Nom propi d'home, especialment
d'un pobre leprós citat en l'Antic Testament i d'un personatge evangèlic
ressuscitat miraculosament per Jesucrist.
M’explicaven
que en un poble del Montsià – en els anys foscos del segon feixisme – hi havia un xicotet de nom Lazáro, molt,molt
inquiet, i força beneitó – aleshores totes les qualificacions que hi ha actualment
per classificar a les persones es desconeixen - , i tothom del poble temia les
seves ‘sortides infantils’.
Avui en la
visita que fèiem a la mare sortia una de les seves facècies més sonades, havia
anat a sopar a casa d’uns familiars, i no estaven encara al segon plat que ja
el van trobar a faltar a la taula. Tots preocupats per on podia ser, al carrer
?; al les golfes de la casa ?, a ....
A la Mercè se
li va fer evident – ella tenia menys de 10 anys – i el Lazáro just quatre si hi
arribava, que havia anat on tenien la gerra de l’oli, i s’havia posat dins.
Ningú la
volia creure, però tothom va córrer cap a l’estança on hi havia la gerra, i allí,
amb l’oli que quasi li cobria el nas estava el Lazáro !!!
La feina per treure-li l’oli del damunt, dins d’un
rentador de l’època i amb l’aigua freda us la deixo imaginar ; la roba per descomptat
es va haver de llençar, i com va arribar
fins a casa seva, gelat, descalç, i embolicat en una manta també.
El dilema
per aquella casa – en aquells anys de necessitat - que
gràcies al PP & PSOE tornen ara – en que s’anava mancat de tot, es va
plantejar en relació a l’oli que quedava encara a la gerra; que n’havien de fer
?
La necessitat
és virtut – hi ha un ministre que diu que es menja els iogurts caducats ,
imaginem que com a succedani de les ‘drogues dures -, però la majoria de
persones que furguen als contenidors, no ho fan amb aquest esperit, sinó per pura
necessitat, i així en aquella casa van
decidir consumir l’oli de la gerra on s’havia posat el Lazáro, i curiosament
tothom el trobava molt bo, i preguntava per la seva procedència; és oli del
Lazáro !, explicaven, i ningú va relacionar mai aquest nom amb el del beneitó
trapella que s’havia posat dins de la gerra, els sonava exòtic, com una MARCA .
L’oli s’acostuma
a consumir d’un any per l’altre, però en aquella casa, l’oli del Lazáro, va
durar anys i anys.
Avui,
aquesta història ens ha permès posar un
somriure a la cara de la nostra mare, per un moment li hem guanyat la partida a
l’ alzhéimer, ha estat dissortadament una victòria pírrica , perquè des del
GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, avui precisament
s’han retallat els recursos que permetien mantenir l’esperança.
No ens compensa
saber que la nissaga del Mariano Rajoy Brey,
dels seus Ministres, i dels impius que l’ajuden en aquesta tasca miserable, ha
estat maleïda, i que el Creador escoltarà aquesta pregaria; això no retornarà a
la vida a les persones que ‘van ser impulsades al buit per la seva política’, als
que pateixen per la pèrdua de la salut, de la feina, de la
casa, dels estalvis,.. però sobretot
farà més difícil repetir moments com els anteriorment descrits, a totes les
persones i/o famílies que viuen situacions semblants.
