ESCOLA LACUSTÀRIA. LLAGOSTERA. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Rebia un email des de l’ Arxiu Municipal de Llagostera, en el que la Marta Albà i Espinet, , em deia ; l'actual escola Lacustària és l'escola construïda per la república.

Els debats sobre la necessitat d'una nova escola s'inicien el 1931, es tracta de construir una escola graduada tant per nens com per nenes.

L’any 1933 s'encarrega el projecte a l'arquitecte Josep Maria Deu Amat ( 1900 + Caracas 26.01.1987 ) . Les obres no s'inicien fins el 1936 ja començada la guerra civil. Durant la guerra es fan els fonaments i les parets de tancament.
L'obra no es reprèn fins als anys 1960.

L’any 1963 s'inaugura l'ala dels nens i l’any 1965 l'ala de les nenes i el menjador.

Us passo una fotografia del dia de la inauguració el 5 de maig de 1963.

Us deixo uns enllaços per ampliar aquesta informació.

http://www.raco.cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/article/viewFile/235200/349892
http://93.189.94.145/fboss2/output/forms/img/publicacions/40.pdf
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm
http://vitruvius.es/revistas/read/arquitextos/11.129/3753
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1987/03/09/pagina-16/32984830/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20Maria%20Deu%20Amat

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

QUE EN SABEM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DESTRUÏDES EN LA REVOLTA DELS SEDICIOSOS FEIXISTES CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM DE LA II REPÚBLICA?

En el període 1936-1939 i com a conseqüència de l’acció bèl•lica nombrosos edificis escolars de Catalunya patien greus danys estructurals, altres eren destruïdes i/o enderrocades en els primers AÑOS TRIUNFALES, pel fet que s’havien construït per la Mancomunitat de Catalunya, i/o la Generalitat durant la època de la II República. D’unes i altres des de l’administració pública se’n ha fet un silenci clamorós.

No em sobtava la reticència d’alguns ajuntaments, i fins la d’alguns ‘ arxius històrics municipals ‘ , l’ombra del feixisme és allargada.

Em sobtava un xic més la indiferència de la ciutadania en general, que s’estima més que NO SABER, no voler prendre consciència de que atès el que ha viscut i patit, té tot el dret a reclamar justícia, i fins a exigir la reparació del dany causat.

Catalunya tota va ser front de guerra, i és per arreu que podem trobar escoles públiques que va ser enderrocades, fem doncs una crida especial a les persones que van viure aquesta experiència perquè ens l’expliquin, i alhora que n’aportin imatges. Podeu fer-ho a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts i/o a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cada escola que ‘recuperem’ dignifica la memòria dels que en alguns casos van veure compromesa la seva existència, per la seva fidelitat als ideals republicans.

ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC D'ASSIS.TERRASSA

El Camil Roig Pardos, publica un parell de fotografies de l’ església de Sant Francesc d’Assis, situada a la Plaça del Doctor Robert, el temple de Sant Francesc és, juntament amb el claustre, l'única resta conservada de l'antic convent del mateix nom.

la descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau, amb absis poligonal i capelles laterals. La coberta és amb volta de creueria. Té dues façanes visibles des de l'exterior, la principal és de composició molt senzilla, amb porta d'accés rectangular, emmarcada per pilastres i cornisa d'inspiració clàssica, rosassa superior i coronament mixtilini. A la banda dreta de la façana s'eleva un campanar de poca alçada, de base vuitavada amb espadat superior. Al parament lateral són visibles els contraforts exteriors, esglaonats.

QUI VA FER LES TORRES DE L’ESTANY DE PUIGCERDÀ ?.

El Josep Plantalech Albertí, publicava una fotografia de la dita Villa Paulita de Puigcerdà, i reproduïa ‎les dades de la pàgina de l’ajuntament; "VILLAS" DE L'ESTANY DE PUIGCERDÀ :

Foren edificades a finals del s. XIX i a inicis del present segle per famílies benestants barcelonines, que començaren a estiuejar a la Cerdanya. D'estil eclèctic, anomenades "quintas" per la premsa local, destaquen per la grandària, simetria i sobrietat de línies. Com a millor conservades, tenim la Torre Volart o Vil.la Paulita i la Vil.la Margarita. N'hi ha algunes més en altres indrets de la comarca.

