ESGLÉSIA DE SANT PERE DE TERRASSA.

Retratava l’església de Sant Pere de Terrassa, de la que ens diu la descripció tècnica, edifici de planta de creu llatina; absis trilobular d'eixos convergents cobert amb mitja cúpula; braços del transsepte amb sostre de mitja volta i teulada d'un sol vessant; creuer més elevat amb volta travessera de caó i teulada a dos vessants rematada amb espadanya; nau de volta apuntada amb teulada a dos vessants, porta d'accés a migdia; espadanya de dues arcades sobre el tester, a ponent. Absis de construcció de tradició romana amb murs de petits carreus, finestres de notables dimensions esqueixades cap endins, mitja cúpula d'obra cuita i teules planes romanes. El creuer és de planta rectangular, de carreus, finestres i teulada d'iguals característiques que l'absis. El transsepte té el braç de migdia amb mitja volta en forma de contrafort d'obra cuita i el braç nord amb mitja volta refeta en part amb pedra; construcció igualment romanitzant. La nau presenta un problemàtic joc d'arcades entre el creuer i la nau, de diferents èpoques. Als dos costats hi ha inicis d'arcades potser corresponents a naus laterals avui inexistents. Una cornisa remata el mur de migdia, per la part exterior, amb decoració i mènsules amb testes de pedra.

1678-1683 Jaume Parellada i Miquel Dalmau fan la capella de Sant Valentí, al lateral nord de l'església.

1880 Joaquim Salas i Anglada fa la capella del Santíssim.

A darreries del segle XIX es va fer una primera restauració dirigida per Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) amb l'enderrocament de la lluerna feta al segle XVIII sobre la cúpula de l'absis.

1918 Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935) fa l’emmarca’t del retaule de l'absis.

Durant els anys 1975 i 1976 es va dur a terme la neteja dels murs interiors amb l'enderrocament de contraforts de l'absis ja que no feien cap funció. També es va fer una excavació de l'absis sota el retaule.

Situat al damunt de la pila baptismal, retratava l’orgue per fer-lo arribar al Daniel Lucan.