Al desembre de 2011 es van donar per acabades les obres de la segona fase de la rehabilitació, entre el 2008 i el 2009 ja s'hi van fer les obres més urgents.
El 06/05/12 es publicava la noticia d’un robatori a Talaixa , els indicis fan pensar que van ser quatre els assaltants, ja que tot ho van fer de quatre en quatre: quatre cerveses, quatre llaunes i quatre llits. Un cop carregat tot el material, els lladres van haver de fer un camí de dues hores fins a la carretera més propera.
Sant Martí, segons la història, es va partir la capa amb un pobre, avui gràcies al ensems, a la corrupció i l’estultícia de les nostres elits politiques, allò de ‘desvestir un Sant per vestir-ne un altre’, comença a ser dissortadament habitual.
De Talaixà es tenen notícies des de l'any 872, puix que figura en el document referent a Sant Aniol d'Aguja com la "cel•la vocabulo Talexano", topònim de probable procedència romana.

L'església, bastida durant els segles XVII o XVIII és, cronològicament, la tercera de les que s'han alçat a la zona.
De la primera, llevat de la menció en el diploma de 872 no n'hi ha cap resta.
De la segona només queda la pila baptismal romànica, decorada amb arquets cecs i encabida en una de les parets laterals del temple actual.
Sant Martí de Talaixà, parròquia independent fins als segle XVIII, fou adscrita a partir d'aquest moment a Sant Llorenç d'Oix.

Frederic Bordas i Altarriba , ho retratava l’any 1890. Biblioteca de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario