jueves, 20 de febrero de 2014

EDIFICI DE LA FUNDACIÓ SANTA TERESA. SANTA OLIVA. EL PENEDES JUSSÀ

Rebia un e.mail de l’Àngels Santacana Figuerola, de la Coordinació de museus del Vendrell, en el que en relació a l’edifici modernista de la Fundació Santa Teresa a l’Avinguda de Santa Oliva, nº 20-22, 43700, em deia :



Inaugurada al juny de 1906, la propietat està situada a l’Avinguda de Santa Oliva, una part de les terres pertanyen al terme municipal del Vendrell i la resta amb l’edifici, al de Santa Oliva, la finca era propietat de Miquel Puig i Amat, la finca tenia una casa per al masover , i un llac amb un moli de vent i motor mogut per electricitat. Hi havia un magnífic jardí i a les terres s’hi cultivaven avellanes, oliveres i horta.

El colombià Rafael Larraniaga Zambrano, arribat des de Xile als inicis del segle XX, va adquirir la torre Puig, i la va fer reformar – per algun mestre i/o arquitecte que desconeixem hores d’ara - en estil modernista, així son de la seva època la casa principal, amb torratxa, i algunes de les construccions annexes, com un magatzem coronat amb un original 1920.

http://www.semana.com/nacion/articulo/la-otra-guerra-del-amazonas/25126-3

http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/pad/pad4a.htm

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/03/31/pagina-3/33137239/pdf.html?search=%20Rafael%20Larraniaga%20Zambrano

L’any 1960 va ser adquirida pel vendrellenc Lauro Sumoy.

Actualment és la seu de la Fundació Santa Teresa que ha restaurat l’edifici.

La descripció tècnica ens diu ; casal modernista de dues plantes amb jardí, on destaca la façana decorada amb carreus picats, motius vegetals i rajoles de color verd. Els baixos presenten una portalada d'arc escarser i una finestra lateral amb una reixa còncava. La planta noble té una gran balconada convexa, on la porta balconera presenta una forma el•líptica dividida, mitjançant pilastres, en quatre obertures. A cada costat del balcó hi ha dues grans finestres d'arc escarser. El rematat de l'edifici és de forma corba i al mig té dues pilastres adossades que contenen un contra relleu amb les quatre barres, i damunt d'aquest una guarnició. Cal ressaltar la torre de forma quadrada de la part del darrera, envoltada de quatre pilastres amb pinacles de color verd, i una teulada de quatre vessants i finestres d'arc escarser.

Situada doncs al terme de Santa Oliva, demanarem a l’ajuntament aj.santaoliva@altanet.org les dades del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte, i també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), dades i fins imatges de la Capella de la casa.

La nostra gratitud a l’Àngels Santacana Figuerola, de la Coordinació de museus del Vendrell.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Isabel Cubero Lavado, Benemèrita Alcaldessa de Santa Oliva , en relació a la petició que fèiem, ens fa arribar un email en el que ens diu : ‘us informo que no us podem facilitar aquesta informació segons la Llei Orgànica 5/1999 de Protecció de les dades de caràcter personal’.

miércoles, 19 de febrero de 2014

PAISATGE BUCÒLIC. LES PESQUERES DE L’ESTANY DE BANYOLES

L’Anna Mora Nogué retratava de forma màgica la riba oriental de l'estany, entre el poble de Banyoles i el llac on es troben les pesqueres ; per ‘urbanitzar’ aquesta zona, entre mitjan segle XIX i començaments del segle XX es van projectar i fer una xarxa de passeigs arbrats, propis dels enjardinaments vuitcentistes francesos, que van connectar la població amb el balneari i aquest amb l'estany. També a l'entorn de la riba es va traçar un passeig de circumval•lació en el sector més proper a la vila, damunt de l'antic dic de contenció, entre el passeig Dalmau i la Draga. Aquest passeig havia d'envoltar tot el llac, però mai fou acabat.


La facilitat d'accés a l'estany afavorida pels nous passeigs va fer que les pesqueres, que en origen eren simples plataformes de fusta, esdevinguessin instal•lacions recreatives per als estiuejants i/o la burgesia local. La major part foren construïdes entre la segona meitat del segle XIX i el començament del segle XX.

Es tracta de construccions de petites dimensions, fonamentades amb estaques dins de l'aigua, que es comuniquen per una passera amb la vora, on es tanquen amb un portal amb reixa. Tenen una sola planta, generalment rectangular, i una sola estança amb un embarcador. La seva estètica va d'una gran simplicitat a un elaborat programa ornamental, que s'estén del neoclassicisme a l'eclecticisme i a diferents historicismes.

