MONESTIR DE SANTA ANNA.BARCELONA

Retratava la façana de l'església de Santa Anna, situada en un espai clos , a tocar quasi de la plaça de Catalunya, no visitava el temple - que és de peatge - , perquè com en altres ocasions en duien a Barcelona, obligacions alienes al ‘turisme’. En aquesta ocasió la recerca d’un formatge de búfala, que trobava sortosament a la botiga Simó del carrer Comtal, 4.

Llegia que en origen era de planta de creu grega amb absis rectangular. Els murs són gruixuts, amb els carreus ben tallats i unes finestres allargassades i primes. Cap al 1300 s'allargà la nau, que es cobrí amb volta ogival, mentre que el transsepte i l'absis conservaren la volta originària de canó apuntat. En aquest moment també s'obrí el portal gòtic, situat a l'extrem del braç sud del creuer. El cimbori, començat al segle XV i que restà inacabat, fou refet després del 1936 amb rajol. A l'esquerra del portal hi ha l'antiga capella de Tots els Sants, del segle XIII, que avui és presidida per una Pietat del pintor Pere Pruna Ocerans (Barcelona, 1904-1977).

Era famosa la capella dels Perdons, del segle XIV, que contenia un interessant grup escultòric del Sant Enterrament, obra del segle XV, i davant del qual es guanyaven en determinats dies les mateixes indulgències que al Sant Sepulcre de Jerusalem.

Fins al incendi de l’any 1936, conseqüència de la revolta dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el governa LEGÍTIM de la II república, l'església guardava part d'un retaule de Bartolomé Bermejo, anomenat també Bartolomé de Cárdenas ( Còrdova , cap a 1440 - Barcelona , cap a 1498 ). A ponent de l'església hi ha el claustre gòtic. La galeria inferior, d'arcs ogivals sostinguts per columnes quadrilobulades, i la sala capitular annexa (avui capella baptismal), coberta amb volta octogonal, foren fets construir pel prior Mateu Fernández a partir de 1450. Al segle XVI es construí la galeria superior del claustre, amb obertures d'arc rebaixat, que ha estat refeta modernament.

L'antic monestir de Santa Anna fou fundat a mitjan segle XII pels canonges del Sant Sepulcre. La presència d'aquest orde a Barcelona és fruit de l'autorització concedida el 1141 pel comte Ramon Berenguer IV als ordes militars, a canvi que aquests renunciessin a les seves pretensions sobre el regne d'Aragó, que els havia cedit Alfons el Bataller en el seu testament. El monestir de Santa Anna fou la casa central del Sant Sepulcre a Catalunya, de la qual depenien alguns petits priorats. Amb tot, l'orde arrelà poc. L’any 1423 se li uní la petita comunitat canonical de Santa Eulàlia del Camp, situada a l'actual portal de l'Àngel, i l’any 1592 fou secularitzat. Actualment és una parròquia.

Santa Anna és una de les meves ‘assignatures pendents’ a Barcelona.