No sabíem veure la ‘fitxa informativa’ , i desconeixem per tant qui va ser l’arquitecte, i el promotor.
A destacar la seva estructura simètrica en la composició i la estructuració dels elements: dues torratxes s'alcen per damunt de la façana adossada a les façanes laterals i obertes a l'exterior per una galeria.
Té la teulada a quatre vessants i amb ràfec sostingut per mènsules .
Les façanes són arrebossades amb aplacat de pedra i en elles alternen les obertures de diferents mides.
Decoració amb balustrada i rajoles de ceràmica.
La Maria Vila Massagué em feia adonar que la tanca perimetral de les finques que hi confronten és idèntica. Això ens fa pensar que al llarg dels anys, la finca original, ha estat objecte d’alguna, o algunes segregacions.
La visió descurada de l’immoble en fa venir a la memòria aquelles paraules de Cohèlet 3,1 ;
Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario