTEVE DE CASTELLAR.

https://www.diba.cat/documents/429042/60e88549-b087-4e67-a40e-42f9c734dbc2

Francisco Samaranch Purcell era capità de la marina mercant i en assistir al casament a Sant Llorenç d’un dels seus mariners, va tenir ocasió de visitar el paratge de Les Arenes que li va agradar tant que, poc temps després va començar les obres de construcció d’una casa juntament amb la seva esposa, Luisa Suñol Purcell.

La casa de la família Samaranch fou la primera en edificar-se en el nucli de Les Arenes on només estava construïda l’antiga masia de Can Barceló.
Quan esclata la Guerra Civil la família Samaranch es trobava d’estiueig a la casa i van aconseguir escapar a França i d’allà, traslladar-se a Portugal, més concretament a Lisboa on la família tenia fixada la residència. Un cop la casa fou deshabitada és ocupada i transformada en escola; l’escola era mixta per als fills dels refugiats que procedien de Madrid.

La directora de l’escola era la Sra. Anita Soler i la seva germana n’era l’auxiliar. Tot i que aquesta escola fou creada per la mainada, les persones grans que volien també hi podien assistir en les seves hores de lleure. Malgrat que la casa de la família Samaranch fou emprada com a escola, un cop va acabar la guerra es van poder recuperar els mobles en bon estat de conservació.

Inicialment, la casa estava il·luminada amb gas carbur. Mai va tenir masoveria i una mica allunyada de la casa es troba una mina d’aigua amb una bomba de bombeig per fer arribar l’aigua a la casa.

En l’actualitat la casa és propietat de Francisca Duran Samaranch.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

QUI SE’N RECORDA DE LA POLÈMICA DE LA CARA DE FRANCO AL FRESC DEL PRESBITERI DE SANTA MARIA DE BLANES?. LA SELVA. GIRONA.

Mn. Miquel Àngel Ferrés Fluvià, actual rector de Figueres. http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?
idm=1&subpagina=3&subseccio=1&c_parroquia=116&fitxa=2&cerca_parroquia=1&nom_parroquia=109Figueres,SagradaFamilia

Sortia als papers, no per la seva activitat religiosa, sinó per una decisió relacionada amb les pintures que Jaume Busquets Mollera ( Girona, 1904 + Barcelona, 1968) pintava al presbiteri, i a les que dedicàvem una publicació :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/09/tresors-de-santa-maria-assumpta-de_28.html

El cura de Blanes ordena pintar barba a una pintura de Franco
https://elpais.com/diario/2000/05/06/catalunya/957575250_850215.html?fbclid=IwAR3j9HiIUugi_cDfTwsHDOaHMRRuMi6HGaA-K5quEChFU0qViyLAJccQqHA

El párroco de Blanes retira la barba que mandó pintar a un supuesto retrato de Franco
https://elpais.com/diario/2000/05/14/catalunya/958266449_850215.html?fbclid=IwAR1h_lqSgikWNSvpSje383ShvRIxg9xFfz6f8BEVbPxzbPzqGdRueP5azgk

La polèmica començava i acabava ràpidament.

El tema de l’aparició de la cara del sàtrapa -real o suposada- és recurrent:

Franco en un altar
https://elpais.com/diario/2004/07/18/cvalenciana/1090178300_850215.html

Els artistes NO ES PODEN INVENTAR CARES, això és tant evident que tothom troba lògic que per exemple a l’església de Sant Antoni de Mura a la Comarca del Bages, els àngels pintats en un fresc, siguin els que aleshores eren infants. I que les imatges del timpà de l’església parroquial de Sant Esteve de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, que a dreta i a esquerra observen admirades i devotes a la Mare de Déu, son sens dubte una bona part dels castellarencs de darreries del segle XIX.

El ‘escàndol’ habitualment es farisaic.

És del tot aliè a la història Mn. Enric Roura Sabà, actual rector de Blanes, al que agrairíem infinitament però, que ens permetés retratar amb detall el fresc , i concretament la imatge de Sant Tomàs d’Aquino, per comprovar si Jaume Busquets Mollera ( Girona, 1904 + Barcelona, 1968) va prendre efectivament com a model al dictador.

En el món de la publicitat la màxima aspiració és que parlin de la marca, del producte, o de la persona, ni que sigui bé!

DE LA CAPELLA DE SANT I MARC I SANTA BÀRBARA A LA DE SANT PAU DE MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, per retratar l’església que durant anys va donar servei religiós al nucli de Sant Pau a Manresa.

Llegia que fou construïda l’any 1308, sota l’advocació de sant Marc i santa Bàrbara.

El 1412 va ser cedida a uns ermitans de Montserrat, que la van posar sota l’advocació de sant Pau.

Al segle XV, en establir-s’hi monjos de Valldaura, esdevingué priorat cistercenc.

Entre 1522 i 1523 Ignasi de Loiola hi va fer amistat amb el prior, Alfonso de Agurreta, un “home molt espiritual”, a qui intentà retrobar en un segon viatge a Manresa, quan ja havia mort. Anant cap a Sant Pau, seguint “el camí vora el riu”, Ignasi va tenir la Il·lustració del Cardener.

Ignasi hi conegué Alfonso de Agurreta, prior del convent i responsable també de l’Hospital de Santa Llúcia, que n’esdevingué un dels seus principals confessors. Procedent de Terra Santa, Ignasi tornà a Manresa amb la intenció de quedar-s’hi, però la mort del seu amic el portà de nou a Barcelona.

El 1700 l’ermita i el seu entorn van ser comprats per la Companyia de Jesús. El 1767, amb l’expulsió dels jesuïtes, el conjunt fou confiscat i passà a particulars.

https://musiquesdemanresa.blogspot.com/2016/01/altres-goigs-de-manresa-i.html
https://www.monestirs.cat/monst/bages/ba15spau.htm
https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10578.pdf

Capella gòtica, adossada a la casa, que conserva en part vestigis de l'antiga residència dels jesuïtes (galeria d'arcs que dóna a la façana del riu). La capella presenta una nau única, de petites dimensions i força reformada. Coberta amb dues voltes de creueria, amb claus esculpides. Absis nervat, de forma poligonal a l'interior que no es manifesta a l'exterior. Els nervis de les voltes arrenquen de mènsules esculpides amb figures humanes i d'àngels. Altar barroc, daurat. A l'exterior no presenta cap element d'interès.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/06/goigs-sant-pau-apostol-manresa-bages.html

https://www.manresa.cat/web/menu/5586-capella-de-sant-pau

Senzill portal i campanar de cadireta, elements disposats a la façana nord. Murs arrebossats i pintats

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/06/goigs-sant-pau-apostol-manresa-bages.html

Retratava també la ‘nova’ església de Sant Pau que s’aixecava l’any 1962 pels veïns en la seva majoria relacionats amb l’activitat constructiva - , i que segons m’expliquen té com la capella homònima una minsa activitat religiosa.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte tècnic a l’email  castellardiari@gmail.com  coneixercatalunya@gmail.com

No en trobava referencia de cap d’ambdós a la llista de monuments : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manresa

Des del ‘tontisme’ es defensa que avui la ‘ciència’ ha eliminat la ‘religió’, en realitat el que succeeix és que l’empobriment cultural es vol vestir de ‘progres’ ,oi?

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Que  sant Pau  ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima  del monolingüisme genocida ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  manresans ,  lletissons ,  trempolins,  Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes  del monoliguisme genocida ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern