Veia des de molt lluny el campanar de la Capella de la Puríssima Concepció de Maria, de la masia Farrés, coneguda com la casa del Xup , d’aquest topònim trobava :
1. XUP m.
Cavitat feta a terra, generalment de forma quadrangular, de pocs pams de costat i pocs de fondària, que serveix per a comunicar aigua dins un pou, vi dins un cup, etc. (Barcelonès, Pla del Llobregat); cast. pocillo
2. XUP m.
|| 1. Òliba, ocell nocturn (Conca de Barberà, Camp de Tarr.); cast. lechuza. a) Com un xup: en gran soledat. Tot el dia dins de la caseta com un xup... Ja us dic que és trist l'ofici.
3. XUP fig.
Beneitot, molt curt d'enteniment (Penedès, Camp de Tarr.); cast. bobo, zoquete. «Ah, xup! ¿No veus que t'enganyen?»
Possiblement tingui un altre origen, i sou pregats de fer-m’ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Jaume Puig, en un article sobre les masies del terme de Manresa, ens explica :
Que la masia apareix documentada al segle XVIII, com una antiga possessió del Suanya – que disposa també de Capella, i on també voldríem accedir -. Està formada per la residència més gran i dues masoveries.
El topònim Xup va donar nom al barri quan en els anys cinquanta del segle passat l’alcalde Moll va comprar al matrimoni format per Joan Farrés i Amat, natural de Vacarisses, nascut l'any 1908, i Maria Torra i Tarrés, manresana, nascuda el 1914; els terrenys, fins llavors destinats al conreu de la vinya, van ser destinats per construir els habitatges de protecció oficial de la dita Obra Sindical Del Hogar que es van inaugurar l’any 1965. El Jordi Bonvehí i Castanyer, explica que malgrat la insistència oficial ‘Nacional catòlica’ de batejar el barri amb el nom de Pare Ignasi Puig i Simon (Manresa 1887 – Barcelona, 1961), la gent continua dient “jo visc al Xup”.
Accedia a la finca - que limita amb el barri - , per un camí que neix al costat de l’església nova del nucli; només els lladrucs d’un gos em saludaven , en no rebre conteste a les meves salutacions reiterades, bon dia !, bon dia !, recollia la imatge exterior, que il•lustra aquest text.
Del treball del Jaume Puig reprodueixo ; edificació de dues plantes, en la que cal remarcar els detalls de caire noucentista i l’ornamentació de la façana. El mas disposa d’una capella annexa de considerables dimensions, dedicada a la Puríssima i des de l’habitació principal de la casa s’accedia al cor de l’església, perquè els estadants de més edat hi poguessin oir missa.
Ens agradaria afegir altres dades, i particularment la de l’autoria dels edificis. Sou pregats de completar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario