EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA & MESTRES HEROICS.

Quan començàvem l’any 2015 la recerca sistemàtica, - fins aleshores retratàvem els edificis escolars edificats per la Mancomunitat de Catalunya, i més tard per la Generalitat sota el breu govern ‘democràtic’ de la II República, l’únic veritable moment de llibertat que s’ha viscut a la península ibèrica – pensàvem que trobaríem el recolzament de les administracions ‘democràtiques’ , almenys de les catalanes; dissortadament en massa ocasions no ha estat així. Esperàvem també trobar molta col•laboració de la ‘ciutadania’, tampoc l’encertàvem aquí, encara que hem tingut la fortuna de trobar persones arreu de Catalunya, que ens han facilitat informació i ajuda. El fet és que hem superat abastament les 1000 entrades a https://issuu.com/1coneixercatalunya

A l’objectiu inicial de recuperar la ‘memòria històrica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista’, s’hi afegia de forma natural i lògica, reivindicar la memòria de les persones que patien la repressió del regim de terror del sàtrapa, i també d’aquells que malgrat tot, continuaven resistint i mantenien viva l’esperança de salvar – una vegada més – la nostra llengua, la nostra cultura, i el desig de llibertat que portem els catalans inscrit a l’ADN

Recordo personalment a l’escolapi Llogari Picanyol Pla ( Moià, 31-3-1896 + Sabadell 3-9-1968 ), al que qualificava com UN HEROI TRANQUIL

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=2047
http://wiki.scolopi.net/w/index.php?title=Llogari_Picanyol_Pla
http://www.dadescat.info/pey.htm

Amb l’ajuda de moltes persones espero recuperar la memòria dels mestres que patien la represàlia del feixisme, dels que resistien durant els ‘anys foscos’ ja en una escola pública dominada per elements hostils a Catalunya, ja des de les escoles privades, que esdevenien oasis de resistència. S’ha fet injustament des del ‘progressisme’ – sovint una de les disfresses del cleptofeixisme – una llarga i injusta campanya de desprestigi de l’ensenyament que s’impartia en les escoles i/o acadèmies privades. És una obvietat recordar ara que l’escola pública, recuperava una mínima part del seu antic prestigi, molts anys desprès de la mort ‘legal’ del sàtrapa.

Sou pregats també d’ajudar-nos a recuperar la memòria d’aquells/es mestres que sacrificaven la seva vida per ‘salvar-nos els mots’, esperem les vostres imatges i històries a l’email coneixercatalunya@gamil.com

Catalunya us en deurà una.

IN MEMORIAM DE LA CATALUNYA INDUSTRIAL. EL CARRILET DE LA LÍNIA MANRESA - SANT SALVADOR DE GUARDIOLA.

L’amic Xavier Codina Batllebo em feia arribar una fotografia – sense data - del carrilet que entre 1875 -1973 va comunicar Manresa amb Guardiola del Berguedà ; el carrilet va ser l’eina bàsica del desenvolupament industrial d’una bona part del Bages i del Berguedà, i amb la seva desaparició s’ensorrava aquell miratge industrial.

El franquisme mancat de visió econòmica, no va voler assolir una reforma del sector tèxtil que implicava alhora, grans inversions i un atur laboral que podia arribar al 50% del sector [ insignificant en termes econòmics, i absorbible en bona part per la creació de llocs de treball en el sector que havia de fabricar i mantenir les noves màquines ]. D’aquella estultícia i corrupció en podeu trobar – encara – testimonis a la vora del Llobregat.

Aleshores es cridava, Arriba Franco, Viva España !!!!

Trobava a : https://www.geocaching.com/geocache/GC56HWA_el-carrilet-santpedor?guid=866359c8-dca0-4d0f-8de7-921b6a0919a1

Una mica d'història:

Les estacions de la línia del carrilet eren les següents:

Sortida: Manresa-Alta, Santpedor, Sallent (estació), Sallent (Plaça), Vilafruns (Baixador), Vilafruns (Mercaderies), Balsareny, Rabeia (Baixador), Navàs, Ametlla (Baixador), Vidal, Puig-Reig (estació), Puig-Reig (Baixador), Prat (Baixador), Viladomiu (Baixador), Gironella, Olvan-Berga, La Baells, Cercs, Fígols, Collet (Mercaderies) i Guardiola de Berga.

El 17 de Desembre de 1884, s'inaugurava el tram de 15 Km. entre Manresa-Alta i Sallent.

El 20 de Setembre del 1885 els 19 Km. de Sallent a Puig-reig, i el 9 d'abril del 1887 s'acabaven els 13 K. que separaven Puig-reig d'Olvan-Berga.

El tram entre Olvan-Berga i Guardiola-Bagá de 21 Km. es va inaugurar el 21 de Novembre del 1904.

Amb l'aprovació de la construcció del panta de la Baells, que preveia inundar bona part del recorregut i la manca de rendibilitat degut a la competència del transport per carretera, la Companyia tingué una bona excusa per clausurar la línia.

El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'u de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions.

Actualment, tan sols queda el tram Manresa-Sallent, explotat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (des de 1979-1980) per el transport de la potassa de Sallent- Balsareny

Arriba Franco, Viva España !!!!

LA TORRE PAMIAS DE RIBES DE FRESER. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Projecte de l'arquitecte Antoni Coll Fort (Barcelona, 1871-1958). Xalet de planta baixa i pis coronat a la seva part nord per una torre on s'hi desenvolupa l'escala d'accés als diferents pisos. És una de les obres més representatives del modernisme dins el casc urbà de Ribes. Es conserven en ell molts elements originals així com una magnífica teulada de ceràmica vidriada. Font: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Se la coneix com Torre Pamias.

http://ccripolles.cat/documents/poupinicial_2010/documentacio_escrita/VOLUM_IV_cataleg_bens.pdf

Ens agradarà rebre més informació d’aquesta casa i la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia un email, en el que els germans Gonçal i, Maie , i Sara Pamias Vall , em diuen que la denominació correcta és PAMIAS.

IN MEMORIAM DE LA RIBES DE FRESER QUE NO SERÀ MAI. ELS XALETS SAU. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Els retratava quan sortirem del CAP on havien curat al Josep Olivé Escarré dels danys que patia en una caiguda a la vista de l’església de Sant Marcel de Planès. Em deien que Planès no té Cap, i em repetien identica afirmació a Planoles.

Josep Riera Reguer ( Sant Julià de Vilatorta, 04.07.1903 + 09.10.1994 ) , va ser l’autor dels anomenats Xalets Sau al Passeig de Guimerà de Ribes de Freser, ambdós edificis son el darrer testimoni del que havia de ser una ciutat-jardí homogènia.

Cal felicitar a les Autoritats Municipals que amb ‘visió de futur’ mantenien una estructura de població quasi medieval, dotada dels serveis d’aquella època.

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. COLÒNIA PERRAMON. RIBES DE FRESER. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Tornàvem de Ribes de Freser on havien fet les primeres cures al Josep Olivé Escarré, que havia patit una caiguda al accedir a l’església de Sant Marcel de Planès, al terme de Planoles.

Malgrat portar alguns dits de la mà, i el braç dret embolicats, el Josep Olivé Escarré hagués volgut continuar l’excursió d’aquell dia; imposava el meu ‘seny’ i decidia anticipar la tornada.

Abans del Pont de la Cabreta ens aturàvem a retratar un edifici religiós, del que demanava l’advocació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

Agraíem al bon Déu, darrer titular de TOTS els temples de qualsevol religió, que els danys de la caiguda que patia el Josep Olivé Escarré de 90 anys d’edat, es limitessin a ser quasi estètics.

Situada a la carretera N-152 al quilòmetre 114,50. Vestigis de l'antiga colònia Perramon (capella). Can Perramon amb la seva capella de Mare de Déu del Roser. FONT ENCILOPÈDIA DE CATALUNYA
http://ccripolles.cat/documents/poupinicial_2010/documentacio_escrita/VOLUM_IV_cataleg_bens.pdf


El Josep Olivé Escarré, devot de la Mare de Déu de l’Ajuda dels Hostalets de Balenyà, li atorgava a ella tot el mèrit, vull pensar que també ‘col•laboraven’ el seu àngel de la guarda, i fins el mateix Sant Marcel, titular de l’església de Planès.

ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE RAJADELL. BAGES

Llegia que d’aquesta església advocada als germans Iscle i Victòria , que l’any 303 d.C eren coneguts a la ciutat de Còrdova per la seva gran caritat i lliurament als pobres i marginats, que el governador els va denunciar per rebels a les lleis imperials, i els van tancar al calabós per interrogar-los. Aclarir que malgrat les tesis cleptofeixistes en aquella època no existia el REINO DE ESPAÑA, i que al vil funcionari de cap manera se’l pot relacionar amb el PP. Les tècniques d’interrogatori – que en gran part s’apliquen avui en no pocs llocs del planeta - consistien en esqueixar-los els peus, i llançar-los al foc; Victòria cridava, i en aplicació del ‘estat de dret’ li van tallar la llengua, i a Iscle li van tallar el coll.

Van ser els primers màrtirs de Còrdova, i en són patrons.

La força del seu coratge els va ser donada gràcies a la pregària en comú.

Llegia que fou parròquia des dels seus orígens i és documentada el 1154, l'obra romànica fou modificada a partir del segle XIII i començaments del XVI.

A finals del segle XVI es construïa la capella del Roser i al segle XVII, concretament l’any 1682 les obres acabaren definitivament amb la construcció del campanar i el cor nou. El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678. en aquest document s'especifiquen les mides, alçada, nombre de finestrals, tipus de pedra, etc.

A començament del segle XX (1901) es refeia la porta i més tard es restaurà notablement el seu interior.

No trobava cap referència al peculiar rellotge de sol de la façana, que funciona a la perfecció.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com

El sostre demogràfic de Rajadell s’assolia la cens de 1857 amb 857 ànimes, que es reduïen a 253 l’any 198, i es tancava l’any 2014 amb 528 habitants. Entre els seus ‘veïns il•lustres’ compta amb la família Tous, que ocupen la masia Noguera, que havia visitat l’estiu de l’any 2009. .

SANT VICENÇ DE FONTANELLES. CASTELLFOLLIT DEL BOIX. BAGES

Retratava al Josep Olivé Escarré – que té a la venda més de 2000 fotografies , 13 X 18 , d’indrets de Catalunya amb indicació del lloc i data en que varen ser visitats - l’esglesiola de Sant Vicenç de Fontanelles al terme de Castellfollit del Boix, a la comarca del Bages, patrimoni Gencat ens explica que és un edifici d'una sola nau, coronada per un absis semicircular, gairebé de la mateixa amplada i tan alt com la nau; l'església no té cap tipus d'ornamentació i les obertures es reparteixen, una al bell mig de l'absis, de doble esqueixada i d'arc de mig punt adovellat, i la porta (avui tapada) al mur de migdia, d'arc de mig punt adovellat.

El mur frontal és d'època moderna, amb la porta nova de l'any 1950.

L'aparell és format amb carreus col•locats en filades horitzontals.

L'any 1172 és documentada una deixa testamentària per l'obra de Sant Vicenç.

A partir del segle XIII s'esmenta sempre com a Sant Vicenç de Fontanelles.

De la casa propera trobava; conjunt format per la masia, cups, estables, premses, una gran bassa (ara coberta amb runa) i una capella. La masia està formada per dues edificacions d'èpoques diferents. La principal, i més antiga, està actualment en fase de restauració. Es de planta rectangular i té planta baixa i pis. Destaca per les llindes de les obertures de pedra i decorades amb sanefes i inscripcions. Té els murs de pedra i la porta és d'arc de mig punt adovellat. L'altre edificació hi esta adossada per la part posterior deixant un pas amb arcades i volta que comunica l'entrada principal de la primitiva construcció amb les façanes laterals de les dues. Aquesta és de maó arrebossat. En la restauració s'han trobat a la part baixa de la primitiva arcades que havien estat tapiades.

Si esteu interessats en les fotografies del Josep Olivé Escarré , feu-nos arribar les vostres ofertes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al topònim que esdevindrà cognom, és clarament descriptiu d’una realitat que l’acció maldestra dels homes ha modificat, aquí hi havia fonts – és un plural -, i en l’actualitat és un secà esfereïdor.

Li agraïa a Sant Vicenç però, que no arribessin fins aquí, els monòlegs vomitius del camarada Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955 + ), que insisteix en el seu ‘no lo volveré ha hacer mas´.

Per la mediació de Sant Vicenç, reiterava la meva pregaria a l’Altíssim , Senyor ; allibera el teu poble !!!!