jueves, 2 de febrero de 2017

CASA JOANOLA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa és palafrugellenc fins al moll de l’os, i l’Antonio Mora Vergés, curiós de mena, aquesta joint venture ha donat lloc a la publicació d’algunes de les edificacions històriques de Palafrguell.

De la Casa Joanola al carrer de la Font,38 de Palafrugell, trobava a la pàgina 90 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf


Casa unifamiliar entre mitgeres, de dues plantes i d’una crugia més una altra d'afegida . A la façana hi ha una porta, i una finestra al pis, ambdues amb marc de pedra i llinda. A la llinda de la porta hi diu: 20 MAIG 1707, i hi ha el dibuix d’unes tisores.Això ens permet suposar que en aquella època el propietari exercia l’ofici de sastre, a Monistrol de Calders, ara a la comarca del Moianès, moltes de les cases antigues, tenen a la llinda de la porta dibuixades les eines de l’activitat que exercia el propietari. Sastre, Ferrer, Fuster...


Al costat de la finestra, a l’alçada de la segona planta, hi ha una fornícula ornada amb relleus d’obra a tot volt, que també configuren la seva forma de petxina. L’antiga imatge n’ha desaparegut. Abans de 1990, se n’hi ha col•locat una de nova, sense valor.

L’altre cos o crugia té també dues obertures de pedra. El ràfec és de teula i rajola en alternança. La façana és arrebossada deixant vista la pedra de les obertures.

L’edifici de l’any 1707 és una de les ‘joies’ del patrimoni històric de Palafrugell.

IN MEMORIAM DE LA CASA DEL SEBASTIÀ JORDI CARRERAS A CALELLA DE PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa és palafrugellenc fins al moll de l’os, i l’Antonio Mora Vergés, curiós de mena, aquesta joint venture ha donat lloc a la publicació d’algunes de les edificacions històriques de Palafrguell.

El Jordi Turró i l’Eva Casals, en la seva obra ‘ De Palafrugell a Amèrica’, recullen que Sebastià Jordi Carreras, que el 1887 residia a l'Havana, demana llicència el 26 de novembre de 1889: «Desea edificar una casa compuesta de sótano, planta baja y piso». És la casa que avui té el número 1 al Passeig del Canadell, i que acull als baixos un restaurant.


Autor: mestre d'obres Josep Ferrer i Bataller

La casa no figura a :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN SAGRERA "CAL PILOT". PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa és palafrugellenc fins al moll de l’os, i l’Antonio Mora Vergés, curiós de mena, aquesta joint venture ha donat lloc a la publicació d’algunes de les edificacions històriques de Palafrguell.

De la Casa Sagrera al carrer de la Font,17-19 de Palafrugell, coneguda també com Cal Pilot, trobava a la pàgina 88 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Gran casa unifamiliar entre mitgeres, de tres plantes, estructurada en tres crugies. A la clau de la porta hi figura l’any 1882. A la façana hi ha quatre obertures a cada planta, que són recerclades amb simples ressalts d’obra llisos.


La senzilla decoració es completa amb altres ressalts que creen faixes i bandes de dalt a baix i de costat a costat de mur". "L’interior del casal es manté de forma notable i en molt bon estat les diferents estances en llur estructura i disposicions originals .Es d’interés la façana posterior que dona a l’ampli jardí.

La casa ha estat restaurada els anys anteriors a 1990.

Al costat del casal urbà hi resta una part de la masia que el precedí. És un edifici de dues alçades amb teulada d’un pendent ( de les dues que devia tenir ). Posseeix obertures de pedra, un d’elles és una finestra de llinda sobre mènsules de tradició gòtica ( segles XVI o XVII ) L’interior ha estat restaurat. Aquest edifici és un dels testimonis dels masos propers al nucli medieval de la vila que quedaren integrats en els seus eixamples


No hi ha cap dada del promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte autor de la reforma, li hem d’adjudicar – una vegada més – a ‘desconegut’ el tècnic que dissenyava i construïa el 90% dels edificis de Catalunya.

La casa Sagrera pertany a un llinatge d’industrials surers. El renom de “Pilot” té origen en un dels seus membres, que era pilot de la marina mercant al segle XIX.

Hi havia una casa Sagrera al carrer Cavallers que consta com desapareguda, ens agradarà rebre’n imatges al’email coneixercatalunya@gmail.com , el Jordi Turró i l’Eva Casals, en la seva obra ‘ De Palafrugell a Amèrica’ recullen que fou obra de Josep Ferrer i Bataller ‘El Bonic’ , com la majestuosa casa que presideix el passeig del Canadell, al núm. 17.

Ens agradaria que la Revista de Palafrugell publiques aquestes notes, per tal de facilitar – fins on sigui possible – la recuperació de la memòria històrica

miércoles, 1 de febrero de 2017

CASA ESTEVE CASADEVALL LLAC. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Seguíem en la tasca infinita, i potser inassolible, de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic el Joan Dalmau Juscafresa i l’Antonio Mora Vergés, el edifici en aquesta ocasió és la casa Casadevall, al carrer de la Font, 31 de Palafrugell.

