LA PORTA DE SANT IGNASI

Cercava – fins ara sense èxit – el lloc on es trobava el ‘Centro de Enseñanza Privada 219’,  reconegut per la Comisión Provincial de Educación Nacional, depenen del Gobierno Civil de Barcelona.

Certament com es recull a Coh 3,1

Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps

per cada cosa

un temps d’enrunar

i un temps de construir

Potser no és aquest el millor moment per fer aquesta recerca; no existeix ja el Gobierno Civil, que pel que sembla no traspassava tota la documentació als Organismes homònims que sorgien amb la Democraciola, així m’ho deien des dels serveis d’educació de la Generalitat de Catalunya; l’estiu - quan els docents descansen - no és tampoc el millor moment per fer-los preguntes, i la pèssima situació econòmica, social i política, a que ens abocaven anys de lladronici, corrupció i estultícia, fa que això de localitzar on estava   el ‘Centro de Enseñanza Privada 219’ , sembli més que un tema menor, una qüestió clarament intranscendent.

Demanava l’auxili de l’Associació de Veïns de Sàrria perquè em parlaven d’una localització pels vols del carrer Angli i el Passeig de la Bonanova – de moment no tinc resposta -, m’adreçava als Jesuïtes – que s’instal·laven a Sarrià l’any 1895 , l’annexió ‘manu militari’ de la Vila  a Barcelona no es produirà fins l’any 1921  – de moment no tinc resposta -; espero  amb ‘candeletes’ la resposta de l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona, i/o de la casa  - situada al Bages - en quina porta llueix avui el rètol.

Per la històrica relació dels deixebles de Sant Ignasi, amb la Ciutat de Manresa, i l’ aleshores Vila de Sarrià, intitulava així aquest breu.