ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE TERRASSA

Retratava l’església de Sant Miquel de Terrassa, de la que ens diu la descripció tècnica, que conserva sencera la planta original. De pla central, amb 8 columnes que suporten la cúpula. Al voltant, nau o galeria amb angles exteriors rectes i interiors corbats. Es conserven dues portes antigues (al nord i a ponent). La porta d'accés actual és posterior (a migdia). L'absis té planta de ferradura amb exterior poligonal de set cares. A sota té una cripta dedicada a Sant Celoni, amb capella absidial de tres lòbuls. Al voltant de l'església degué haver-hi una galeria.

Coberta amb voltes d'aresta als quatre costats, degué sofrir modificacions: en el parament superior, sota un arc de rajola prima, s'obre un finestral de ferradura amb dovellatge semblant, en un mur de reble olt mal deixat que contrasta amb les filades regulars de pedres quadrades de la banda baixa. L'absis conserva pintures que es poden relacionar estilísticament amb les inferiors del de Santa Maria i el retaule de Sant Pere.

Al Segle XII s'hi instal•la un priorat de canonges agustinians dependent de l'abadia de Saint Ruf de França. L’any 1601 el priorat i la parroquialitat són traslladats al Sant Esperit, dins la vila de Terrassa.

L’any 1612 s’hi fan obres de restauració pel prevere Joan Arnella.

A darreries del Segle XIX, obra de Francisco de Paula del Villar y Lozano, (Murcia, 1828–Barcelona, 1901) Francisco de Paula Vilar.

A L’any 1916, Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Barcelona, 17 de octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956).Excavacions principals (queda pendent el presbiteri) .

Es repeteixen l’any 1917 novament per Josep Puig i Cadafalch.

L’any 1947 pel mateix i per Josep de Calasanç Serra i Ràfols (Maó, Menorca, 1900[1] - Barcelona, 1971).

La trobava tancada.