martes, 10 de octubre de 2017

LA CASA FORTICADA I LA CAPELLA DE SANT JAUME. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Del mal dit Castell de Sentmenat n’havíem llegit i escrit força al llarg dels anys :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/01/la-casa-forticada-dels-sentmenat_12.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/09/sentmenat-2010-quilometre-zero-del.html
https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/4502532576

El marquesat de Sentmenat, fou atorgat per Carles II, l’any 1691, al capità de cuirassers de cavalleria, Joan Baptista de Sentmenat i de Toralla, (1650-1724) el 20 de desembre de 1699.

De l’escut d’armes d’aquesta família s’expliquen rondalles que intenten lligar amb el nom de la població, que ja s’anomenava així abans de l’existència d’aquesta nissaga :

L'una ens diu que un centurió (Oficial romà que comandava cent soldats) va derrotar part de l'exèrcit enemic en el Vallès i hi fundà el lloc de Sentmenat, com a refugi, posant-li aquest nom en honor als seus valents soldats: els “cent manats”.

L'altra, fent referència també als “cent manats”, parla també d'un centurió que acudí tan ràpidament a l'auxili de la plaça assetjada, superant els altres militars, que el senat romà li concedí el nom de Sentmenat, i ensems, ornà el seu escut, volent significar que havia anat més de pressa que un ocell, que només en té dues.

El nom deriva de la veneració a Sant Menna/Cristòfol , i us deixo un enllaç a la tesis del Josep Capdevila i Soldevila , documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Tornàvem de Caldes de Montbui on havíem assistit a la 3ª Ballada Country a l’envelat de Festa Major, i retratava a la Rosa, l’Aurora, la Maria Jesús i l’Antonia, amb la capella de Sant Jaume i la casa fortificada de fons.


Els explicava quan passàvem davant de la capella de Santa Caterina, vinculada també amb els Sentmenat que malgrat el llarg període en que foren senyors de la població, si els comparem amb els Tolrà de Castellar del Vallès - també marquesos - , no deixaven gaire petjada ‘positiva’.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/03/santa-caterina-de-sentmenat.html

Qualsevol ocasió és bona per aturar-nos i admirar el patrimoni històric i/o artístic que sortosament conservem encara.

La visita a Caldes de Montbui havia estat profitosa :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/iii-trobada-country-de-caldes-de.html
http://espaicountry.blogspot.com.es/2017/10/3-trobada-country-de-caldes-de-montbui.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/els-gegants-de-caldes-de-montbui-valles.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/10/la-santa-majestat-de-caldes-de-montbui.html

Caldes de Montbui, té molt a ‘viure’.

ELS GEGANTS DE CALDES DE MONTBUI. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Ens portava fins a l’antiga Aquae Calidae la 3ª Trobada Country
, que es duria a terme en aquesta ocasió a l’envelat de Festa Major.

Em cridaven l’atenció els gegants de Caldes de Montbui, que juntament amb els de Matadepera, la Garriga, i crec que Montornès del Vallès, esperaven el moment d’ocupar de forma festiva i democràtica els carrers.




M’explicaven que en ocasió de refer el vestuari dels gegants es prenia l’acord de que també la colla gegantera adoptes la falda, com fa la figura més moderna.

Caldes de Montbui, té a més de Gegants, capgrossos i bestiari, imagino que en algun lloc s’ha explicat la història d’aquesta colla, i fora interessant penjar-ho a la seva pàgina de faacebook. https://www.facebook.com/geganterscaldesdemontbui/

El diumenge de Festa Major, Barcelona es veia pertorbada per l’entrada de los ‘ nacionales’, Caldes de Montbui, el Vallès Oriental, Catalunya tota , gaudia d’aquest estiuet massa perllongat. «Spain is different»

Ah!, els gegants tenien una actuació memorable, com també els organitzadors de la ballada, Country Jardi, als que felicitava el diumenge, i torno a fer-ho el dimarts.

domingo, 8 de octubre de 2017

III TROBADA COUNTRY DE CALDES DE MONTBUI. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Anàvem la Rosa, la Maria Jesús i la Montse, feia les fotos ‘oficials’ a la font del Lleo, i al Santuari del Remei.