L'any 1931, l'Ajuntament de Banyoles va prohibir construir-ne de noves, disposició que s'ha respectat fins ara. Els passeigs i les pesqueres tenen un entorn de protecció que comprèn el parc de la Draga i tot un sector paral•lel als passeigs pel costat de llevant.

Originàriament aquests petits espais servien la funció pràctica de permetre-hi pescar, posteriorment - poderoso caballero es Don dinero - van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, signe alhora de riquesa i classe social, amb la popularització de la pràctica esportiva , i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

FUNDACIÓ PERE COROMINES MONTANYA. SANT POL DE MAR. EL MARESME

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), va passar els estius a Sant Pol de Mar des de l’any 1914 a l’any 1938 )


Visqué a la casa que comprà el seu pare, com a casa d’estiueig, que posteriorment es convertí en seu del consistori municipal i que finalment acabà esdevenint l’edifici de la Fundació Pere Coromines, que creà en homenatge al seu pare, Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6.05.1870 – Buenos Aires, Argentina, 1.12.1939); escriptor, economista i els darrers anys de seva vida Diputat a corts per Esquerra Republicana (1936), i comissari general dels museus de Catalunya, càrrec des del qual procurà d’evitar la destrucció del patrimoni artístic català (1936-38), al que Joan Coromines i Vigneaux venerava.


http://www.fundaciocoromines.cat/

Algú em sabria explicar la raó per la que va passar els últims anys de la seva vida a Pineda de Mar ?.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ELS NOBLES, TENEN O TENIEN CASA AL MARESME

Em venia a la cap fer una ‘relació’ de cases de la noblesa a la comarca del Maresme,a la província de Barcelona, a la colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadius anomenem Catalunya,  es tracta doncs  de cercar els edificis que aixecaven – o millor feien aixecar -  cavallers,  barons, comtes, vescomtes, marquesos, ... crec que ducs,  prínceps i reis, no en trobarem cap, però per si fos el cas, oi ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , hem tingut ocasió de comprovar – amb gran joia – que encara viuen en aquesta comarca un bon nombre de catalans.

Fèiem una relació alfabètica, en la que incloíem les referències pròpies i/o d’altres  que tractin el tema.


ARENYS DE MAR /




CABRILS /

CALDES D’ESTRAC /

CALELLA /


DOSRIUS/


MASNOU, EL /

MATARÓ /

MONTGAT / http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2013

ÒRRIUS /

PALAFOLLS / 

PINEDA/

PREMIÀ DE DALT /

PREMIÀ DE MAR /

SANT ANDREU DE LLAVANERES / 
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/02/la-casa-comtal-de-sant-andreu-de.html

SANT CEBRIÀ DE VALLALTA/

SANT ISCLE DE VALLALTA /

SANT POL DE MAR /

SANT VICENÇ DE MONTALT/

SANTA SUSSANA /

TEIÀ/

TIANA/

TORDERA/

VILASSAR DE DALT /

VILASSAR DE MAR /


Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ah!, això no té © i podeu fer-ho en qualsevol altra comarca de Catalunya. 

EL DELME DE SANT VICENÇ DE MONTALT. APUNTS D’HISTÒRIA

Trobava ; Antic edifici de la comunitat del poble, amb planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha un balcó amb barana de totxo massís i al segon hi ha cinc finestres rodones fetes també de dit material, veritable element decoratiu de la façana, així com la resta d'obertures. El coronament té ràfec.


Llegia que havia estat seu de l'escola del Casal Parroquial.

També que s’havien fet obres de reforma , i que l'autor del projecte de va ser Francesc Albanell i Brossa (titulat l’any 1922), arquitecte municipal de Caldes d'Estrach (Caldetes) , molt vinculat al poble.

En la meva recerca sobre aquest tècnic, trobava una nota a l’hemeroteca :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1937/03/24/pagina-1/33129193/pdf.html?search=Francisco%20Albanell%20%20Brossa
Enlloc res més en relació al seu lloc i data de naixement i traspàs. Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'edifici ha patit moltes ‘transformacions’ als anys 1939-1940, es feia servir com a local per fer teatre i/o cinema, activitats que es practicaven fins època recent.

Tenia també una pista esportiva on jugava el Centre Parroquial Delme (CP Delme).

Actualment el bar El Casinet ocupa el que havia estat la biblioteca.

El Museu del Pessebre n'ocupa la planta baixa, la sala més transformada on hi havia la sala d'espectacles; inicialment era plana i amb una capacitat d'unes tres quartes parts de la que té ara.

