Tornen els incendis forestals que van substituir a darreries del feixisme a la ”serpiente multicolor“ com a noticia d’aquestes calendes.
També de nou, Ministres, Consellers, Alcaldes, i càrrecs Alts i Baixos, ens expliquen històries truculentes, d’incendiaris folls, que com esperits malignes, calen foc per arreu.
Els comentaris de no pocs ciutadans, insisteixen però en intencionalitats econòmiques, de grups i persones concretes, que semblen tenir con únic anhel, sepultar aquesta Nació, sota l’edificació intensiva, unifamililiar, plurifamiliar, aïllada, adossada ,…Uns i altres defugen de manera conscient, que el bosc al llarg de la història de la humanitat, ha estat una forma més d’explotació econòmica de la natura, i en aquesta explotació justament s’hi trobava també – per pura lògica – la necessitat de conservar el medi natural.
Avui, fins els comunistes se’ns confessen ecologistes i verds ; sobta i molt que aquesta força política , a la que li podem adjudicar malvestats irreparables pel que fa a la natura, estigui avui, entre els qui diuen defensar [ només ho diuen ] el medi natural.
El bosc demana a crits, que novament s’explotin els seus recursos, s’eliminin els arbres que no tindran cap o poca utilitat, i que de forma sistemàtica es mantinguin netes i accessibles, tots les vies i camins d’accés.
Avui únicament interessa “aparentar”, que som ecologistes, o feministes, o demòcrates, o que no som, racistes, o violents, o …….. , el cert però, és que en el col·lectiu dels polítics professionals, hi ha força gent ,amb estudis superiors, als que aquesta percepció de l’ecologisme estètic els fa tenir mala consciència.
Certament si algú s’entretingués a comptar els recursos que s’han destinat al llarg dels darrers anys a evitar i/o combatre el foc, i si ho fes amb més gràcia i encert que amb els famosos estalvis d’avançar i retardar l’hora , comprovaríem com al despoblament del medi rural, - i el cost que això sol ja representa - , i hem d’afegir la pèrdua de força matèries primeres, fusta, resina ,… i per descomptat, caldrà sumar el cost brutal de la desocupació en aquest sector primari.
Ara sentim que el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha explicat que la Generalitat està estudiant la possibilitat que s'hagi de pagar per accedir als parcs i espais naturals del país, en tant que aquests ofereixen tot un seguit de serveis als visitants: "Si vostè va als parcs dels Estats Units o del Canadà, vostè paga per uns serveis que li presta el parc", ha exemplificat. ‘L’honorable’ surt poc de Barcelona, perquè de ‘serveis’ en els Parcs catalans, ara com ara pocs.
Els governs han de ‘governar’ és a dir prendre decisions perquè les coses funcionin i/o millorin, això de retallar, reduir,... , pel que fa als drets, i augmentar, crear i potenciar les obligacions de tot ordre de la ciutadania, em recorda molt al model feudal.
Compte amb estirar tant de la corda que finalment se’ns trencarà als morros.
Hem aconseguit allò que semblava impossible, fer realitat el negoci del Roberto i les cabres; ho recordeu ?, canviava dos cabres negres per una de blanca, fins que va perdre tot el ramat.
El bosc ha de tenir un espai, però no TOT L’ESPAI ; i certament s’ha de retornar a l’explotació RACIONAL d’aquest recurs natural.
De fer-ho no caldran de ben segur tants avions, camions cisternes, i tots els recursos humans, que fem servir únicament tres mesos a l’any !.
Potser que recordem allò que deien els nostres avis, els estalvis es mengen les estovalles !.