Vindrien desprès la de la ballada a la carpa de Caldes de Montbui.


La ballada marcava una fita ‘ per quantitat i qualitat ‘ tant al Vallès Oriental, com a l’Occidental.
http://espaicountry.blogspot.com.es/2017/10/3-trobada-country-de-caldes-de-montbui.html

A la tornada ara en companyia de l’Aurora i l’Antonia, m’aturava a fer una fotografia al Castell de Sentmenat.


Ningú però – i menys encara els que tenien família que havia d’anar i/o passar per Barcelona – havia estat del tot tranquil; en aquesta mateixa data s’anunciava a bombo i plateret, l’entrada a Barcelona de ‘las fuerzas nacionales’.

L’anunci no semblava gaire ‘creïble’, un dels que havien de parlar era el marqués de Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 28 de març de 1936) que sens dubte deu tenir algun mèrit literari, ja que l’any 2010 se li atorgava el premi Nobel de literatura: a nivell personal, social i/o polític però, hi ha força acord en el sentit de considerar-lo un parvenu.
Sortosament en aquesta ocasió sembla que no s’han repetit les conductes violentes. En aquestes condicions, TOTHOM està convidat a manifestar-se per Barcelona, fins els seus habitants.
http://www.elperiodico.com/es/politica/20171008/manifestacion-barcelona-asistencia-participantes-6339504

Quan comptava els assistents a la Trobada Country de Caldes de Montbui, feia servir el sistema mètric decimal, desconec el que fan servir els que mesuraven als manifestants de Barcelona, que triplica les dades que facilitava la policia local. Val a dir que si fessin servir aquest mateix sistema per comptar els manifestants que viuen a Catalunya, TOTES les manifestacions superarien els 10.000.000.

sábado, 7 de octubre de 2017

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DEL TERME DE MONTMAJOR ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

Dinàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, al restaurant Montmajor – que malgrat no figurar al tripadvisor, us recomanem MOLT -. M’explicaven uns veïns de Montmajor que l’escola pública anterior a la dictadura franquista, estava prop de l’actual església parroquial advocada a Sant Sadurní, que s’inaugurava el 17 de setembre de 1922.


El projecte finalment aprovat pel canonge de Solsona, Dr. Joan Rossell, el15 d'agost de 1921, amb un pressupost de 10.000 pessetes, fou el que presentaren els germans Casimir i Esteve Sala i Codinet.

Es desmuntà l'església vella per a aprofitar-ne les pedres – com ha estat costum des d’antic - .La inauguració de la nova església es féu el 17 de setembre de 1922 pel bisbe Valentí Comelles Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945).

Reprodueixo de : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08132
A la casa de Torrebadella s'havia utilitzat una habitació com a escola a principis del segle XX, i a la que assistien els nens de les cases veïnes: Cal Company, Fígols i la mateixa Torrebadella.

Per afegir a la llista d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i per corroborar – si calia – l’activitat docent dels sacerdots en l’àmbit rural; trobava a :
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172731/250839

Sant Esteve del Pujol de Planès.


Al poble faltava una escola i les veïnes quedaven a més de 7 quilometres. Es discutí on es trobaria un local i, ja que els de la vella rectoria no eren suficients, les famílies del poble , d'acord amb el rector i l'Ajuntament de Montmajor, aprovaren el pressupost de 1.065,95 pessetes, per fer-la de nova planta. El rector, que n'havia tingut la iniciativa, hi aportà 25 pessetes, els propietaris, 75 pessetes cada un i 8 bigues; els masovers, 20, i el que faltava ho afegí l'Ajuntament .

