martes, 18 de agosto de 2026

ESGLÉSIA DE SAN JAUME DELS TRACS. RINER. EL SOLSONÈS.

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/35361

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-dels-tracs-o-de-riner

Llegia; situada a 822 metre  d’altitud, al NW del santuari del Miracle, prop del terme de Llobera, encara però,  al terme  de Riner , sobre un turonet es troba l'església acompanyada del clos del cementiri de Sant Jaume de Tracs o de Riner.




L'edifici és d'una nau amb volta de canó que arrenca d'una imposta aixamfranada.

A llevant es troba l'absis semicircular, lleugerament desviat de l'eix de la nau, tancat per un retaule d'època barroca, i, al centre, s'obre una finestra de doble esqueixada amb llinda monolítica a l'exterior.

Prop de l'absis, hi ha dos arcosolis dels quals, el de tramuntana s'obre a la sagristia que es va fer posteriorment.

Al mur de ponent es va afegir un porxo i la torre d'un campanar.

En la cornisa del mur meridional hi ha alguns elements esculpits, de caràcter popular.

Destaca una figura humana en posició jacent, que posa la mà esquerra al pit i l'altre sota el ventre. També hi ha algun cap humà.

Cal fer-ho i és de justícia, escriure d’una pràctica herètica que continua “viva”   l’abducció» de sant Jaume pel feixisme. Durant la dictadura, la figura de Santiago va ser recuperada i polititzada com a patró d’Espanya i símbol de la «croada» nacionalcatòlica.

 El règim va restablir cerimònies com l’Ofrena Nacional al Apòstol el 25 de juliol, que la República havia deixat de fer, i la va convertir en un acte d’Estat amb Franco al capdavant.

La frase «Santiago y cierra España», de ressonàncies bèl·liques medievals, va ser difosa massivament durant el franquisme (fins i tot en còmics) per vincular l’apòstol amb la idea d’una Espanya catòlica i unitària enfrontada als «enemics».

El discurs nacionalcatòlic presentava sant Jaume com a evangelitzador i fundador simbòlic de la nació, una narrativa que servia per legitimar la unitat d’Espanya i la «missió històrica» del franquisme.

Més enllà dels discursos,  les accions militars de l'exercit franquista esdevenien derrotes humiliants.  Està clar que sant Jaume, com diuen els  castellans " no estaba por la labor "

https://www.lagavillaverde.org/Paginas/Jornadas/IV_Jornadas/Paginas/divisionazul.html

https://ideas.gaceta.es/ifni-la-ultima-expansion-de-espana/

https://www.elnacional.cat/es/cultura/independencia-guinea-ecuatorial-espana-1968_312018_102.html

https://www.rtve.es/noticias/20251108/marcha-verde-50-anos-salida-espana-sahara-occidental/16795289.shtml

https://www.elperiodico.com/es/politica/20260818/ceuta-melilla-marruecos-ultimas-noticias-directo-132960312

Fins hi va haver, una competència simbòlica entre Falange i Església herètica Nazional,  pel monopoli de la festa, que va acabar «dessacralitzant» parcialment el culte en posar el sant al mateix nivell mític que el Caudillo

El nacionalcatolicisme va situar – i continua fent-ho - la religió catòlica al centre de la vida col·lectiva, amb l’Església com a actor principal de la dictadura i amb un control enorme sobre educació, moralitat i cultura

Que sant Jaume elevi a l’Altíssim, la pregària dels de Riner, dels de la comarca dels Solsonès, i dels catalans, per assolir la llibertat nacional de Catalunya.

Que el Senyor, eradiqui el “ virus de Castilla” , l’única i malèfica aportació d’aquest dissortat reialme a la resta del món  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

No hay comentarios:

Publicar un comentario