Avui forma part del terme municipal de Tremp que curiosament als anys 30 Del segle XX era el terme pallarès més petit, i un dels més petits de Catalunya. Entre 1970 i 1973 fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana, i es convertí en el de més extensió, del Pallars Jussà i de tot Catalunya, amb 302,8 km²
Això de ‘concentrar municipis’ és una mala praxis que amb l’excusa de l’estalvi – menys ajuntaments, menys càrrec polítics, quan tothom sap que a Catalunya, una bona , part dels ‘petits ajuntaments’ estan administrats per persones que no reben cap compensació econòmica, – aconsegueix ‘esborrar’ ràpidament la memòria històrica; qui se’n recorda avui de Sant Andreu de Palomar, reduït avui a ‘Sant Andreu’ com a barri de la ‘ gran Barcelona’; cosa semblant succeeix també a les concentracions dutes a terme, als Pallars, a la Noguera, a la Segarra,..., felicitem – cal tenir fair play – als cleptofeixistes que una vegada més, han aconseguit el seu objectiu d’anorrear un xic més Catalunya, no oblidem mai però, que han comptat, i compten amb la col·laboració de molts que es diuen ‘catalans’.
La Dalila Teruel em deixava un comentari al Facebook ; em van explicar : jove pobre volia pubilla de Vilamitjana. Enamorats els dos. El pare de la noia va dir al noi: m'agrades però ets pobre i no li pots donar a la neva filla el que necessita, et dono 5 anys. El noi va marxar a l'argentina i als 4 anys i mig va tornar ric. Va fer aquesta casa i va ser el regal de casament. Ni idea si es veritat.
Cap dada de com passava a ser la seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu.
Josep Salvadó i Sansa . 1982. Vista de l'edifici
Cap dada tampoc de la seva transformació en el hotel Nerets, una pàgina en llengua castellana, explica que es va construir l’any 1886, i es va reformar l’any 2009; per descomptat, cap dada de l’autor de l’edifici, del de la reforma, del promotor,..., «Spain is different!»
Patrimoni Gencant en diu ; l'antiga cooperativa de Sant Bartomeu es troba situada a la carretera en direcció Tremp, a l'Avinguda Catalunya, a la sortida de Vilamitjana.
És un edifici de planta quadrangular i tres nivells d'alçat, planta baixa i dos pisos. Destaca per la seva composició simètrica.
L'edifici ha estat reformat, tant a nivell exterior com interior, degut al canvi d'us en establiment hoteler. La façana presentava un arrebossat uniforme, amb simulació de grans carreus en la planta baixa, que ha estat retirat i deixat en pedra vista.
Destaquen les obertures d'arcs rebaixats de la planta baixa, emmarcats de pedra regular. La dovella clau de la porta d'accés sobresurt en el seu extradós i mostra la data de 1886. Les franges de color són intervenció posterior. Unes línies d'imposta motllurada divideixen els pisos horitzontalment i destaquen així mateix els balcons amb baranes de ferro del primer pis i la cornisa motllurada, amb decoració de prismes, que sobresurt del ràfec. La resta de façanes presenten igualment el parament de pedra vista i les finestres disposades simètricament, moltes de les quals són d'obertura posterior.
La coberta és a quatre vessants i és rematada per un prisma quadrat a quatre vessants amb una cúpula d'observació astronòmica a sobre.
La seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu fou instal·lada l'any 1886.
Qui explicarà la història de Can Mora?
Qui sap com arribava a ser la Seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu ?.
Qui coneix com es transformava en el hotel Nerets ?.
Funciona l’observatori astronòmic ?. Té relació amb l’Hotel ?
Quan al nom de l’establiment trobava ; El neret (Rhododendron ferrugineum) és un arbust de la família de les ericàcies. També rep el nom de gavet,abarset, barset, boix de Núria, gafet, ganxet o talabard. Creix just per sobre del límit arbori als Alps i Pirineus (és part de la flora de Catalunya), el Jura i nord dels Apenins sobre sòls àcids.
En matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic , cada resposta, genera més preguntes, oi?.
A tots els que tenen interès en aquestes qüestions, gràcies.
Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Vilamitajana, Tremp, el Pallars jusà i Catalunya us ho agrairan. .
Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.
Ebre/ sobirà jussà, Camp jussà/ sobirà de Tarragona, Empordà jussà/ sobirà , l’Urgell jussà/ sobirà , el Vallès jussà/ sobirà , …, em sorprenia – relativament- que ens colessin Alt Àneu, Baix Pallars,....
El despoblament de la Catalunya interior únicament es podria revertir des d’una República Catalana.
Antonio Mora Vergés
una historia interesant i curiosa, gràcies
ResponderEliminar