L’herba que neix entre les llambordes del que havien estat els carrers de Rubió, ens diu al Josep Olivé Escarré, de 89 anys, i a l’Antonio Mora Vergés, que no té possiblement culte regular , el petit edifici de planta rectangular amb capçalera a l'est i porta a ponent descentrada. A l'oest també s'alça la petita espadanya amb arc apuntat, construïda en un moment posterior a la resta de l'edificació. A cada costat de la nau s'aixeca una petita capella lateral. A la capçalera en el parament exterior s'observen certes diferències entre els extrems i la part central que fan suposar l'existència d'un absis (avui en dia desaparegut). Al costat nord existeix una petita porta d'arc de mig punt cegada.
L'aparell emprat són blocs de gres roig local i de conglomerat. La coberta a dues aigües és de lloses de llicorella.
Al seu costat inferior la vegetació s’ha ensenyorit també del petit clos del cementiri, en el que se’ns fan visibles encara algunes flors de plàstic.
L’any 1900 la demografia d’aquesta comarca era de 12.990 persones, les darreres dades de l’any 2010 , ens diuen que hi havia 7.548 habitants, una pèrdua d’un 41,89 %.
L’abandó de les infraestructures públiques que depenen del REINO DE ESPAÑA, ho explica en part.
No hay comentarios:
Publicar un comentario