LA BADALONA QUE EL TEMPS I ALTRES “ CIRCUMSTÀNCIES” S’ENDUGÉ. (II)

 

Llegia; A l’ampla andana de l’estació de Badalona hi ha haver durant quasi quaranta anys un quiosc de begudes de la marca Anís el Mono d’estil modernista, dissenyat per Josep Puig i Cadafalch.

 

Eren els anys d’apogeu del modernisme, un estil que reflectia les ànsies de progrés, llibertat i modernitat de bona part de la societat. També Eduard Maristany, cap de la M.Z.A., tenia un pla de renovació total de les infraestructures de la línia litoral, incloent-hi la construcció de noves estacions a totes les poblacions. La primera estació a renovar-se va se precisament la de Badalona, que va entrar en funcionament al juliol de 1899. El nou flamant edifici de passatgers, projecte de Salvador Soteras i Taberner (1864-1925), era de tres cossos de maó vist, de planta rectangular, amb les obertures d’arc de mig punt a la planta baixa, d’arc escarser al primer pis i quadrades al pis superior, i amb el cos central rematat per un capcer.

 

Al costat de la nova estació es va col·locar l’any  1900 el quiosc d’Anís el Mono. El petit i harmoniós quiosc va enriquir les línies més austeres de l’estació formant un conjunt refinat i sofisticat

L’estructura de ferro va ser elaborada al taller de forja de Manuel Ballarín y Encuentra (1863-1915), que va rebre molts altres encàrrecs de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956)

 

La ceràmica era obra de Lluís Bru i Salelles (1868-1952), però només es te constància de la seva intervenció al 1910 en què factura a Vicenç Bosc la construcció d’un mosaic «ceràmic i or» a la volta i la coberta del quiosc, fet que es podria interpretar com una restauració: por la construcción en mosaico cerámico y oro de la bóveda y cubierta del kiosco para el anís del mono en la estación de Badalona, y rellenar con cemento los chapiteles y bases de las columnas según presupuesto convenido, 1200 ptas. (Fons Taller Lluís Bru, Arxiu Històric d’Esplugues de Llobregat, transcripció de Marta Saliné).

El petit quiosc va funcionar durant quasi quaranta anys fins que va ser desmuntat el 1936

 

El Valentí Pons feia una feina excepcional :

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/quiosc-anis-del-mono

 

Badalona excel·lia en la destrucció del Patrimoni Històric, dissortadament no és una relació exhaustiva i ens agradarà rebre imatges i dades  a l’email castellardiari@gmail.com per confegir un inventari el màxim d’aproximat del Patrimoni destruït:

Quadra Pau Rodon Amigó

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/quadra-pau-rodon-amigo

Cine Tomàs Mary (Cobert Provisional)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/cine-tomas-mary-cobert-provisional

Casa Juan Sarret (Reforma)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/casa-juan-sarret-reforma

Casa-Farmàcia Surroca

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/casa-farmacia-surroca

Casa Teresa Casals Guitart

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/casa-teresa-casals-guitart

Casa . Martí Pujol, 43

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/casa-2

Magatzem Francisca Feliubadaló, Vda. Andrés Clarós

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/magatzem-francisca-feliubadalo-vda-andres-claros

Casa Antón Romeu

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/casa-anton-romeu

Unión Vidriera Española

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/union-vidriera-espanola

Magatzem Francisco Cuixart

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/magatzem-francisco-cuixart

Quiosc de Begudes Juan Niubo

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/badalona/tots/quiosc-de-begudes-juan-niubo

 

 Us deixo un enllaç on trobareu els alcaldes/esses de Badalona, heu de triar a qui se li atorga el títol deshonrós d’Àtila del Patrimoni Històric.

https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Alcaldes_de_Badalona

Cal a dir però, que tenim un sistema legal MOLT DEFICIENT, que configura la propietat com un DRET ABSOLUT, alhora, per si això no fos prou, l’entorn polític pateix una corrupció endèmica i sistèmica que ve de molt lluny, i dissortadament en aquest REIALME tothom admira als que fan “calers” – de la forma que sigui -, i menysté a les persones que viuen amb el resultat del seu treball honrat.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg català i catalanista reconegut arreu del món, malgrat els esforços del REINO per evitar-ho diu quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=5091

A Badalona, com a Catalunya no li calen enemics, només amb els amics ja marxa  decididament de cara al desastre