De la casa magnifica, ens diu la descripció tècnica; gran casal de cos quadrat amb teulada a quatre vents i una torre al mig. Hi han diferents elements destacables del casal com l'entrada d'estil neoclàssic i uns carots amb motius animals que es troben a la teulada de la façana principal. A la dreta de la casa hi ha adossat un cos rectangular amb dues galeries porxades d'arcs carpanells rebaixats que comuniquen amb una petita torre de planta quadrada. A l'angle NO de la casa hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser del segle XVIII, una cabana i una masoveria entre d'altres dependències que conformen el conjunt.
El mas és documentat des del 1176.
L’any 1256 n'era l'amo Pere Vila i tingué un eclipsament els segles XV-XVI.
Inicià l'ascensió actual a partir del 1613, quan hi passà a viure Geroni Vilarrasa fill del veí mas de Vilarrasa, el qual amb una hàbil política d'enllaços matrimonials i compres feu possible un gran patrimoni, els propietaris, foren creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855.
L'obra actual és del 1735 (el casal) i 1777 (les galeries).
El patrimoni dels Vilar arribà a tenir 30 masos i 20 cases a les poblacions de Sant Boi de Lluçanès, Vic, Bagà, Castellterçol i Mataró, només al terme de Sant Boi tenien vint-i-cinc cases.
El camí ple de tolls d’aigua ens feia desistir de la nostra visita a Sant Miquel de Gallifa, que si son certes les informacions que en donaven gent d’ Alpens, pertany avui al Gerard Piqué Bernabéu (Barcelona, 2 de febrer de 1987), que assegura – i me’l crec - , que no va fer cap mal comentari sobre la mare de l’àrbitre assistent en el partit en que el Barça perdia la Supercopa en benefici de l’Atlètic de Bilbao.
Un i l’altre – i l’ Arcàngel Sant Miquel també, per descomptat – saben que es va dir, i com es va dir, i n’hauran de respondre en el seu moment, davant d’un Tribunal que no es deixa influenciar per qüestions ‘politiques’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario