Lluís Brú i Salelles (Ondara, la Marina Alta, València 1868 - Barcelona, 1952) va ser l’autor dels mosaics que llueixen a la façana de la casa del propietari – avui seu de l’Ajuntament de la Pobla de Segur - , i Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d’abril de 1864 - 27 de febrer de 1934)va ser l’autor de la imatge de Sant Josep que presideix l’edifici que aixopluga avui l’oficina de turisme.
L’any 1920 el Josep Salvany Blanch, retratava ja aquest edifici.
La primera part del nom de la Pobla de Segur ens remet a una població nova alçada a partir d'un repoblament mitjançant una carta pobla, en la qual es concedia una sèrie de privilegis als qui anessin a repoblar un determinat territori que interessava repoblar, per causes diverses.
La segona part del topònim, Segur, que segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905– Pineda de Mar, Barcelona, 2 de gener de 1997) Joan Coromines[3] hauria de ser grafiat Segú, procedeix, segons aquest mateix autor, del terme cèltic Segodunum, que s'aplicà a tota la zona on actualment hi ha la vila i terme de la Pobla de Segur.
Un dels documents més antics, del 976 o 978, documenta la spelunca de Sequni.
Sens dubte la població tenia escola pública abans de la dictadura franquista, i deixo el meu prec als poblatans, perquè me’n facin arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o les publiquin directament a https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Catalunya els ho agrairà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario