EDIFICI DEL CARRER SANT JOSEP 27-29. SABADELL

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) alçava l’any 1915 l’edifici que es coneix ara com Despatx Genís i Pont (o Pont Germans), no trobava enlloc les dades del promotor, nom, cognoms, data i lloc de naixement i de traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a ll’email coneixercatalunya@gmail.com

La descripció tècnica – extremadament simple – ens diu ; despatx cantoner, compost de planta baixa i pis. L'edifici va patir reformes i presenta la planta gairebé lliure molt senzilla. Les façanes són d'estil modernista presentant una gran riquesa ornamental, amb molta varietat de motius i materials (pedra, estuc, ceràmica, ferro forjat, etc.). El despatx forma una unitat funcional amb l'edifici contigu. El primer pis presenta un balcó on a cada banda hi ha disposades un parell de finestres.

PANTEÓ DE LA FAMÍLIA CLUA-VILADRICH AL CEMENTIRI DE LLORET ‘COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA . CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré posava davant del panteó Cabañas, ara "Família Clua-Viladrich" que està ubicat en el marge dret del passeig central del cementiri de Lloret de Mar i té com a matèria prima la pedra de Montjuïc. És un exemple típic de capella-pantéo que tendeix a una planta centralitzada, respon en essència a un gran bloc cúbic quadrat astutament camuflat i emmascarat gràcies a la utilització de dos recursos com són: per una banda, les figures de gran tamany de quatre àngels ubicats en les quatre cantonades, els quals apareixen amb els caps acotats i en actitud de pregària agenollats, cosa que comporta una actitud hieràtica i estàtica. Mentre que per l'altra, els quatre arcs en paràbola ricament ornamentats en la part superior gràcies als medallons amb símbols al•lusius al culte cristià i paral•lelament a una gran voluta ornada amb una profusa i densa decoració de tall vegetal a mode de garlandes i tiges carnoses. Una voluta que comunica simultàniament amb el fris corregut que recorre tot el perímetre de la sepultura. Corona el monument funerari una creu de grans proporcions, assentada sobre un robust basament, la qual prescindeix de la figura tant de Crist com de la Verge Maria, ja que el seu lloc l'ocupa una densa vegetació a mode de fulles i flors. Menció a part mereix la tanca metàl•lica. Es tracta d'una reixa clarament afiliada a la tradició del ferro forjat català, com així ho evidencia el sistema típic d'enllaç de grans espirals o tirabuixons, acabats en l'extrem amb flors, que formen la trama del reixat. Tanmateix combina les espirals amb una composició romboïdal present en el registre intermig. Això pel que fa a la resolució dels espais exteriors. En quant als acabats interiors cal destacar diversos elements: des de la clau de volta amb una representació de l'ull simbòlic de la divinitat dintre d'un triangle; passant per la gran llum penjant de ferro forjat, de caire barroquitzant, que decora l'interior i fins arribar a la representació figurada del tetramorf amb els caps dels éssers que representen als evangelistes, i un Crist de grans dimensions, molt ben aconseguit amb els braços estesos i en relleu que presideix l'altar d'aquest panteó-capella.

El panteó va ser construït per l'arquitecte Vicenç Artigas i Albertí, mentre que la part de la serralleria es va ocupar el taller de Josep Perpinyà.

De Vicenç Artigas Albertí se'n sap ben poca cosa, més enllà de que es va titular com a arquitecte l'any 1900, ens agradarà rebre noticies a l'email coneixercatalunya@gmail.com de la data i lloc del seu naixement i de la data i lloc del seu traspàs.

TOWN HALL LLORET ‘ COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava la Casa Consistorial de Lloret, obra conjunta de Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890) , i Fèlix de Azúa i Gasque (1844-1873): és un edifici de planta rectangular, amb façanes als quatre vents , ornamentades amb elements de terra cuita (obra de Pau Arpí i Galí).

La façana principal està presidida per un escut del rei Amadeu I , fet del tot excepcional degut a l'escassa durada del seu regnat de 1871 fins a 1873.

A destacar el campanar de ferro forjat, projectat per Agustí Font Vilarrubí.

A la planta baixa de la Casa de la Vila hi havia l’escola pública, a l'esquera la dels nens i a la dreta la de les nenes.

DETALLS DE CAN SARAGOSSA A LLORET ‘COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

L'existència documental del mas Saragossa es remunta a l’any 1317, data del primer capbreu que es conserva a l'arxiu capitular de Girona. Seguim tenint notícia del mas en diversos capbreus del segle XIV. Les primeres obres documentades del mas són de l'any 1556. Segueix apareixent als capbreus durant els segles següents, fins al segle XVIII s’esmenta com una propietat petita i senzilla, entre 1631 i 1872 però, les fonts documentals demostren que els diferents hereus Saragossa van fer obres a la casa per condicionar-la a les noves exigències de la família que havia millorat de nivell de vida.

Narcís Saragossa Ametller, de professió metge cirurgià, que va heretar la propietat el 1885, va emprendre les obres més importants de remodelació, que es durien a terme entre 1874 i 1902, sota direcció tècnica del mestre d’obres Joan Lluhí Rissech, nascut a Lloret de Mar.

Ens cridava l’atenció al Josep Olivé Escarré i a l’Antonio Mora Vergés, el magnífic exemplar d’ eucaliptus que presideix els antics jardins que envoltaven la casa. No el trobava a la relació d’arbres monumentals i/o singulars de Catalunya, no descartem però que estigui aquí des del segle XIX.

També a l'extrem dret de la façana, enquestada en el bell mig de la cantonada, veiem emplaçada una estàtua, que pels trets iconogràfics que presenta, com ara la identitat de bisbe, dotat de la mitra, el bastó i el llibre, i la casa en que està, tot fa pensar que es tracta de la imatge de Sant Romà, patró de Lloret.

La imatge descansa sobre un basament, el qual està suportat per un drac de cos sencer alat i està coberta per un petit tabernacle, cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals i profusament decorada amb una ornamentació d'inspiració vegetal i floral. El personatge, de cos sencer, està bastant ben resolt des del punt de vista estètic com així ho acrediten diversos elements, des del drapejat amb aquestes voluptuoses i espesses arrugues que imiten a la perfecció les túniques dels bisbes; passant per la corporeïtat verídica del personatge i fins arribar a l'expressió colpidora tant dels ulls i de la cara com la gestualitat tant enèrgica i amb tanta convicció amb la que agafa el bastó amb la mà dreta i el llibre amb l'esquerra, empenyent-lo amb força cap a ell.

Lloret ho té senzill si vol – realment – trencar el clixé de lloc per un turisme de sol, alcohol, drogues i sexe.

LA PROFANADA PARROQUIA DE SANTA CECLINA, SECLINA I/O SECULINA. CALDES DE MALAVELLA. GIRONA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins al runam esfereïdor de la que havia estat parròquia rural des del segle XIII, d’aquella època es conserven encara una part del mur de la nau i l'absis; amb els ‘diners d’Amèrica’ , als segles XVIII i XIX es va ampliar i reformar , d’aquell període són el campanar, la portalada i les capelles interiors.

La descripció tècnica feta amb anterioritat amb anys 90 del segle XX en que s’abandonava l’activitat de Casa de Colònies que s’havia iniciat l’any 1973 , ens deia : Església aïllada situada en una vessant del Puig Ventós, a l'agregat de Santa Seclina (anomenat així per l'església).

Edifici de nau única rectangular i d'absis semicircular. Adossada hi ha una casa de la rectoria amb dos torratges de defensa , amb un cupulí cònic i a baix una trompa. A la part dreta hi ha un cementiri. A la part lateral esquerra, hi ha un campanar de dimensions desproporcionades en relació a l'església, de base quadrada tot i que a la meitat aproximadament pren una forma octogonal, amb quatre obertures d'arc de mig punt i, cobert per una petita cúpula amb balustrada de pedra artificial i un parallamps. Hi ha dos petits adossaments que a l'interior es converteixen en capelles. Façana amb decoració d'estil barroc i neoclàssic. Portalada en arc pla amb dintells i brancals de pedra. La porta està flanquejada per dues pilastres de pedra artificial a cada banda, a dalt, una cornisa motllurada separa les pilastres d'un frontó triangular. Sobre la porta una fornícula amb ceràmica i un petit rosetó motllurat. Una part de l'església està voltada per un tancat de pedra en paredat rústic bastant antic.

L’església ha patit robatoris, incendis i tota mena d’actes vandàlics, i hom pensa que hi ha una ‘competició’ que atorgarà la condició de campió al brètol i/o brètols que aconsegueixi el seu definitiu enderrocament :
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/01/09/vandals-assalten-monestir-santa-ceclina-destrossen-lesglesia/307728.html

Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) , dues imatges d’aquesta església fetes en data 26-IX-1981, anteriors per tant a la seva profanació, i desvinculades TOTALMENT d’un conflicte bèl•lic.

El REINO DE ESPAÑA, pel que fa al Patrimoni Històric de Catalunya, ha tingut una actuació d’extrema negligència.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA MARIA DE BADALONA

L’església arxiprestal de Santa Maria té una llarga tradició en això de fer i desfer, l’església romànica s'assentava sobre el temple romà de Baetulo, del segle I aC, i fou enderrocada per ruïna en temps del bisbe Assenci Sales (12 d'octubre de 1756).

