miércoles, 1 de mayo de 2013

JOAN BRUDIEU, CANTOR, SACERDOT I MESTRE DE CAPELLA DE LA CATEDRAL DE SANTA MARIA DE LA SEU D’URGELL


No sabem gaires coses d’aquest compositor que la tradició fa néixer a la diòcesis de Llemotges l’any 1520, i que rebrà sepultura  a la diòcesi de Seu d'Urgell, l’any 1591.
El trobem esmentat  per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d'Urgell l’any 1538 , per  la tasca  de dirigir a  un grup de cantors forans.
El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s'establí a la Seu d'Urgell.
Es mantingué en el càrrec fins el 1543, data en que per causes mai aclarides va presentar la seva  renuncia.
Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546.
Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s'hi mantingué fins el 1577.
L'any 1575 s'encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d'acomodar-los als dictats de Trento.
El 1577 es retirà a Balaguer ,  i l'any següent esdevingué mestre de capella i organista de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
No aconseguí  - ara en diríem integrar-se -  en la vida social i/o cultural  barcelonina,  i demanà ésser readmès a la Seu d'Urgell, fet que es produí el 1579.
Es jubilà el 1586,  i el a substituir  com a mestre de capella de la seu d’Urgell ,  Rafael Coloma,   del 1586 al 1587 , el  capítol el sol·licità un altre cop, i tornà a exercir des del 1589 fins a la data de la seva mort, en que retornarà  Rafael Coloma  que romandrà en el càrrec des del 1591 al 1594.
El 1585 anà a Barcelona per tal de contractar i supervisar l'edició del seu llibre de madrigals, De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a quatro bozes, sufragat pel capítol d'Urgell i dedicat a Carles Manuel I, duc de Savoia, amb motiu del seu casament amb Caterina d'Àustria, filla de Felip II. L'únic exemplar conservat d'aquesta obra és a la biblioteca del monestir d'El Escorial. Dins el recull de quinze madrigals hi ha musicats quatre textos en català, dos dels quals són poemes d'Ausiàs Marc: Ma voluntat ab la raho s'envolpa i Fantasiant amor. A més hi incorpora els Goigs de nostra dona, un seguit de variacions sobre un tema de probable arrel popular que és pres com a cantus firmus. La resta de composicions porten text castellà. L'estil dels madrigals és més aviat conservador, molt centrat en els recursos de la polifonia imitativa i sense la insistent preocupació per la comprensibilitat del text típica dels madrigals italians contemporanis. Hi són evidents, d'altra banda, elements propers a la tradició de la chanson francesa. A més del recull de madrigals, a l'arxiu de la catedral de la Seu d'Urgell es conserva, manuscrita, una missa de difunts a quatre veus, l'única del segle XVI d'autor català conegut.  


No en tenim cap imatge, llevat d’una ‘evocació ‘  feta dins del segle XX per Eladi Duch Mosterio.
La Seu d’Urgell en recordança  d’aquest sacerdot i mestre  de Capella,  considerat un dels millors músics de tot el Renaixement català,   donava el seu nom al  millor Passeig de la Ciutat, també porten el seu nom un l'institut IES ,  i el Festival Internacional de Música  que té lloc cada any a la ciutat.

Rosa Ventura Cutrina 

No hay comentarios:

Publicar un comentario