EL PASSEIG DE MAR. PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ

La Maria de Sant Joan de Palamós, m’enviava unes magnifiques imatges d’aquest espai públic, que devem en bona part a l’empenta dels palamosins de començaments del segle XX.

Es conserva un document, amb data de 24 d'octubre de 1904, en el que una sèrie de veïns es comprometen a construir un passeig per dotar a la vila d'un lloc d'esbargiment. Les despeses es calculen en 8.500 pessetes , 51,08 € ( el canvi $ /pesseta era aleshores de 34,66 ) i correran a càrrec dels promotors. L'anomenen ja amb el nom de "Passeig de Mar".

En el Ple municipal del 7 de maig de 1929 s’aprova obrir concurs públic per al subministrament de materials de construcció per a una balustrada de pedra artificial i d’altres accessoris i ornaments per al passeig marítim de Palamós.



Així en el segon decenni del segle XX es fa un llarg passeig amb una magnífica balustrada al costat de mar, la primera notícia del sortidor data de 1930 i es correspon al final del projecte de millora del passeig del Mar. El mes de maig de 1930 la revista Marinada informa de la finalització d’aquestes obres i que en els dies de la Festa Major s’inaugurarà el brollador lluminós.

Després amb la inundació de 23 de novembre de 1933, a causa de les pluges tot aquest sector del passeig queda descalçat i molt malmenat.

Tot i que l’any 1935 hi ha un nou projecte d’urbanització del passeig que no se sap del cert si es va executar, el que sembla clar és que la fesomia del passeig tal i com es coneix ara, neix ens aquestes dates de 1929-1930; l'any 1936 com una conseqüència més del genocidi contra Catalunya quedà molt malmès i no es recupera parcialment fins als anys cinquanta del segle XX.

Als anys 60 es fa una remodelació poc afortunada que és l'existent.

L'any 1962 es convoca un concurs per la il•luminació de la zona. Procés de remodelació en 3 fases:

1989: 1er. tram. Sorra vermella, voreres per vianants i jardineres.

1990: 2on. tram.

1991: 3er. Tram. Millora de l'espai. Plantació de nous arbres, espai d'esbarjo per la mainada i gent gran (petanca, ...)

La descripció tècnica ens diu : davant de mar, paral•lel a la platja, hi ha l'ample passeig marítim. Un mur de contenció i una barana el separa de la sorra. La barana, amb jardineres, queda interrompuda pels miradors semicirculars de tres arcs de mig punt i les escales que menen a la platja. Dues fileres de plàtans donen ombra als vianants.



Del tot aconsellable arribar-se fins a Palamós i passejar-s’hi.

SANTUARI DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC A PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

M’explicava la Maria de Sant Joan de Palamós, en relació al Santuari de Santa Maria de Bell-lloc, algunes anècdotes relatives a mossèn Josep Plaja i Mateu, rector de la parròquia de Sant Mateu de Vall-llobrega, i lluitador fins al darrer alè, per la recuperació de l’accés i la recuperació del culte, en el ‘seu’ santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, del que en va ser en vida ànima veritable.



L'ermita es troba documentada al segle XIII quan Pere Castellnou, senyor del castell de Vilarromà, l'esmenta com a capella del castell Sant Josep Oriol per rebre ordres majors obtingué un benifet en aquesta església (1675).

L'església actual fou construïda al segle XVIII i s'acabà l'any 1758.

Els frescos són de Francesc Viladesall (1868).

El 9 de juliol de 1869, per la desamortització, és venuda en subhasta a Josep Molla.

L'any 1909, després de canonitzar al barceloní Sant Josep Oriol, s'inaugura una altra vegada el culte.

L'agost del 36 en ocasió del genocidi contra Catalunya, les imatges foren destruïdes.

L'any 1943, amb una nova imatge, s'instauren els aplecs del 8 de setembre.

Bell-lloc, i les persones que tenen devoció en aquesta advocació de la Mare de Déu, han patit les conseqüències d’aquella desamortització estulta i àdhuc criminal, que posava en mans privades, propietats eclesiàstiques aixecades i mantingudes tradicionalment pel poble.

El bisbat ha declarat Bell-lloc de culte públic.

L'ajuntament reclama també l'església com a patrimoni municipal.

L'ermita de Bell-Lloc i el Mas del Vent, també del segle XVIII, han estat molt reformades en els últims anys.

Després de romandre inaccessibles i tancada al culte, durant mes de vint anys, l’any1992 es va tornar obrir el públic. No hi ha peró un accés ‘regular’ , que es redueix bàsicament a l’aplec de la mare de Deu de Setembre.

La descripció tècnica ens explica : Capella d'una nau amb capçalera carrada, coberta amb volta de 4 trams d'arestes.



Darrera de l'altar hi ha un altell al que s'hi accedeix per dues escales, una a cada costat, on hi ha la imatge de la Verge. A les 16 arestes hi ha pintats uns frescos i la resta de la superfície està emblanquinada. La façana té una porta allindada (llinda amb data de 1758) sobre la qual hi ha un rosetó. La cobert és a dues vessants amb un campanar d'espadanya. Els murs estan emblanquinats, a excepció els angles i el marcs de les obertures que són de pedra ben escairada.