La nova construcció, projectada el 1760, es deu a l'arquitecte Frances Renart i Arús (Sarrià, Barcelona, 1783 —Barcelona, 1853 ) i el mestre d'obres Josep Juli, i s'inaugurà el 25 de juliol de 1778. L'arquitecte Domènec Vidal hi afegí (1804-1813) la capella dels Dolors.

L'església es va cremat fortuïtament el 23 de maig de 1825; l’any 1885 el rector demanava permís d'obres per a executar la façana i campanar segons projecte de Francesc Rogent Pedrosa /1861-1898 )

Després de la greu destrucció de 1936, com a conseqüència de la sedició contra el Govern de la II República, que amenaçà la supervivència de l'edifici, fou reconstruït per Joan Padrós i Fornaguera (1901-1966) , mentre que Joan Amigó i Barriga (Badalona, 1875-1958) reconstruïa la capella dels Dolors.

Les declaracions bel•licoses del portantveu de la IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA fan témer per la preservació , tant del Patrimoni, com de la vida mateixa dels catalans; aquesta escissió de l’església romana passejava sota pal•li com un semidéu al sàtrapa, i beneïa la mort de més d’un milió de persones.

La descripció tècnica ens diu ; església d'una sola nau, de sis trams comptant el cor, amb capelles laterals intercomunicades i absis semicircular. La volta de canó amb arcs faixons es recolza en un ordre de pilastres corínties que separen les capelles laterals, cobertes amb volta d'aresta, com també el cor, situat als peus i amb un important orgue modern, de Gabriel Blancafort i París (La Garriga, Vallès Oriental, 10 de maig del 1929 - Collbató, Baix Llobregat, 24 d'agost de 2001).

La galeria del pis alt té, des de la reconstrucció dels anys 1940, uns balcons de planta corba. Adjacent als 3 trams superiors del cantó de l'epístola hi ha la capella dels Dolors, reconstruïda. La façana, de 1895, reconstruïda el 1958, recull elements clàssics. Al presbiteri es troba la imatge de l'Assumpció de la Mare de Déu, realitzada per Frederic Marès i Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991)

LA FUNDACIÓ OBRA SOCIAL BENÈFICA DE CASTELLAR DEL VALLÈS, LLUMS I OMBRES.

Assistíem un bon nombre de persones a la reunió explicativa que havia convocat a les 20,00 hores del dilluns 16.12.2013, la Fundació a la Sala Gran de l’edifici del carrer del Mestre Ros 7- 9.

Questions tècniques endarrerien el començament fins les 20, 20 hores, i desprès d’una exposició de l’ Ignasi Giménez Renom, Alcalde de Castellar del Vallès i membre de la Fundació, en la que si hio vaig copiar correctament va dir que hi havia 78 interns a la Residència – 70 en regim d’acord amb la Generalitat en virtut de la Llei de la Dependència-, més 11 llars tutelades, persones que estan en regim de Centre de Dia, altres que reben assistència domiciliaria , i usuaris que ho son únicament del menjador de la Fundació, s’obria el torn de precs i preguntes.

Abans de les 21,20 s’acabava la reunió en una clima d’extrema tensió.

Ens calen dades que esperem veure publicades a l’Actual i/o a la Forja:

En el capítol d’ingressos:

Aportació de la Generalitat
Aportació dels residents de les 8 places
Aportació dels residents de les 11 llars tutelades
Aportació dels usuaris del Centre de Dia
Aportació dels usuaris que reben atenció domiciliaria
Aportació dels usuaris del menjador de la Fundació
Altres aportacions per serveis

En el Capítol de les despeses :

Despesa del personal que atén als residents, llars tutelades, Centre de Dia i servei de menjador.
Despesa del personal que atén l’atenció domiciliaria

Entenem que els préstecs que es demanaven per ampliar les instal•lacions no s’han d’incloure com a despesa en tant que el seu import es satisfà – sembla – amb aportacions Municipals.

En relació a ‘altres despeses’ la Fundació ha d’explicar la seva ‘necessitat’ i en el seu cas que en l’adjudicació s’ha respectat escrupolosament la lliure concurrència.

No tenim dades que ens permetin formar-nos un judici de la situació actual de la Fundació Obra Social Benèfica de Castellar del Vallès, sabem però que hi ha un profund malestar entre el personal i els responsables, que es tradueix en una evident desatenció als interns.

Esperem que els mitjans locals s’obrin per facilitar alhora que el màxim coneixement de la situació de la Fundació Obra Social Benèfica de Castellar del Vallès a la ciutadania, el diàleg entre la ‘patronal’ i els treballadors, que permetrà recuperar el nivell d’atenció i servei, que havien distingit aquesta Residència.