Una mínima recerca em portava fins al QUI VA FER LES TORRES DE L’ESTANY DE PUIGCERDÀ ?.(Barcelona, 1841 - Barcelona, 1928), el de les famoses ‘pastilles’ estava al darrere d’una urbanització senyorial a Puigcerdà, en aquesta zona de l’estany , amb torres tan representatives com la Vil•la Margarita, la Vil•la Paulita o Torre Volart, i la Torre del Rellotge, d’estil eclèctic.

A Barcelona el Dr. Andreu va comprar terrenys sobretot a l'Esquerra de l'Eixample, esdevenint el president de la junta de propietaris. Des d'aquesta posició va pressionar l'ajuntament de Barcelona perquè s'afanyés a urbanitzar la zona de la rambla de Catalunya. També va pressionar en contra del fet que el ferrocarril metropolità passés pel carrer Aragó. Posteriorment va adquirir més propietats a Gràcia i a Sant Gervasi de Cassoles. Va comprar el terreny de Frare Blanc emprenent les obres l’any 1899, fet que inicià la urbanització del vessant barceloní de la muntanya del Tibidabo. També fou un dels promotors del seu funicular i del mític tramvia blau, i un dels impulsors del Parc d'Atraccions del Tibidabo, fundat el 1899 com a "Tibidabo S.A.

Està clar que Salvador Andreu i Grau en la seva tasca de promotor, es va recolzar en els millors arquitectes de la seva època, i se’m fa personalment difícil de comprendre, com segons l’Ajuntament de Puigcerdà, en una majoria d’aquests edificis ‘es desconeix l’autor’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASAL DE LA PREVISIÓ. BARCELONA

Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fitxava – per dir-ho en termes esportius – amb la Caixa d’Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears, i aixecava l’any 1920, al numero 2 del Carrer Jonqueres, a tocar quasi de la seu Central, l’edifici conegut com Casal de la Previsió.

La descripció ens diu que la seva configuració, amb dues grans torres quadrades emmerletades i el cos central i les cantonades arrodonides i coronades amb pinacles, li atorguen un aire de castell medieval.

L'ornamentació escultòrica ha estat atribuïda a l’escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 1864 – 1933), habitual col•laborador de Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, amb qui treballà a l'edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa Rupert Garriga, el Via Crucis de Montserrat, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Parròquia del Sagrat Cor al Poblenou, l'agència de la Caixa de Pensions a Reus, ....

http://www.enricsagnier.com/la-obra/

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casal-de-la-previsio

Sense perjudici de revisar les conductes dels directius que facilitaven la ‘desaparició’ de la Caixes d’Estalvi de Catalunya – si algun dia s’assoleix la llibertat nacional - retrateu des dels edificis que foren seu de les Caixes d’Estalvi de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manlleu, Manresa, Mataró, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès,..., fins aquells en que es desenvolupaven activitats socials i/o culturals, perquè com tot, algun dia caldrà explicar a les generacions futures aquest espoli monumental.

MONESTIR DE SANTA ANNA.BARCELONA

Retratava la façana de l'església de Santa Anna, situada en un espai clos , a tocar quasi de la plaça de Catalunya, no visitava el temple - que és de peatge - , perquè com en altres ocasions en duien a Barcelona, obligacions alienes al ‘turisme’. En aquesta ocasió la recerca d’un formatge de búfala, que trobava sortosament a la botiga Simó del carrer Comtal, 4.

Llegia que en origen era de planta de creu grega amb absis rectangular. Els murs són gruixuts, amb els carreus ben tallats i unes finestres allargassades i primes. Cap al 1300 s'allargà la nau, que es cobrí amb volta ogival, mentre que el transsepte i l'absis conservaren la volta originària de canó apuntat. En aquest moment també s'obrí el portal gòtic, situat a l'extrem del braç sud del creuer. El cimbori, començat al segle XV i que restà inacabat, fou refet després del 1936 amb rajol. A l'esquerra del portal hi ha l'antiga capella de Tots els Sants, del segle XIII, que avui és presidida per una Pietat del pintor Pere Pruna Ocerans (Barcelona, 1904-1977).

