EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. CONVENT DE SANT AGUSTÍ. LA SELVA DEL CAMP. TARRAGONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a la pàgina web de l’Ajuntament de la Selva del Camp, convent situat a l'exterior del nucli històric, al davant del Portal de Més Avall. En origen va ser destinat a la comunitat dels agustins.

Seguint una traça de Pere Blai, Joan Vaguer contractava les obres el 1632, només realitzà però, les galeries baixes; les altres són d'entorn el 1674 i la coberta terminal del 1714. El convent fou fundat pels frares agustins, i va servir des del passat segle de Casa-Missió i d'Exercicis per a clergues i seglars dirigits pels pares del Sagrat Cor i de Maria. Ha portat el nom del cardenal de Tarragona Manuel Arce Ochotorena (Orobia, Navarra, 1879 - Tarragona, 1948).

L’any 1811 els francesos el transformaren en el fort de Sant Agustí.

L’any 1822 fou exclòs de la dissolució de convents, i els agustins s'hi mantingueren fins el 1835. Per evitar-ne el saqueig fou habilitat com a hospital i parròquia.

L’any 1846 era utilitzat com a magatzem per la companyia minera La Bundanera.

Fou ocupat pels jesuïtes del 1852 al 1854 i del 1860 al 1868 i pels claretians del 1868 al 1936, en que fou destruït.

L’any 1939, fou destinat a casa d'exercicis, i se'n reconstruí el claustre i la galeria.

https://laselvadelcamp.cat/epim/el-convent-de-sant-agusti/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2026/08/antoniselva.html

Fotografia de Jordi Contijoch Boada

Conjunt de convent i església de les darreries del segle XVI, amb claustre del XVII. El convent fou fundat pels frares agustins, i va servir des del passat segle de Casa-Missió i d'Exercicis per a clergues i seglars dirigits pels pares del Sagrat Cor i de Maria

L’any 1936, en ocasió del genocidi que organitzaven els sediciosos feixistes i beneïa l’Església herètica NAZIONAL ,   va patir un incendi i destrucció parcial.

La porta de l'església té frontó renaixentista entretallat, a la façana que dona a la plaça

L'edifici i el seu claustre renaixentista estan totalment recuperats per a l'ús públic.

 Formen part de les visites culturals oficials gestionades per l'Ajuntament de la Selva del Camp.

 L'església i el pati del convent s'utilitzen de manera comunitària per a esdeveniments, concerts i actes vinculats a les festes locals i a la Setmana Santa del municipi.

Actualment, l'antic convent s'està integrant en plans d'urbanisme i rehabilitació social i residencial flexible per revitalitzar el nucli històric de la vila

El més interessant de l'edifici són les dues ales renaixentistes del claustre, amb arcs de mig punt de pedra. A l'estiu s'hi celebra un festival de música de cambra

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta,  Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

Superava l’any 2015 , publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava també les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels polítics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

Que sant Agustí, sant Antoni de Pàdua, els selvatans, els catalans i tot l'estol celestial, elevin la nostra pregària a l'Altíssim, Senyor, allibera el teu poble, eradica el " virus de Castilla", tràgica i única aportació d'aquest dissortat reialme a la resta del món, i des que totes les minories, ètniques, culturals , religioses,.. , puguin viure amb llibertat.

Amén !!!