Em cridava l’atenció una fotografia de l’any 1935 ‘ Camí d'accés a Can Mora a Vilamitjana’, Pallars jussà,  Lleida, Catalunya,  de l’  Antoni Gallardo i Garriga (  1889-1943), un dels més prolífics autors de l’Estudi de la Masia Catalana : 
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Gallardo%20i%20Garriga,%20Antoni,%201889-1943/mode/exact
Avui forma part del terme municipal de Tremp  que   curiosament  als anys 30 Del segle XX era el terme pallarès més petit, i un dels més petits de Catalunya. Entre 1970 i 1973 fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana, i es convertí en el de més extensió, del Pallars Jussà i de tot Catalunya, amb 302,8 km²
Això de ‘concentrar municipis’ és una mala praxis que amb l’excusa de l’estalvi – menys ajuntaments, menys càrrec polítics, quan tothom sap que a Catalunya, una bona , part dels ‘petits ajuntaments’ estan administrats per persones que no reben cap compensació econòmica,   –  aconsegueix ‘esborrar’ ràpidament la memòria històrica; qui se’n recorda avui de Sant Andreu de Palomar, reduït avui a ‘Sant Andreu’ com a barri de la ‘ gran Barcelona’; cosa semblant succeeix també a les concentracions dutes a terme, als Pallars, a la Noguera, a la Segarra,..., felicitem – cal tenir fair play – als cleptofeixistes que una vegada més, han aconseguit el seu objectiu d’anorrear un xic més Catalunya, no oblidem mai però, que han comptat, i compten amb la col·laboració de molts que es diuen ‘catalans’. 
La Dalila Teruel  em  deixava un comentari al Facebook ;  em van explicar : jove pobre volia pubilla de Vilamitjana. Enamorats els dos. El pare de la noia va dir al noi: m'agrades però ets pobre i no li pots donar a la neva filla el que  necessita, et dono 5 anys. El noi va marxar a l'argentina i als 4 anys i mig va tornar ric. Va fer aquesta casa i va ser el regal de casament. Ni idea si es veritat.
Cap dada de com passava a ser la seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu. 
Josep Salvadó i Sansa . 1982.  Vista de l'edifici
Cap dada tampoc de la seva transformació en el  hotel Nerets, una pàgina en llengua castellana, explica que es va construir l’any 1886, i es va reformar l’any 2009; per descomptat, cap dada de l’autor de l’edifici, del de la reforma, del promotor,..., «Spain is different!»
Patrimoni Gencant en diu ; l'antiga cooperativa de Sant Bartomeu es troba situada a la carretera en direcció Tremp, a l'Avinguda Catalunya, a la sortida de Vilamitjana. 
És un edifici de planta quadrangular i tres nivells d'alçat, planta baixa i dos pisos. Destaca per la seva composició simètrica. 
L'edifici ha estat reformat, tant a nivell exterior com interior, degut al canvi d'us en establiment hoteler. La façana presentava un arrebossat uniforme, amb simulació de grans carreus en la planta baixa, que ha estat retirat i deixat en pedra vista. 
Destaquen les obertures d'arcs rebaixats de la planta baixa, emmarcats de pedra regular. La dovella clau de la porta d'accés sobresurt en el seu extradós i mostra la data de 1886. Les franges de color són intervenció posterior. Unes línies d'imposta motllurada divideixen els pisos horitzontalment i destaquen així mateix els balcons amb baranes de ferro del primer pis i la cornisa motllurada, amb decoració de prismes, que sobresurt del ràfec. La resta de façanes presenten igualment el parament de pedra vista i les finestres disposades simètricament, moltes de les quals són d'obertura posterior. 
La coberta és a quatre vessants i és rematada per un prisma quadrat a quatre vessants amb una cúpula d'observació astronòmica a sobre.
La seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu fou instal·lada l'any 1886.
Qui explicarà la història de Can Mora?
Qui sap com arribava a ser la Seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu ?.
Qui coneix com es transformava en el hotel Nerets ?.
Funciona l’observatori astronòmic ?.  Té relació amb l’Hotel ? 
Quan al nom de l’establiment trobava ;  El neret (Rhododendron ferrugineum) és un arbust de la família de les ericàcies. També rep el nom de gavet,abarset, barset, boix de Núria, gafet, ganxet o talabard. Creix just per sobre del límit arbori als Alps i Pirineus (és part de la flora de Catalunya), el Jura i nord dels Apenins sobre sòls àcids.
En matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic , cada resposta, genera més preguntes, oi?.
A tots els que tenen interès en aquestes qüestions, gràcies.
Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com 
Vilamitajana, Tremp, el Pallars jusà i Catalunya us ho agrairan. .
Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.   
Ebre/ sobirà jussà, Camp jussà/ sobirà  de Tarragona, Empordà jussà/ sobirà ,  l’Urgell jussà/ sobirà , el Vallès jussà/ sobirà , …, em sorprenia – relativament-  que ens colessin Alt Àneu, Baix Pallars,.... 
El despoblament de la Catalunya interior únicament es podria revertir des d’una República Catalana. 
Antonio Mora Vergés



una historia interesant i curiosa, gràcies
ResponderEliminar