ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE TERRASSA

Retratava l’església de Santa Maria de Terrassa, de la que ens diu la descripció tècnica, edifici de planta de creu llatina, amb una nau i braços de creuer coberts de volta de canó i teulades a dos vessants. Absis a llevant d'exterior rectangular i interior amb arc ultrapassat cobert de cúpula i teulada a dos vessants. Absis de tradició romana, amb aparell exterior dels murs a base de petits carreus, que s'alternen molt de tant en tant amb filades de bipedals d'obra cuita; interior cobert de pintures al fresc, amb dos estrats sobreposats: l'inferior resta al mur i l'exterior fou arrencat pels 1937 i es conserva en grans plafons exposats dins l'església mateixa. Tres finestres esqueixades cap endins. Campanar de doble filada de finestres amb columna central proveïda de base i capitell; situat sobre un cimbori octavat decorat d'arcuacions llombardes i amb teulada d'angles triangulars. Façana de nord i ponent amb decoració llombarda. Destaca l'absidiola amb el fresc de Sant Tomàs Becket i els dos grans retaules de Sant Miquel (de Jaume Cirera i Guillem Talarn) i el dels Sants Abdó i Senén (de Jaume Huguet), a més del descompost de Sant Pere (de Lluís Borrassà), a l'interior de l'església. Murs d'una casa romana sota el mosaic, d'època romana, situat davant de santa Maria. Dos peus d'estàtua romans, amb inscripcions dedicatòries del Segle II, una làpida fragmentària, un capitell i altres fragments romans. Dues làpides romanes convertides en ares d'altar.

El Josep Salvany Blanch la retratava l’any 1912, i advertim en la imatge la presència de nínxols a la paret més propera a Sant Miquel

Al Segle XII s'hi instal•la un priorat de canonges agustinians dependent de l'abadia de Saint Ruf de França. L’any 1601 el priorat i la parroquialitat són traslladats al Sant Esperit, dins la vila de Terrassa.

L’any 1612 s’hi fan obres de restauració pel prevere Joan Arnella.

A darreries del Segle XIX, obra de Francisco de Paula del Villar y Lozano, (Murcia, 1828–Barcelona, 1901) Francisco de Paula Vilar.

A L’any 1916, Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Barcelona, 17 de octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956).Excavacions principals (queda pendent el presbiteri) .

Es repeteixen l’any 1917 novament per Josep Puig i Cadafalch.

L’any 1947 pel mateix i per Josep de Calasanç Serra i Ràfols (Maó, Menorca, 1900[1] - Barcelona, 1971).

La trobava tancada.

És del tot inusual la coexistència de tres edificis religiosos en un espai tant proper, tradicionalment l’església catòlica romana, dessacralitza un edifici, i amb els materials n’aixeca un de nou, i així successivament, enlloc he trobat cap explicació versemblant.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com