L’Enriqueta Rodríguez de Lacín i Fernández de Tuñon (Barcelona, 1862 -
1939) va ser una important propietària que va encarregar diversos edificis a la
zona de l'Eixample i el Passeig de Sant Joan.
Com altres dones de la seva posició a la Barcelona de principis del segle
XX, va gestionar el seu propi patrimoni familiar invertint directament en
finques urbanes en plena expansió de l'Eixample, esdevenint una mecenes
indirecta de l'arquitectura modernista local.
Fora possible obtenir una fotografia i/o retrat de L’Enriqueta Rodríguez de
Lacín i Fernández de Tuñon (Barcelona, 1862 – 1939), l’esperem a l’email
castellardiari@gmail.com
El feixisme, que considerava - i
considera encara – “imbecillitas sexus”,
a les dones retornava a l’edat mitjana el món econòmic del REINO DE
ESPAÑA, el “ virus de Castilla” , la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica, que lluny
de reduir-se amb la “ democraciola “ s’estenia
fins a la figura mateixa del rei “ demèrit
“ , explica molt be, la degradació política i social actual. Recordo la frase d’una
persona dissortadament traspassada “ vivim en una conca minera “
Abans d'aquest projecte del carrer d’Aragó,
395-399 , edifici plurifamiliar de pisos, d'estil modernista tardà amb
transició cap al noucentisme o l'eclecticisme propi de la dècada de 1910, havia
encarregat la seva residència del Passeig de Sant Joan a l'arquitecte Emili
Sala i Cortés (1908)
Després de la mort d'Emili Sala, Enriqueta Rodríguez va confiar el projecte
del carrer Aragó a Juli Maria Fossas (Barcelona, 1868 - ibídem, 1945) , un prolífic arquitecte de Barcelona conegut
també per obres com la Casa Josefa Villanueva o la Seu de la Companyia Transmediterrània
No hay comentarios:
Publicar un comentario