Era famosa la capella dels Perdons, del segle XIV, que contenia un interessant grup escultòric del Sant Enterrament, obra del segle XV, i davant del qual es guanyaven en determinats dies les mateixes indulgències que al Sant Sepulcre de Jerusalem.

Fins al incendi de l’any 1936, conseqüència de la revolta dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el governa LEGÍTIM de la II república, l'església guardava part d'un retaule de Bartolomé Bermejo, anomenat també Bartolomé de Cárdenas ( Còrdova , cap a 1440 - Barcelona , cap a 1498 ). A ponent de l'església hi ha el claustre gòtic. La galeria inferior, d'arcs ogivals sostinguts per columnes quadrilobulades, i la sala capitular annexa (avui capella baptismal), coberta amb volta octogonal, foren fets construir pel prior Mateu Fernández a partir de 1450. Al segle XVI es construí la galeria superior del claustre, amb obertures d'arc rebaixat, que ha estat refeta modernament.

L'antic monestir de Santa Anna fou fundat a mitjan segle XII pels canonges del Sant Sepulcre. La presència d'aquest orde a Barcelona és fruit de l'autorització concedida el 1141 pel comte Ramon Berenguer IV als ordes militars, a canvi que aquests renunciessin a les seves pretensions sobre el regne d'Aragó, que els havia cedit Alfons el Bataller en el seu testament. El monestir de Santa Anna fou la casa central del Sant Sepulcre a Catalunya, de la qual depenien alguns petits priorats. Amb tot, l'orde arrelà poc. L’any 1423 se li uní la petita comunitat canonical de Santa Eulàlia del Camp, situada a l'actual portal de l'Àngel, i l’any 1592 fou secularitzat. Actualment és una parròquia.

Santa Anna és una de les meves ‘assignatures pendents’ a Barcelona.

CASA MARTI ‘ ELS QUATRE GATS’. BARCELONA

Venia des de Castellar del Vallès, a la recerca d’un formatge de búfala que m’havia recomanat el Dr. Faraj Kurdi Kurdi, la botiga Simó del carrer Comtal, 4 , encara estava tancada i aprofitava per fer un tomb pel carrer de Montsió, on retratava parcialment a la cantonada amb el Passatge del Patriarca, la façana de CASA MARTÍ (ELS QUATRE GATS)

Llegia que l'edifici és obra de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) de any 1895-96, per encàrrec de la família política de Francisco Vilumara Bayona ( 1863-1933)

L'acabat de les façanes és de maó vist i en destaca la riquesa de l'ornamentació esculpida, especialment a la magnífica tribuna lateral, inspirada en el gòtic flamíger.

La imatge original de Sant Josep amb el Nen Jesús va ser obra de Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1864 - 27 de febrer de 1934) , i dissortadament va ser destruïda l’any 1936 en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República (només se'n van salvar els dos caps). La reconstrucció ha estat duta a terme per l'escultor Lluís Cera Bernard ( Barcelona, 1967 ) l'any 2000.

A la planta baixa hi ha la taverna Els Quatre Gats, que va ser un dels epicentres artístics i culturals de Barcelona entre 1897 i 1903. Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932), Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) i Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, 8 d'abril del 1973 ) són alguns dels il•lustres personatges que van menjar i van beure en aquest peculiar cenacle inaugurat el 1897.

La decoració interior va ser finançada per Ramon Casas, qui va pagar els llums circulars i el mobiliari medieval dissenyat per Puig i Cadafalch.

Un altre dels seus "regals" va ser la pintura en què dos homes, l'amo de la cerveseria Pere Romeu i Borràs (Torredembarra, Tarragonès, 1862 - Barcelona, 1908) i ell mateix, apareixen pedalejant un tàndem. El que hi ha a l'establiment és una còpia, ja que l'original està al Museu Nacional d’Art de Catalunya

L'edifici ha estat rehabilitat i ara acull un bar-restaurant que duu el mateix nom. Al seu interior hi ha reproduccions dels quadres modernistes que havien decorat el local.