El costat dret de l'edifici s'allarga amb les dependències, antigament destinades a l'hostatge dels peregrins.

Ens agradarà afegir un exemplar dels Goigs a llaor de Nostra Senyora de Bell-lloc , sou pregats de fer-nos-els arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA DESCURADA ESGLESIOLA DE SANT JOAN DE PALAMÓS A LA SEGARRA

Hom proposa com explicació del topònim ‘ aiguamolls humits ‘ del llatí PALU (S) HUMORIS.

El poble de Palamós va néixer al voltant d'una fortalesa a mitjans del segle XI, moment en què es va reconquerir aquest indret i s'organitzà la seva repoblació. En aquest moment cal situar la construcció de la primitiva església de Sant Joan que fou sufragània de Santa Maria de Freixenet, vinculada al bisbat de Vic fins el 1957, moment en què passa a formar part del de Solsona

Al segle XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan.

Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent, Francesc de Borja de Riquer i de Ros, (1768-1849), i posteriorment a Martí de Riquer i de Comelles (1820-1888): 6è marquès de Benavent, 6è comte de Casa Dávalos.

De l’edifici trobava : Capella molt modificada i en estat de ruïna, situada dins del nucli urbà abandonat de Palamós. Es tracta d'un edifici d´una sola nau, de planta rectangular, capçalera plana, ràfec de teula i maó que ressegueix el seu perímetre i coberta enfonsada. A la façana principal sobre la porta d'accés, d'estructura adintellada. Un campanar d'espadanya d'un ull, corona aquesta façana principal..





La realitat és sempre pitjor que la informació tècnica i les imatges us ho palesaran.



Des de l’Arxiu Gavin del Monestir de les Avellanes, ultra confirmar-me l’Advocació d’aquesta Capella, m’enviaven una imatge datada el 29-V-1966 en que s’aprecia l’absoluta indemnitat de l’edifici.

L’ENCANT DEL PASSEIG JOAN BRUDIEU DE LA SEU D’URGELL

El passeig porta el nom de Joan Brudieu, que va ser mestre de capella de la Catedral d’Urgell i és considerat un dels millors músics de tot el Renaixement català. 

Al començament del Passeig, al costat de la Plaça de Catalunya i el carrer de Sant Ot, trobem una font i un avet de grans dimensions i al final del Passeig, al Carrer Mare Janer, La Fundació Sant Hospital, el Centre Cívic i la Residència de la Sagrada Família d'Urgell.

Tot passejant ens podem adonar que els arbres plataners del Passeig,  centenaris, col·locats en tres fileres a banda i banda i al centre, regats per tres canals que travessen tot el Passeig, a l’estiu ens poden proporcionar  un bon respir a la calor, ja que són tan immensos i estan tan atapeïts de fulles que no deixen passar ni un sol raig de sol i tot el passeig queda en penombra. Hom pot gaudir d’una fresca desitjada tot assaborint un bon gelat.

També trobem un quiosc i un bar amb terrassa. A més, a partir de la primavera també s'hi poden trobar dues gelateries que estan obertes fins ben entrada la tardor. Actualment el bar encara no ha obert.

 Cada any el 17 de gener, el dia de Sant Antoni Abat hi té lloc una escudellada o calderada dins la festa dels Tres Tombs. També és un dels llocs de pas de la processó de la Seu d'Urgell i les cercaviles. A més de les parades de Sant Jordi, de la Festa Major i la fira de Sant Ermengol.

A l’època que estem dóna goig contemplar els arbres i veure com comencen a brollar les fulles fins a quedar totalment enganxats els uns amb els altres com si es volguessin donar la mà.

 Rosa Ventura Cutrina 

JOAN BRUDIEU, CANTOR, SACERDOT I MESTRE DE CAPELLA DE LA CATEDRAL DE SANTA MARIA DE LA SEU D’URGELL

No sabem gaires coses d’aquest compositor que la tradició fa néixer a la diòcesis de Llemotges l’any 1520, i que rebrà sepultura  a la diòcesi de Seu d'Urgell, l’any 1591.

El trobem esmentat  per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d'Urgell l’any 1538 , per  la tasca  de dirigir a  un grup de cantors forans.

El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s'establí a la Seu d'Urgell.

Es mantingué en el càrrec fins el 1543, data en que per causes mai aclarides va presentar la seva  renuncia.

Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546.

Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s'hi mantingué fins el 1577.

L'any 1575 s'encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d'acomodar-los als dictats de Trento.

El 1577 es retirà a Balaguer ,  i l'any següent esdevingué mestre de capella i organista de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.

No aconseguí  - ara en diríem integrar-se -  en la vida social i/o cultural  barcelonina,  i demanà ésser readmès a la Seu d'Urgell, fet que es produí el 1579.