Trobava a la pàgina 92 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Josep Pla Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofríu, 23 de abril de 1981) anomena aquest edifici entre les cases burgeses més notables de Palafrugell de l’època a l’obra “Palafrugell, Peix Fregit”.

Per Pla les principals “cases bones” eren: Can Riera, Can Barris i Can Puig, i en segon terme les cases Plaja, del Clos, Jubert de plaça Nova; L’escolàstica de la Caritat; casa Casadevall, al Vilar; Barris de la Font...

Les cases esmentades que no tenen fitxa han desaparegut .

El Sr. Esteve Casadevall Llac era oncle de Josep Pla.


Casa unifamiliar entre mitgeres. Tres plantes i tres crugies. Façana amb predomini dels buits sobre el ple. Porta entre dos finestrals i tres grans balconades d’idèntiques dimensions (amb llosanes sobre mènsules decorades i baranes de forja) a cada pis. Totes les obertures són d’arc i recerclades per ressalt de pedra que és llis excepte a la porta on té motlluratge i una falsa dovella clau en relleu on hi figura: E.C. 1868.


La façana és rematada per cornisament motllurat i per un balustre [Columneta tornejada adornada amb motllures, de terrissa, de pedra, etc., que serveix per a formar baranes de balcó, de terrat, d'escala, etc.] de terracuita entre pilars situats sobre els plens del mur. L’acabat és d’arrebossat i encalcinat, sense rastres visibles de l’acoloriment original.


Una alteració detestable és el canvi de situació de l’entrada, convertint en porta un dels finestrals i en finestra la portada original.

L’interior resta força modificat, sobretot els baixos, en transformar-los en vivenda plurifamiliar.

Torricó llop de sortida d’escala damunt la teulada.

Hom pensa que va ser obra de J. Ferrer i Bataller, mestre d’obres.

QUE EN SABEU DE LA CASA ‘ANÒNIMA’ DEL CARRER DE SANT SEBASTIA, 36?. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Seguíem en la tasca infinita, i potser inassolible, de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic el Joan Dalmau Juscafresa i l’Antonio Mora Vergés, el edifici en aquesta ocasió és la casa anònima del carrer de Sant Sebastià, 36 de Palafrugell.

Trobava a la pàgina 116 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf


Casa unifamiliar entre mitgeres planta baixa i dos pisos, amb tres crugies. Obertures emmarcades amb pedra: porta, finestra, portal gran als baixos i tres balconades – amb llosanes i baranes de forja- a cada pis. Coronament amb cornisa motllurada i barana d’obra opaca.


En el portal hi ha gravat l’any 1872 i les inicials A.P. Aquesta casa amb la veïna – més notable - de Can Plaja formen un conjunt d’interès, característic dels casals unifamiliars de la burgesia local de la segona meitat del segle XIX.


Cap dada del promotor – malgrat que sembla obvi, que devia ser un membre de la família Plaja - , ni del seu autor – que podria ser el mateix mestre d’obres - ; amb aquesta manca de dades ens cal atribuir l’obra, una vegada més a ‘desconegut’ l’arquitecte que aixecava la major part dels edificis de Catalunya. Darrera d’aquest ‘oblit’ SEMPRE, SEMPRE, hi ha la llarga mà del feixisme. Ens agradarà tenir-ne noticia del promotor i de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobem a faltar – i a Girona, si cap més encara – que les nostres ATROCITATS s’impliquin en la recuperació d’aquesta ‘memòria històrica’ , això no els comportarà cap problema amb el REINO DE ESPAÑA

CAN TORROELLA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Seguíem en la tasca infinita de ‘posar llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic el Joan Dalmau Juscafresa i l’Antonio Mora Vergés, el edifici en aquesta ocasió és Can Torroella , al carrer Sant Martí,2 de Palafrugell.

En llengua catalana tenim alguns mots ‘especials`’ existeixen únicament en la nostra parla, Can, per exemple ens parla d’una propietat, que pertany a algú principal, al que se li té respecte, i un tracte distant; Cal contràriament ens parla del lloc on viu una persona, amb la que hi ha un tracte d’amistat i/o de relació; ‘sobirà’ defineix un espai que està per damunt del ‘jussà’. En la llengua castellana, diuen ALTO, BAJO, ARRIBA, ABAJO, i la traducció ‘literal’ a la llengua catalana és ALT i BAIX. No veig la raó per continuar fent servir encara que traduïdes PARAULES NO CATALANES, quan nosaltres en tenim de pròpies.

En relació a la casa trobava a la pagina 36 de 480 de:
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Casa unifamiliar entre mitgeres, de tipus senyorial .Tres plantes més golfes amb composició de tres eixos. Hi ha tres obertures a cada planta: als baixos portal d’arc de mig punt entre dos grans finestrals d’arc escarser; al primer pis balconada central entre dos finestrals; al segons pis tres obertures amb barana sense balcó idèntiques; a les golfes s’hi obren tres grans òculs (que donen al conjunt de la façana una nota de certa singularitat). El remat és un cornisament motllurat molt sortint.


La casa ha viscut dies més ‘gloriosos’.

L’arrebossat de la façana té al damunt capes de calç modernes; però s’hi veuen rastres d’acoloriment original ocre -vermellós o mangra [òxid de ferro vermell, terrós, emprat en pintura, i també, pels mestres d'aixa, per a marcar les taules.

Les obertures de la planta baixa tenen marc de pedra. El portal és ornat amb unes impostes dòriques i té una prominent dovella clau en la qual, en relleu dins un oval, figura l’any 1853 i a sota el núm. 2 (de carrer).


La casa per la seva situació s’integra dins la imatge i el conjunt de la Plaça Nova (a l’embocadura del carrer Sant Martí, però en part encara dins la plaça).

La façana posterior té també una composició acurada i és igualment interessant, amb tres eixos d'obertures als pisos i una galeria d'arcades a les golfes, tot i que reformes recents n'han eliminat l'estucat, i les construccions sobre el nivell de la teulada no tenen un tractament que s'integri amb la resta de l'edifici.

Fou construïda pels Torroella de Can Torroella de Fitor, grans propietaris de les Gavarres, que feren fortuna sobretot amb l’expansió del suro. Hi pertanyia l’escriptor Miquel Torroella i Plaja ( Fitor, Baix Empordà, 1858 — Fitor, Baix Empordà, 1936 ) autor de novel•les sentimentals, reculls de llegendes i contalles de Fitor i les Gavarres i d’una “Història de Palafrugell”. Residí sovint en aquesta casa i s’integrà en la vida de Palafrugell on fundà el primer diari local “El Palafrugellense”." http://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/291983/380490

Cap dada de l’autor, una obra més de ‘desconegut’ l’arquitecte que aixecava la major part dels edificis de Catalunya. Darrera d’aquest ‘oblit’ SEMPRE, SEMPRE, hi ha la llarga mà del feixisme. Ens agradarà tenir-ne noticia de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobem a faltar – i a Girona, si cap més encara – que les nostres ATROCITATS s’impliquin en la recuperació d’aquesta ‘memòria històrica’ , això no els comportarà cap problema amb el REINO DE ESPAÑA

LA CASA SAGRERA DE CALELLA DE PALAFRUGELL. .

El Joan Dalmau Juscafresa em feia seguir unes magnifiques fotografies de la casa Sagrera, al Passeig del Canadell, 17 de Calella de Palafrugell.



Patrimoni Gencat ens diu que està al nucli de Calella de Palafrugell, al barri d'estiueig del Canadell; és una casa unifamiliar de grans dimensions, formada per planta baixa, pis i terrat. A la façana principal, encarada al mar, hi ha franges ornamentals verticals i horitzontals. En conjunt la decoració és de tipus clàssic (palmetes, pilastres, capitells...); les obertures són rectangulars, la més remarcable és el balcó centrat al primer pis. Davant de la façana hi ha un espai de jardí clos per una tanca que té pilars amb florons decoratius.


Advertia força semblances amb altres edificis de l’època situats al nucli de Palafrugell.

El comentari; la casa Sagrera és un dels edificis d'estiueig bastits durant el darrer quart segle XIX en el barri del Canadell al costat de la platja, no dona contesta a la pregunta de qui en van ser els promotors, i qui va ser l’autor del projecte. El fet que això sigui dissortadament ‘habitual’, no li treu gravetat, insistim en la tasca ‘destructiva’ feta durant la dictadura franquista, que no s’ha VOLGUT recuperar des dels ajuntaments que es succeïen en la ‘democraciola’ que ens ha conduit a la misèria economista i social.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels promotors i de l’autor d’aquest edifici.

El Joan Dalmau Juscafresa , em deia que es posarà en contacte amb la Concepció Saurí Ros, arxivera de Palafrugell, per tal d’esbrinar – si és possible – dades d’una bona part dels edificis NO CATALOGATS dels nuclis d’estiueig de Palafrugell.

Trobàvem constància documental que moltes de les cases del passeig del Canadell es deuen al Josep Ferrer i Bataller, mestre d’obres. http://pandora.palafrugell.cat/pdf.raw?query=id:0000047411&page=33&lang=ca&view=premsa

Al magnífic treball ‘De Palafrugell a Amèrica’ del Jordi Turró i l’Eva Casals es recull que la família Sagrera, va encarregar al Josep Ferrer i Bataller, mestre d’obres, la construcció de la majestuosa casa que presideix el passeig del Canadell, al núm. 17, l'any 1886.

Cal recordar en tot moment que , QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PERD LA SEVA IDENTITAT.