A la primera planta, a la gran sala davantera, hi havia l'escola parroquial, i la segona planta era l'hostatge de mossèn Lluís Grabulosa i Casals, mestre d'aquella escola.

És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CE QUI A PRIS LE VENT. SANT VICENÇ DE CALDERS. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré dins la zona d’ombra davant la façana del que va ser Ajuntament de Sant Vicenç de Calders.


http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/els-rellotges-de-sol-de-sant-vicenc-de.html

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), en el seu ‘Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845-50)’, en el que posava les bases DEFINTIVES de l’espoli a Catalunya, deia :

Con ayuntamiento en la provincia de Tarragona (4 leguas), partido judicial de Vendrell (1/2), audiencia territorial, ciudad g. y diócesis de Barcelona (9): Situación en la-cumbre de una montaña, le combaten generalmente los vientos de NE. y SE. ; su Clima es templado y sano: las enfermedades más conocidas son fiebres intermitentes y algunas estacionales. Tiene 53 Casas y una iglesia parroquial . (San Vicente) aneja de la de Vendréll. Confina el Término. N. Albiñana( 1 leguas); E. Vendrell(l/í); S. el mar (1/2). y O. Roda (1); en él se encuentran las masías nombradas Mas deu Gual, Rorres , Trullá , Astó , Hostalets Francas y mesón del Garrofer. La mayor parle del Terreno la constituyen las montañas, que hay al N. y O., una de ellas poblada de arbolado ; es de regular calidad la parte en cultivo. Los Caminos son locales, en regular estado. El Correo se recibe de Vendrell. Producción: : trigo , cebada, vino , aceite y algarrobas; la cosecha más abundante es la de vino ; cria caza dé conejos y perdices, Pobl. : 53 vecindad, 272 almas El Presupuesto Municipal asciende á 1,096 reales y se cubre con las con las rentas de propios, y el déficit por reparto vecinal.

No apareix Sant Vicenç de Calders , en el llistat de poblacions afectades per LA DESARMORTITZACIO DEL BIENI PROGRESSISTA A LA COMARCA DEL BAlX PENEDES (1 855-1 856), obra de SALVADOR J. ROVIRA I GOMEZ. Publicada a
www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/.../91627‎

No trobava el text legal en que s’adoptava la decisió d’eliminar Sant Vicenç de Calders, integrant-lo al Vendrell.

M’aturava un instant al petit fossar de Sant Vicenç de Calders - ignoro el gentilici que tenien els naturals - i tinc la clara percepció que comparteixen la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!

LA MEMÒRIA DELS ‘XURRAVINS’. EL MARESME

Quan retratava la façana del Consistori de Sant Vicenç de Montalt, confiava en trobar informació sobre l’edifici, i si més no, els titulars registrals anteriors a l’Administració local.


Em sorprenia la data – any 1942 ‘VII AÑO TRIUNFAL’ – en que s’alçava l’edifici, sense cap esment – som al REINO DE ESPAÑA – del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.

No trobava tampoc cap referència als Baró, la família que feia aixecar l’any 1942, aquest edifici que és avui seu del Consistori local.

I curiosament, apareix aquest cognom en els censos de 1497, 1515 ,1553 , data en que també està documentada una branca d’aquesta nissaga familiar a la ciutat de Mataró.

El reliquiari, on es conserven les restes del Patró i màrtir Sant Vicenç, data de l’any 1621 i va ser obra de l’argenter Domingo Baró de Barcelona. El reliquier de Sant Vicenç, conté les seves restes així com objectes relacionats amb la seva vida i el seu martiri.

La forma del reliquier recorda una llanterna i consisteix en una peana que suporta un cilindri de vidre a l’interior del qual són visibles les relíquies.

El Salpasser, al igual que el Reliquiari, son obra de l’argenter Domingo Baró, data de principis del Segle XVII (any 1.627)

Està clar que es devia signar una escriptura pública per formalitzar el canvi de titularitat dominical d’aquest edifici de l’any 1942 originàriament construït com a masia familiar, i que l’any 1986 amb unes mínimes adaptacions passa a ser la nova seu del ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Qui signava com a venedor ?.

Una possible explicació la tenim en la toponímia, Montalt, en la documentació antiga Monte Alto (segel XI) ‘muntanya alta’, referit al punt culminant del terme. Es sabut de tothom que entre els efectes del dit ‘ mal d’alçada’ hi ha la pèrdua – temporal i/o definitiva – de la memòria.

http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/10361/1/I.MEMORIA.pdf

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/a-cal-ferrer-cullera-de-fusta-town-hall.html

http://www.slideshare.net/BibliotecaLaMuntala/com-ens-diem-al-maresme

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com