SANT MIQUEL ARCÀNGEL D'HORTMOIER. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA

El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, als que qualifico de ‘parella romànica’ , i ara també com ‘caminadors de la Garrotxa', s’arribaven en aquesta ocasió fins al lloc dit històricament d'Horto-Moder", que és esmentat en el document fundacional de la Canònica de Santa Maria de Besalú (any 977), a la qual el comte Miró II de Besalú i III de Cerdanya feu diverses donacions. El comte Miró II de Besalú i III de Cerdanya i bisbe de Girona , deixà en el seu testament l'any 979, al monestir de Sant Miquel de Cuixà "...in villa que dicunt Orto Modario cum ipsa eclesia qui est in honore Sancti Michaelisarchangeli..." L'església de "Sancti Michaelis archangeli de Orto-Modario" figura en la relació de possessions que el papa Sergi IV confirmà, mitjançant butlla, al cenobi de Cuixà. Al 1094 es veu citada com a Sancti Michaelis de Orto-morerio i com a Sancti Michaelis de Ortomomerio l'any 1362 en les "Rationes Decimarum Hispaniae" figura com a parròquia en el primer terç del segle XIV, passant a ésser una sufragània d'Oix a partir del segle XVII.

Església, situada a la vall d'Ormoier, o Hortmoier, prop de la masia del Ripoll , a l'esquerra de la riera de Berget i accessible des d'Oix per una pista de terra regular,en un paratge de singular bellesa.



La descripció tècnica ens diu : Edifici romànic, bastit cap a finals del segle XI, d'una sola nau, volta apuntada, campanar de cadireta i absis semicircular situat a sol ixent, amb finestra central i cornisa. La porta d'ingrés està orientada a ponent,estreta i rectangular, damunt la qual hi ha una finestra i l'airosa espadanya de doble obertura. La porta de la façana de ponent està modificada i és estreta i rectangular , damunt la qual hi ha una finestra i l'airosa espadanya de doble obertura. A mig dia d'aquesta façana té dues finestres de doble baix (en total l'edifici en té dues al mur sud, una a l'absis i una a ponent) i cornisa.



Sant Miquel – del que us deixo els Goigs d’aquesta esglesiola – és una de les advocacions més freqüents al nostre país; les raons en les explicava l’Antoni Ibáñez Olivares, en un deliciós relat que podreu llegir clicant a l’enllaç.