Es jubilà el 1586,  i el a substituir  com a mestre de capella de la seu d’Urgell ,  Rafael Coloma,   del 1586 al 1587 , el  capítol el sol·licità un altre cop, i tornà a exercir des del 1589 fins a la data de la seva mort, en que retornarà  Rafael Coloma  que romandrà en el càrrec des del 1591 al 1594.

El 1585 anà a Barcelona per tal de contractar i supervisar l'edició del seu llibre de madrigals, De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a quatro bozes, sufragat pel capítol d'Urgell i dedicat a Carles Manuel I, duc de Savoia, amb motiu del seu casament amb Caterina d'Àustria, filla de Felip II. L'únic exemplar conservat d'aquesta obra és a la biblioteca del monestir d'El Escorial. Dins el recull de quinze madrigals hi ha musicats quatre textos en català, dos dels quals són poemes d'Ausiàs Marc: Ma voluntat ab la raho s'envolpa i Fantasiant amor. A més hi incorpora els Goigs de nostra dona, un seguit de variacions sobre un tema de probable arrel popular que és pres com a cantus firmus. La resta de composicions porten text castellà. L'estil dels madrigals és més aviat conservador, molt centrat en els recursos de la polifonia imitativa i sense la insistent preocupació per la comprensibilitat del text típica dels madrigals italians contemporanis. Hi són evidents, d'altra banda, elements propers a la tradició de la chanson francesa. A més del recull de madrigals, a l'arxiu de la catedral de la Seu d'Urgell es conserva, manuscrita, una missa de difunts a quatre veus, l'única del segle XVI d'autor català conegut.  

No en tenim cap imatge, llevat d’una ‘evocació ‘  feta dins del segle XX per Eladi Duch Mosterio.

La Seu d’Urgell en recordança  d’aquest sacerdot i mestre  de Capella,  considerat un dels millors músics de tot el Renaixement català,   donava el seu nom al  millor Passeig de la Ciutat, també porten el seu nom un l'institut IES ,  i el Festival Internacional de Música  que té lloc cada any a la ciutat.

Rosa Ventura Cutrina 

BALLADA ‘ EN PENDENT MÉS SUAU’ COUNTRY DE PRIMAVERA A CAN FONT. CASTELLAR DEL VALLÈS

Ens convocaven a partir de les 11,00 del mati a la Plaça que hi ha davant de la masia / Restaurant Can Font.

Organitzava l’ Associació Country Sabadell - Amics Pere Barriuso, amb la col·laboració de la Boutique del Country, i ens preparaven una llista de balls, que pretenia potser fer un ‘remember’  :

1.- J. Walks

2.- Just a minut

3.- Basic (clase)

4.- Never ever waltz

5.- Shania

6.- Sunday Driver

7.- White rose

8.- TN Rock

9.- Gruene

10.- Eating right drinkin bad

11.- Green grass

12.- Cabo san lucas

13.- Special nº 3

14.- Sunset

15.- Lindy shuffle (clase)

16.- Rodeo

17.- What's the matter

18.- Piece of cake

19.- After mignight

20.- Cowboy by night

21.- Heartbreak express

22.- Just you & me

23.- Pitter patter

24.- Cowboy boogie

25.- Unbelievable

26.- Island in the stream

27.- Jacks Cowboy

28.- Tush push

29.- Country as can be

30.- Margarita cha

31.- Pagadanjo

32.- Rose Garden

33.- Cool blue cha cha

34.- Cut a rug

35.- Two by two

36.- Jamaica run

Comptava un centenar llarg de balladores, i sortosament el mati – que vindria ple desorpreses – acompanyava molt.

Un èxit de A.V.V. de Can Font - Ca n’ Avellaneda, Associació de veïns fundada l'any 1973, amb seu .al Carrer de Nostra Senyora de la Salut,  2, 08211. Castellar del Vallès, i de la Roser Gabarró Albareda.

ELS TIMBALERS DE VACARISSES A LA FESTA DE PRIMAVERA DE CAN FONT. CASTELLAR DEL VALLÈS

Formaven part de les ‘sorpreses’ d’aquesta edició, i val a dir que ho eren per partida doble :

Com a timbalers :

Com a Monitors de Zumba.

Sembla que a Castellar el Zumba ja és una disciplina coneguda.

Esperem que els ‘timbalers’ – ni que sigui com a subsecció d’una banda de música – tinguin també representació a nivell local.

Només queda per desvetllar si la imatge que hi ha a la façana de Can Font , representa a SANT JAUME o   SANT PAU.

Sant Jaume va ser adoptat per l’espanyolisme més ranci, i se’l representa ‘ habitualment’  en la figuració ‘ feixista’ ,  ‘cleptofeixista’ , i en els àmbits de l’Església Catòlica reformada de ESPAÑA  a cavall.   SANTIAGO Y CIERRA ESPAÑA !!!!

Sant Pau – que va caure del cavall, i es va convertir, se’l representa normalment amb una espasa i un llibre .

Em decanto  per SANT PAU, i vosaltres ?.