domingo, 15 de noviembre de 2026

LA VEU QUE CRIDAVA DES DEL COMUNIDOR DE LA DOMA. LA GARRIGA.

 

El comunidor de l’església de Sant Esteve de la Doma, a la Garriga, és una construcció del segle XVI integrada dins la gran reforma renaixentista que transformà l’antic temple romànic. Es tracta d’un comunidor de torre, de planta quadrada, situat a ponent, adossat a la façana principal però perfectament diferenciat del campanar.

Fou restaurat entre els anys 1957 i 1959 sota l’impuls de Josep Maurí i Serra (la Garriga, 1912- 1967) ,i sota la direcció de l'arquitecte de la Diputación Provincial de Barcelona, Camil Pallàs Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 12 de novembre de 1982) recuperant l’aspecte històric de l’edifici i refent també el comunidor, que havia quedat alterat per construccions afegides al llarg dels segles.

A Sant Esteve de la Doma, la parròquia antiga de la Garriga, el servei estava repartit entre dos sacerdots: el domer major, vinculat a l’altar de Sant Esteve, i el domer menor. Alternaven setmanalment les tasques litúrgiques i la cura de la comunitat

El domer era un  clergue beneficiat que, en algunes esglésies, exercia el seu càrrec per torns setmanals: presidia els oficis, administrava sagraments i tenia cura del temple. El nom ve del llatí hebdomada, “setmana”

Tornava del Santuari de l’Ajuda, amb la boira del Montseny enganxada als faldars de la muntanya, i em semblava veure – i sentir – al domer, al Comunidor.

Amb veu forta deia; —Senyor , allibera’ns d’aquesta escòria!

El domer  estava recordant al poble que la llibertat, com la fe, es defensen cada dia de la  setmana.

Quan els partits antidemocràtics amenacen la llibertat, el domer escriu els seus noms amb aigua beneïda sobre el campanar. A l’alba, les lletres s’evaporen; però aquells que han volgut imposar-se per la por desperten amb la veu ronca i la memòria esgarrada, incapaços de pronunciar una promesa que no pensin complir.

Mentre preparava aquesta publicació, continua el  “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de  :

Ara que anem a poc a poc...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides, tralarà...

Anem a dir mentides.

Per la mar corren les llebres, tralarà...

Per la muntanya les sardines, tralarà...  ,

 

Personalment  quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,  

  «Al davant dels seus parents

deshonraven les donzelles

i mataven els seus pares

si de mal donaven queixa.»  

QUE NO US ENGANYIN

Potser va ser un miratge, el dia 29.11.2026, tindrem la resposta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario