SANT VICENÇ DE MOLLET DEL VALLÈS

Continuava la meva visita per aquesta Ciutat que es disputa amb Granollers la Capitalitat de la Comarca del Vallès Oriental. L’objectiu de la màquina de retratar era en aquesta ocasió l’església Parroquial.

Llegia que La base del campanar és l'únic vestigi que es conserva de l'antiga església d’estil gòtic tardà, que substituirà l’anterior romànica; un sacerdot, bon amic, Mn. Evarist Gómez – del que fa temps no en tinc noticies – ens explicava que el romànic únicament a perviscut en aquells indrets on les condicions econòmiques no han millorat de forma apreciable. L’any 1498 Mollet devia viure ‘ una millora apreciable’.

L'any 1936 en un nou episodi del genocidi contra Catalunya, que rebrà però, la denominació de ‘Guerra Civil’; tot l’edifici desapareix amb l’excepció de la base de la torre. Catalunya superava escassament els 2.800.000 habitants, i Mollet s’apropava als 6.000. A la fitxa tècnica podreu veure una imatge del temple destruït, i en els enllaços del Fons Salvany, detalls del seu interior :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/bcsalvany/id/2153
http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/bcsalvany/id/2163

Molts dels campanars - sobretot en l’àmbit rural - han tingut un ús previ de caràcter defensiu i/o militar, exercint com a punts de guaita i bada; les mans que calaven foc a Santa Maria d’Olesa de Montserrat, o a Sant Vicenç de Mollet del Vallès, potser pertanyen a persones amb pocs coneixements, les ordres però, sortien de caps acostumats a manar, i a ser obeïts.

El Campanar de Sant Vicenç a Mollet del Vallès, com el de Sant Iscle i Santa Victòria a Dosrius, tenen un rellotge amb quatre esferes.

La façana de l'església, obra projectada per l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960), i executada pel mestre d’obres Joan Ventura Falguera, té un relleu en pedra que representa la Verge Maria en el moment que el seu fill Jesús, mort, és desclavat de la creu; col•locat el 18 d’agost de 2002, recorda la celebració del Vot de Poble, fet pels molletans i molletanes que davant una epidèmia de pesta, van invocar fervorosament a la Verge, i en agraïment per la seva miraculosa intervenció , van decidir celebrar cada any una festa d’acció de gràcies , que és fa el diumenge següent del 15 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Mollet.

No podia evitar un somriure en recordar allò que m’havien dit :’ a Mollet del Vallès, no hi ha res interessant’

CAN LLEDÓ DE MOLLET DEL VALLÈS

Feia un repàs a les dades demogràfiques de Mollet del Vallès :

1900 2.130
1910 2.695
1920 3.752
1930 5.527
1940 6.132
1950 6.614
1960 8.303
1970 20.212
1980 35.494
1990 39.928
2000 46.204
2012 52.368

Malgrat aquest creixement exponencial, sembla que sortosament els nascut a Mollet, de pares que ja havien nascut a la Ciutat, tenen una presència significativa en l’activitat pública.

M’havien dit allò tant tòpic de ‘ a Mollet del Vallès, no hi ha res interessant’, i començava a cercar llocs amb interès, per la Masia de Can Lledó, aquest llinatge el trobem també a : Celrà, Balsareny, Terrassa, Barcelona,l’ Albi, Castelldans, Tarreagona, Reus, Valls, Vallclara, Castellón, València, Algemesí, Dénia, Alcoi, Altea, Benidorm, Alacant, Tàrbena, Relleu, Pinós, Monnòver, Novelda, Crevillent, Elx, Mallorca.....

L’antiga masia medieval – molt reformada - en la seva aparença actual es correspon possiblement amb una reforma del segle XVI.

Al segle XIX , llegim que fou Caserna dels Mossos d’Esquadra, pensem que amb anterioritat a l'abolició del cos el 1868 per part del general Prim. Ens agradarà tenir resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hi ha reformes documentades als anys 1922 i 1930.

La casa té el sobrenom del ‘cuartelillo’ , pensem que del període en que fou dividida per fer ‘estades’ . També ens agradarà tenir resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Restaurada l'any 1993, actualment és la seu d’alguns serveis públics.

De la façana destaca la porta de dovelles i les finestres amb motllures.

És l'única masia del municipi que conserva un pati central, amb pou, del que neix una escala de pedra que comunica amb la planta noble.

Us deixem un enllaç a un vídeo , i a la fitxa tècnica , que ens sembla d’una parquedat quasi telegràfica, impròpia pensem per tractar-se d’un document informatiu.

Enviarem – amb prec de publicació – aquesta crònica a jllbonet@molletama.com

ESGLÉSIA DE LES ESCOLÀPIES D’OLESA DE MONTSERRAT

Vaig aprendre força coses al Col•legi dels Escolapis de Sabadell, i em feia il•lusió en la meva visita a Olesa de Montserrat, veure – i visitar si era possible – l’edifici de l'Institut de les Filles de Maria de les Escoles Pies (les Escolàpies), del que en fou la fundadora, Paula Montal i Fornés (Arenys de Mar 1799 - Olesa de Montserrat 1889), canonitzada l'any 2000 pel Papa Joan Pau II.

El col·legi d'Olesa de Montserrat, inaugurat el 15 de desembre de 1859, va ser la setena de les fundacions fetes per Paula Montal, i l'última que va realitzar ella directament; fins el dia de la seva mort, esdevinguda el 26 de febrer de 1889, la fundadora va residir en aquest convent d'Olesa.

L'any 1983, durant el procés de beatificació de Paula Montal, les seves restes, que es trobaven al cementiri municipal, van ser identificades i dipositades en una arqueta sota l'altar de l'església.

Actualment el col·legi situat dins del nucli antic, ha esdevingut residència per les monges de major edat.

Em limitava a retratar des de fora l’edifici de l’Església que forma part del convent de les Escolàpies; adossada en un angle del conjunt, la façana fa un reclau en el carrer que s’estreny un xic més, els inevitables ‘serveis públics, made in spain’ acompleixen a la perfecció la seva tasca de deslluir la visió. Com l’edifici principal, se li atribueix un estil historicista d'inspiració neoromànica; a la façana ressalta un portal amb arquivoltes i timpà, on hi ha representats els símbols de les escolàpies sobre el fons de la muntanya de Montserrat.

El carrer amb un rètol -en llengua catalana-, està dedicat a la mare Fundadora, al costat interior, i datat l’any 1949, s’explica – en llengua castellana – de forma breu, tot el que fins aquí deixem escrit.

No tenia oportunitat d’accedir a l'interior de l'església, decorada en estil neogòtic, segons la fitxa tècnica.

CAN MAS DE SENTMENAT

M’aturava per retratar la infinita desolació d’aquesta casa; no en trobava informació d’interès, i penjava juntament amb una fotografia un missatge a facebook amb el següent text :

CAN MAS DE SENTMENAT

Necessito informació per fer un article sobre aquest mas.
La casa modernista està ‘ feta caldo’, fa por.
El mas ‘ tradicional’ també presenta un estat lamentable.
Que va succeir ?.
coneixercatalunya@gmail.com

Em contestava diligentment la Jenny Llopis Garcia ;

Hola;

Abandonament total per part dels propietaris. No se’n volen fer càrrec.

Amb el temps, la casa ha esdevingut un lloc de festa pel jovent, celebrant-se de tant en tant algun concert o alguna rave.

També va ser okupada un temps, per una colla de joves que li van restaurar la teulada, van netejar tots els jardins i van arreglar i apuntalar els envans caiguts.

El propietari no va estar d'acord amb el tracte de masoveria que li proposaven els okupes, i va demanar el desallotjament.

Apart, qualsevol construcció enmig de la natura es deteriora més ràpidament.

Advertia en la meva visita que la casa modernista té – en el millor dels casos – menys de 100, això ho corrobora una imatge del David Marín, en que la torratxa de la Torre de Can Mas és quadrada, i que està datada als inicis del segle XX.

Amb el mateix enquadrament trobava una fotografia en color del Vicenç Ramoneda , amb la torratxa tal i com està – encara – avui .

Tot plegat hem planteja més preguntes :

Que sabem de la història de la casa i de la família ?

Qui va ser l’arquitecte , o el mestre d’obres de la reforma del segle XX ?.

Perquè es produeix l’abandonament ?.

I una reflexió – per a qui correspongui - la casa modernista presenta un risc cert d’esfondrament. No costaria gens obtenir la declaració de ruïna.

Sou pregats d’ampliar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA PRESÓ D’OLESA DE MONTSERRAT, O TORRE DEL RELLOTGE.

Ultra les dificultats de retratar l’anomenada ‘ Torre del Rellotge d’Olesa de Montserrat’, intuïa que també seria feixuga la recerca d’informació.

Tenia una imatge de l’any 1922, obtinguda pel Josep Salvany Blanch, pertanyent actualment a la ‘biblioteca de Catalunya’, en la que s’adverteix al costat de la torre, l’edifici de l’Ajuntament , i en aquelles dates de l’Escola Pública, i el campanar de l’església de Santa Maria. En la meva visita 90 anys desprès, únicament resta dempeus el campanar civil – que ha esdevingut imatge i símbol d’Olesa de Montserrat - i que s’aixeca possiblement sobre les restes d'alguna de les torres de l'antic Castell d'Olesa, totalment desaparegut.

De la descripció tècnica llegim ; es tracta d'una torre de planta quadrada, inacabada, construïda amb pedra irregular (amb algun tram d'opus spitcatum a la part central) i amb carreus de gres roig a les cantonades. Hi manca l'últim cos, de planta octogonal, només insinuat en el lloc on hi ha les campanes. La torre té un atalussa-me’n a la base i molt poques obertures.

Els baixos de la torre van acollir la presó d'Olesa , documentada l'any 1712, fins a inicis del segle XX. A l'interior de la torre es conserven una sèrie de grafits, sobre l'arrebossat de guix i calç, que constitueixen una mostra de l'ús de presó a que va estar destinada l'estança inferior.

El 1728 es va obrir una finestra, tal com indica una inscripció

L'interior de la torre va ser forada l'any 1900, quan s'hi va instal•lar un rellotge, que encara es conserva, amb un mecanisme de contrapesos.

Al segle XIX les dependències de l'Ajuntament foren ampliades i, entre d'altres usos, incloïen l'escola fins l'any 1929.

L’any 2.005 va ser noticia perquè uns brètols, van calar foc a la Senyera que tradicionalment s’hi col•loca per la celebració de l’11 de setembre.

Quina funció acompleix actualment la Torre del Rellotge ?.

EL FANAL TRENCAT DE LA FONT DE LA PLAÇA MAJOR DE CASTELLAR DEL VALLÈS

La trencadissa dissortadament està a la Plaça major de Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, l’explicació però , potser ve de lluny, ho explicarem :

Barcelona superava escassament els 400.000 veïns quan es duia a terme l’Exposició universal de 1.888 :

http://w110.bcn.cat/ArxiuContemporani/Continguts/Documents/Fitxers/Documents_Exposici%C3%B31888_%201-16.pdf
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0025659

Aquí podem situar el començament d’un període excepcional, en el que les terres catalanes veuran una eclosió d’intel•ligència, com no s’havia donat mai – ni s’ha donat més des d’aleshores – en la història de la humanitat.

L’any 1929, Barcelona que supera ja el 1.000.000 d’habitants, serà novament seu d’una Exposició Universal, que vindrà a ser la traca final d’aquella extraordinària floració de talents que – per sempre més – han meravellat al món.

http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/viewFile/137537/241330
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0025657

Totes aquestes dades en venien al cap mentre retratava el fanal que hi ha al començament de la Rambla de Barcelona, abans de la Plaça de Catalunya, que s’aixecava amb motiu de la l’Exposició Universal de 1929.

l'Ajuntament de Barcelona va encarregar l’any 1922 la remodelació a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1869-1956); en el projecte definitiu datat ,l’any 1925, signaven també , de Francisco de P. Nebot, Pere Domènech, Antoni Darder, Félix d'Azua, i Enrique Catá.

Els treballs s’inauguraven formalment el 2 de novembre de 1927.

El fanal té almenys dos pares : trobava en un lloc que l’havia dissenyat el mateix Puig i Cadafalch el 1923 , i en un altre que l’adjudica a Félix d'Azua; la construcció de les fonts de llum la va realitzar l'empresa local Biosca i Botey.

Més enllà de les disquisicions sobre ‘ la paternitat’ , tenia clar que aquest fanal, servia de model per la font de la Plaça Major de Castellar.

L'espai que conforma la font és de forma trapezoïdal. Un banc de pedra recorre el mur i al mig es troba la font. Aquesta està sustentada per una gran basa, amb un plint circular sobre el que es recolza la pica, sortint del seu centre s'aixeca un pilar format per un prisma octogonal. De quatre de les cares del pilar surten dos peixos i dos corns de l'abundància. El pilar està coronat per un fanal fet de ferro forjat, obra duta a terme l’any 1934 pel forjador barceloní Antoni Clavell, com els fanals que hi ha a l’entrada de la plaça pel carrer Major, dalt d’uns pilars.

L’any 1929 Catalunya endegava un declivi, que té fins i tot una plasmació gràfica en l’estat deplorable en que es troba el llum que corona la Font de la Plaça Major.

Ah!, Josep Puig i Cadafalch, tenia vinculacions familiar amb Can Cadafalch, la seva mare havia nascut en aquesta casa.

Sembla il•lògic, però la conclusió és que amb MÉS , HEM FET MENYS !!!!

SANTA MARIA D’OLESA DE MONTSERRAT

Llegia a la pàgina de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, que l'església Parroquial de Santa Maria, situada al nucli antic, fou cremada totalment en els dies foscos del genocidi contra Catalunya (1936-1939).

L'any 1940 [ II ANY TRIOMFAL ) es començà la reconstrucció del nou temple, que es perllongaria fins l'any 1956, en que fou ‘inaugurat’.

Les mides d’aquest edifici religiós, que podem qualificar de ‘mastodòntic’ s’expliquen únicament pel fet que l’assistència als oficis religiosos, era ‘obligatòria’.

Quan al nombre d’habitants trobàvem :
1950 6.102
1960 7.717
1970 10.092
1980 13.788
1990 14.864
2000 17.151
2012 23.000

Actualment l’assistència al culte en el temples catòlics està en xifres inferiors als 2 dígits; fet que s’agreuja en el cas concret d’Olesa de Montserrat, que ha crescut allunyant-se del turó on s’aixeca el temple, que està altrament dins del nucli antic, amb carrers estrets i sense llocs per aparcar els vehicles, ...

Amadeu Paltor i Voltà. Pintor i escultor olesà nascut l'any 1911 i mort a Benicarló on residia, l'any 1987, va ser l’autor de una imatge amb relleu de la Mare de Déu que ornamenta l'absis.