ESGLÉSIA PARROQUIAL D’OVEIX, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA PURIFICACIÓ. LA TORREDE CABDELLA. EL PALLARS JUSSÀ

 

El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l’any 1982, Església d’Oveix, advocada a la Marededéu de la Purificació,  mal dita Santa Maria. La Torre de Cabdella. El Pallars jussà.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/69380

El concili d’Efes, 431 D.C, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge , «Mare de Déu» (Theotokos),  i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-o-la-purificacio-doveix-la-torre-de-cabdella

Ens agradarà rebre, si existeixen, un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com  , i agraïm al Gustau Erill i Pinyot la imatge de la Marededéu de la Purificació

El sostre demogràfic de la Torre de Cabdella s’assolia al cens de 1857, amb 2197 ànimes,  es tancava l’exercici 2023 mb 794 , habitants de dret.

Quan al topònim Oveix:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=29875

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MASIA BENETA ADVOCADA A SANT PERE MÀRTIR. LA TORRE DE CABDELLA. EL PALLARS JUSSÀ.

El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l’any 1986,  LA Capella de Sant Pere Màrtir de la Masia Beneta. La  Torre de Cabdella. El Pallars jussà.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/69458

Patrimoni Gencat en diu ; Església amb absis a llevant i porta amb arc de mig punt a ponent. Es troba en esta ruïnós, completament esfondrada. L'absis tenia fornícules i obertures tapiades. S'observen els forats de les bastides per a la seva construcció i reformes posteriors. S'observen els forats de les bastides per a la seva construcció i reformes posteriors.

https://www.torredecapdella.org/wp-content/uploads/2018/03/cataleg%20de%20masies.pdf

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/01/goigs-sant-pere-martir.html

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplars dels Goigs a l’email castellardiari@gmai.com

Documentar amb  rigor el Patrimoni històric és un imperatiu ètic.

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics

MOLI DE LA SERRADORA BOIXAREU. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l’any 1982 ,  Molí de la serradora Boixareu, La Pobla de Segur, Pallars Jussà

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/71317

Edifici aïllat a l'extrem del conjunt industrial de la serradora. És de planta rectangular i dues d'alçada, amb coberta de dos vessants en teula àrab. Els murs són de carreus, cèrcols de rajol a les cobertures fent arcades de mig punt. Són característiques de l'estil historicista-modernista les torretes rodones de remat a cadascun dels vèrtexs de la coberta, fetes amb rajol i pedra.

Visualment sembla una capella, pel seu aspecte formal i l'estàtua de Sant Josep  - recordeu que era fuster - de l'escultor Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), a la fornícula sobre la porta.

L’any  1890 té lloc l'inici de les obres del  complex fuster Boixareu , per Ramon Mauri i Arnalot [La Pobla de Segur (Lleida) – 1851 + Barcelona - 18.02.1928 ]

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19830

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25058

Ens agradarà rebre noticies de la història  d’aquest complex industrial a l’email castellardiari@gmail.com

ENS PODEU CONFIRMAR L’AUTORIA DE CALIXTE FREIXA I PLA DE LA CASA DEL CARRER FORNS, 17 DE LLIVIA ?. LA CERDANYA JUSSANA.

 

L’Anna Maria Bruguera i Bellmunt, de la que ens agradarà rebre  dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com , retratava l’any 1989, la casa  del carrer Forns, 17, de Llivia a la Cerdanya jussana, atribuïda a Calixte Freixa i Pla (Berga, 1843 - Llívia, 24 de febrer de 1920), mestre d'obres.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/81270

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7813

Fotografia de  Carles Pino Andújar, arxiver a l'Arxiu Municipal del Masnou. 

 La façana principal té una alçada de planta baixa i pis. La casa s'organitza amb dos cossos, un de central amb tres crugies i un de lateral a la banda dreta, d'una sola crugia. Pel tractament de volums i la simetria de la façana, semblaria que la part de la dreta és l'annexió d'una casa veïna; aquest afegit s'explicitaria amb l'aplacat en pedra a manera de separació entre cases que hi ha entre la casa central i el cos de la dreta. En realitat la façana central és la que té la composició més simètrica respecte al conjunt.

El cos central té una gran finestra a la planta baixa i dues obertures de portal a cada banda. El portal de l'esquerra és, de fet, una finestra, mentre que el de la dreta és la porta d'accés a la casa.

A nivell del primer pis, a sobre del finestral hi ha un balcó de reixa metàl·lica treballada en panxa. En aquesta planta hi ha tres obertures, el balcó central i una finestra a cada banda. Per sobre d'aquestes obertures trobem tres ulls de bou. Totes les obertures es troben emmarcades amb un disseny curvilini a joc amb el ràfec en forma d'onada que corona la façana. El parament és arrebossat.

Pel que fa al cos de la dreta, té una finestra en planta baixa i un balcó semicircular al pis, seguint l'estil del balcó central. Per sobre del balcó hi ha un medalló amb les inicials M. J. Aquest cos es cobreix amb un ràfec ondulat, que atorga identitat a la casa

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de la petita història de la casa a l'email castellardiari@gmail.com 

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE LA CASA GRAN DE LA SUCRERA DEL SEGRE?. MENÀRGUENS. LA NOGUERA

 

La Maria Carme Vidal i Torruella – de la que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com -  retratava l’any 1982, l’Edifici conegut popularment amb el nom de casa gran està situat just enfront de la fàbrica ,  la Sucrera del Segre

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/88459

El promotor va ser Manuel Bertrand i Salsas (Molins de Rei, 1848 - Barcelona, 1911)

https://www.elprat.cat/cultura/patrimoni-cultural/el-teu-carrer-manuel-bertrand

A la pàgina de l’Ajuntament expliquen que era l’edifici que allotjava els senyors de l’època; els comandaments i responsables del seu funcionament. Habilitat també com oficines, es tractava d’un edifici majestuós de cinc plantes de més de cinc-cents metres quadrats cadascuna d’elles en el qual destaca especialment el treball arquitectònic en maó vermell i els forjats de les balconades, així com la seva singular façana.

L’edifici és d’estil també noucentista. Actualment es troba en estat d’abandonament però és sense dubte, un testimoni del passat industrial de Menàrguens.

https://www.menarguens.cat/descobreix/llocs-dinteres/la-casa-gran

Cap dada de l’autor com és mal costum en aquest dissortat reialme, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

La Vanguardia, explica que “  l’estat d’abandonament” ha esdevingut “ estat crític”.

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20210823/7675903/critico-edificio-modernista-menarguens.html

https://www.segre.com/es/comarcas/221022/la-sucrera-menarguens-vigilada_201408.html

Aquestes noticies ens entristeixen, on queda allò de SOM UNA NACIÓ?

ERMITA DEL MIRACLE. BELLVIS. EL PLA D’URGELL.

 

La Maria Carme Vidal i Torruella – de la que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com -  retratava l’any 1983, L'ermita del Miracle, Bellvís, que identifica com Santuari de la Mare de Déu de Les Sogues. Bellvis. El Pla d’Urgell.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/82208

La havia Fotografiat   el Josep Salvany i Blanch (MDC ) l’any 1922

L'ermita fou aixecada al 1528, quan hom va creure que unes algues vermelloses i unes clapes de salnitre en aquell lloc eren remembrances del vi de la bóta de Joan Amorós i de farina de la saca que duia la mula. Així ho van signar, a petició del rector Anton Despés, el vicari de Bellvís, Antoni Roselló; el vicari de les Sogues, Andreu Soler; i el vicari del Poal, Joan Falcó. El fet referma la forta devoció popular a la Mare de Déu, que motivà l'ampliació dels llocs de culte i veneració. És un edifici senzill, de planta rectangular, precedit per un atri porticat, restaurat l'any 1968

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4214

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/les-sogues

Santuari (la Mare de Déu de les Sogues) del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell).

Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís. El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades. El culte es constata des del s XIV. El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari. El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó. Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641. Hi ha alguns llibrets en català del s XVII i començament del XVIII que expliquen l’aparició històrica del santuari, de Nicolau Ferrer i Sauret i dels trinitaris Lambert Domínguez i Josep Manuel Torrentó, i una Comèdia de la Mare de Déu de les Sogues, de Josep Roig, manuscrita. 

La imatge és d’alabastre, gòtica. L’aplec se celebra el 6 d’octubre.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4213

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-nostra-senyora-de-les-sogues.html

https://bd.centrelectura.cat/items/show/2225

https://quinalafem.blogspot.com/2015/02/980-la-tAltissim reta-de-la-mare-de-deu-de-les.html

Que la Marededéu, mitjancera nostra, traslladi a l'Altíssim la nostra pregaria, Senyor, allibera el teu poble !

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE CERVOLES. OS DE BALAGUER. LA NOGUERA.

 

La Maria Carme Vidal i Torruella – de la que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com -  retratava l’any 1983, Santuari de la Mare de Déu de Cérvoles. Os de Balaguer. La Noguera.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/81683

L'església és d'una sola nau construïda en pedra. A l'exterior hi ha tres contraforts a banda i banda. S'accedeix a l'església per una porta d'arc de mig punt protegida per un porxo. Sobre el porxo hi ha dues obertures: la primera més gran que la segona. Culmina l'església un campanar d'espadanya, de petites dimensions, amb una petita campana. La teulada és de doble vessant.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-la-mare-de-deu-de-cervoles-os-de.html

El 12 de setembre de 1954 es va entronitzar la nova imatge de Maria, obra de l'artista i fill d'Os, Leandre Cristòfol Peralba (Os de Balaguer, Cataluña; 8 de juny de 1908 – Lleida ; 19 d’agost de 1998)

L’any  1964 en una reunió de representants de seglars i mossens del lloc es va prendre l'acord de celebrar cada any l'aplec comarcal el tercer diumenge de maig per motius pastorals.

L’any  1975 van robar la imatge i es va enderrocar el casal que hi havia al costat de la capella.

Mare de Déu de Cérvoles, molt antigament anomenada també la Mare de Déu de Vallverd.

És una reproducció fidedigna, però més gran, feta després de la victòria dels sediciosos feixistes  encapçalats pèl general Franco contra el  govern LEGÍTM i DEMOCRÀTIC de la II República, en aquell dies foscos  es va cremar l'original.

És guardada a l'església parroquial d'Os.

Que la Marededéu, mitjançera nostra, traslladi a l'Altissim la nostra pregaria, Senyor; allibera el teu  poble!