Mn Josep Badia en fou el mestre des del 1927 i uns anys més després de la comtessa bèl•lica que s’iniciava l’any 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
H i acudiren tots els nens i les nenes de la parroquià i alguns de Gargallá, Pegueroles, Sant Joan de Montdarn, de Serrateix i de Montmajor


https://books.google.es/books?id=2qVD957MjtIC&pg=PA483&lpg=PA483&dq=Mn+Josep+Badia.+montmajor&source=bl&ots=tvdotOhaPL&sig=Xex4w_uUEW6s7pmEs-L75GXh_hQ&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwj4xpTsgN7WAhXnJcAKHfkYBcYQ6AEIPTAH#v=onepage&q&f=false

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , on podreu trobar a dia d’avui més de 1200 entrades ; recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

miércoles, 4 de octubre de 2017

TEMPUS FUGIT

Quan tens una certa edat i mires enrere constates la certesa d’aquesta afirmació llatina ‘el temps se’n va’, o ‘ el temps vola’,.., i alhora, malgrat aquesta constatació, comproves que un cop i altre, contra tota raó i/o lògica s’imposa el HACELLA Y NO ENMENDALLA.

El diumenge 1 d’octubre de 2017 es produïen escenes esfereïdores que malgrat estar publicades en vídeo, hi ha persones que s’atrevien a NEGAR.

http://www.europapress.es/nacional/noticia-podemos-moviliza-redes-sociales-contra-represion-gobierno-no-nombre-20171001120029.html

El dimarts 3 d’octubre de 2017 Catalunya s’aturava com a mostra de rebuig per aquells fets, i novament hi ha persones que s’atrevien a NEGAR-HO.

S’anunciava per a les 21,00 hores un missatge del Rei, en el que contra tota raó i/o lògica s’imposa el HACELLA Y NO ENMENDALLA.

Avui, es qüestionen les mateixes coses que ahir, i des d’algunes opcions politiques s’afirma que el missatge reial no es pot fer ‘ en el seu nom ‘.

Les properes eleccions tindran - també, com les municipals del 12 de abril de 1931 – una lectura en clau de continuïtat de la Monarquia, que per a moltes persones, ha renunciat a la funció d’àrbitre i moderador que li assigna la Constitució.

Artículo 56

1. El Rey es el Jefe del Estado, símbolo de su unidad y permanencia, arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones, asume la más alta representación del Estado español en las relaciones internacionales, especialmente con las naciones de su comunidad histórica, y ejerce las funciones que le atribuyen expresamente la Constitución y las leyes.

El temps ho dirà.


Rellotge de Pau Costa Molina (Barcelona 1965)
http://elsoldelera.blogspot.com.es/2010/08/rellotge-de-ceramica.html

martes, 3 de octubre de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA AIXECADA PER L’ARQUITECTE RAFAEL MASÓ VALENTI A S’AGARÓ. CASTELL-PLATJA D’ARO. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s¡’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

ANAR A ESTUDI
és un excel•lentissim treball que esperem tingui continuïtat en altres comarques de la geografia catalana :
http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.htm

DE S’AGARÓ TROBAVA :

Escola de S’Agaró, curs 1935-1936, opuscle informatiu sense data d’impressió, pàg. 4

“La preocupació primordial de l’Escola de S’Agaró serà la tasca educativa, i d’una manera especial el desenvolupament de la personalitat dels alumnes, de manera que si per un costat la vida a ple camp i la pràctica de tots els esports els permet de pujar amb una salut robusta, per un altre la formació moral ha de donar per resultats obtenir homes d’esperit obert i lleial, cultes i respectuosos, enginyosos i decidits, que per a fer la seva via no hagin de pensar mai en recolzar-se sobre la seva fortuna, sinó sobre ells mateixos: homes que sentin a cada moment la responsabilitat dels seus propis actes davant Déu i davant la Pàtria”.

AMCPA. Hemeroteca. Foto publicitat Escola de S’Agaró, inserida a la Revista de S’Agaró, estiu 1935. No hi ha imatge.


Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935 ) , autor de les escoles de :

Escoles de Sant Gregori

Escoles Municipals de Sarrià de Ter

Escoles de Vilablareix

Escola d'Arts i Oficis. Girona

l'any 1935, crea a S'Agaró, Baix Empordà, una escola activa elitista, catalana i amb voluntat de preparar els futurs dirigents del país, segons els models més fidels al programa de l'Escola Activa.

l’Escola de S’Agaró es bastia aprofitant l’edifici de l’Hotel de la Platja (anteriorment Monumental Hotel). Quan es va inaugurar l'octubre de 1935 Rafael Masó ja era mort. Està però acreditat que va participar en l’adaptació de l'hotel per a transformar-lo en escola. L’Escola només va funcionar aquell curs (1935-1936), ja que la seva activitat es va veure ininterrompuda per la Guerra Civil. Després de la contesa, l’edifici va tornar a ser l'Hotel de la Platja fins als anys vuitanta, quan va ser reformat i convertit a l’actual S’Agaró Hotel


No en trobava imatges, i tampoc dissortadament cap referència a :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=aro&page=16&p

Sou pregats de fer-nos arribar una imatge d’aquell edifici esciolar a l’email coneixercatalunya@gmail.com


EL Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar una imatge d’aquell edifici l’any 1935.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

P/D

Els fets tràgics de l’1 d’octubre de 2017 son encara molt vius mentre faig la recerca d’aquest edifici escolar anterior a la dictadura franquista.

Tothom indueix que serà molt difícil - si s’arriba a intentar – establir un diàleg entre els governs de Catalunya i Madrid, el primer escull apareix quan el PP nega la realitat, i s’obstina en afirmar que en llocs com a Sabadell, Sant Julià de Ramis, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Ponts, Aiguaviva, ..., - actualitzeu la relació - ‘ es va procedir amb total respecte a les persones’.

http://www.naciodigital.cat/noticia/139536/guardia/civil/policia/espanyola/carreguen/contra/escoles/voten/puigdemont/junqueras/forcadell

Fins a la premsa que no és sospitosa de demòcrata es poden veure imatges colpidores.

Actualitzeu el mapa de les poblacions que han patit violència, ELLS NO HO FARAN


domingo, 1 de octubre de 2017

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. MASDENVERGE. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

La Cristina Bonavila em feia arribar imatges de l’edifici que havia acollit l’Ajuntament i les escoles públiques. D’un estil vagament modernista no en trobava cap referència a :



https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Montsi%C3%A0#Masdenverge

No sabia trobar – si existeix – el Catàleg de Patrimoni de Masdenverge, a la comarca del Montsià.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com tant de l’autor d’aquest edifici, com de la seva història.

Llegia que la població es va formar a mitjans del segle XVIII, quan alguns agricultors procedents de Tortosa es van instal•lar en aquestes terres per dedicar-se al seu cultiu, Masdenverge va formar part del municipi de La Galera fins a l’any 1857, any en què es va constituir com a municipi independent gràcies a la celebració d'un referèndum.

El mas del senyor Verge es va fer servir per donar nom a aquesta nova població, que als seus orígens, i fins a principis del segle XX, s'escrivia Mas d'en Verge.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

P/D

El dia 1 d’octubre de 2017, quan s’escrivia aquest post, les televisions, la xarxa, .., es feien ressò de l’actuació desproporcionada amb que es responia al desig de la ciutadania de manifestar-se democràticament.

Només es pot aconsellar en relació al danys materials provocats per aquesta actuació que per qui correspongui es faci inventari del danys materials, demanar si cal l’ajuda d’un advocat del torn d’ofici , i presentar denúncia.

En els cas d’agressions i/o lesions, caldrà portar la persona al cap i/o a l’Hospital i un cop atesa i amb el diagnòstic mèdic, demanar si cal l’ajuda d’un advocat del torn d’ofici i presentar denúncia.

El referèndum que l’any 1857 – 160 anys enrere - permetia el naixement de Masdenverge, es va desenvolupar de forma pacifica i democràtica. Malgrat la ‘denominació formal’ la ciutadania – en un elevat percentatge, almenys a Catalunya – no té la sensació de viure en democràcia.