CASA MARCÓ. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA.CATALUNYA

Seguíem el Joan Dalmau Juscafresa i l’Antonio Mora Vergés, fent via pel patrimoni històric i/o artístic de Palafrugell, constatàvem que bona part del creixement que s’havia produït al litoral, Calella, Llafranc,... , no estava catalogat, i que fins en una bona part del nucli de Palafrugell, el catàleg donava dades insuficients, i fins en algun cas incorrectes, com ens recordava la Joanna Sala, en un comentari al facebook. La casa anomenada Can Cama no fou mai propietat d'aquest senyor Martí Cama i Prats. Fou el primer llogater, sempre però, fou propietat del seu constructor Josep Ferrer i Bataller, que la va deixar a la seva filla Lluïsa Ferrer Marqués.El meu marit Santi Bruguera Jordi és besnét.

En el primer supòsit hi ha - entre moltes altres - la casa Marcó al carrer de la Font,15 de Palafrugell, de la que trobava a la pàgina 86 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Gran casa residencial burgesa de tres plantes i quatre crugies, entre mitgeres. És datada el 1864, any gravat a la façana, a la clau d’una de les obertures d’arcada de la planta baixa.

L’edifici es caracteritza per la manca d’elements ornamentals a la façana, l’esquema compositiu de la qual presenta una gran austeritat i extrema ponderació. Hi destaca només el trencament del ritme per la inexistència de balconades en una sola de les quatre crugies, com a únic detall d’una certa singularitat. L’interior ha conservat la compartimentació original i també la seva austeritat no mancada d’elegància. La façana posterior presenta una galeria d’arcades a nivell de primer pis; donava a un jardí, ara força alterat. La façana és arrebossada i no conserva –creiem - l’acolori’t antic.

El casal forma un conjunt de certa qualitat amb la casa veïna, can Sagrera, de dimensions semblants, bastida una vintena d’anys més tard.

El cablejat dels serveis públics, mereix – pel cap baix – una menció especial al premi ‘ destralers de Catalunya’

Molts lectors ens aconsellen demanar l’ajut de l’arxivera Municipal , la Maria Concepció Saurí Ros, nascuda l’any 1957 a Palafrugell. Entenem que malgrat la seva acreditada competència, quan no hi ha dades documentals, poca cosa s’hi pot fer. Dit això, confiem en que en allò que sigui possible, tant des de l’arxiu municipal, com des del Consistori, tindrem tota la col•laboració.

Insistim també a la ciutadania en que s’afegeixi a la nostra recerca, que pretén únicament posar un xic de llum sobre el patrimoni històric i/o artístic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE LES MAGNIFIQUES I DESCONEGUDES CASES DEL CARRER DE LA FONT 12 i 14 DE PALAFRUGELL?.

L’Helena Hanhunkel, em deixava un comentari al facebook; l'edifici de la cafeteria paquipa es un dels mes macos y antics de Palafrugell podríeu tenir-ho en compte?.

Quan el Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges d’aquest edificis, intuïa que seria difícil donar resposta al requeriment que se’ns havia fet, patrimoni Gencat en fa esment a :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4211

En termes molt similars als que trobava a la pàgina 62 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Cases de tres pisos, entre mitgeres, ampliades al segle XIX i quelcom modificades al darrer quart del segle XX, però que mantenen, sobretot a les façanes, notables pervivències de la construcció del segle XVI. La casa núm. 14 presenta un gran portal adovellat d’arc de mig punt, amb la inscripció: IOAN (L)AV(S)-1596. Al damunt un finestral renaixentista amb pilastres estriades amb capitells jònics, la llinda motllurada, així com l’ampit que té a cada costat sengles testes d’angelots.

La casa núm.12 té obertures rectangulars, de pedra. Un dels finestrals presenta la llinda resseguida per un guardapols motllurat que arrenca de mènsules decorades amb fullatge i volutes en relleu.

Els baixos d’ambdós immobles són ocupats per botigues i en el núm. 12 força alterats. A l’interior s’hi han conservat algunes voltes de canó, encalcinades.

Els murs de pedra morterada, són arrebossats.

Cap dada de l’autor de la reforma del darrer quart del segle XIX.

Cap dada dels promotors d’aquests edificis, malgrat que a darreries de segle XVI hi havia censos i registres.

Molts lectors ens aconsellen demanar l’ajut de l’arxivera Municipal , la Maria Concepció Saurí Ros, nascuda l’any 1957 a Palafrugell. Entenem que malgrat la seva acreditada competència, quan no hi ha dades documentals, poca cosa s’hi pot fer. Dit això, confiem en que en allò que sigui possible, tant des de l’arxiu municipal, com des del Consistori, tindrem tota la col•laboració.

Insistim també a la ciutadania en que s’afegeixi a la nostra recerca, que pretén únicament posar un xic de llum sobre el patrimoni històric i/o artístic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un email en el que m’amplia dades de la casa del carrer de la Font,14 on hi ha el negoci Paqui Pa; llegint el llibre Dins la vila i fora muralles de Palafrugell hi ha un escrit que posa el següent; façana renaixentista de la casa que Joan Jausí - picapedrer francès, mestre major de l'obra nova de l'església de Sant Martí de Palafrugell, autor de les obres de la capella lateral de Nostra Senyora del Roser de l'església de Santa Eugènia de Vila-romà , i que participava en aquells moments en les obres de l'església de Sant Feliu de Girona, i Sant Esteve de Mont-ras, en les que figura l'any 1606 com a mestre major- es va fer construir en el barri de la Font de Palafrugell, segons consta a la dovella del portal, la casa de Joan Jausí la casa es va acabar l'any 1596,cinc anys després de la concessió de la llicència d'obres.

IN MEMORIAM DE LA CASA JONAMA o SERRA , AVUI RECTORIA . PALAFRUGELL. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes imatges de l’antiga casa Jonama o Serra, al carrer de la Caritat, 68 de Palafrugell

Trobava a la pàgina 48 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Casa unifamiliar entre mitgeres, de dues plantes i tres crugies amb tres obertures per pis que tenen emmarcament de pedra. En els pisos hi ha finestrals entre dos balcons i a la planta porta d’arc entre dos finestrals. La porta té una falsa dovella-clau a relleu on hi figura l’any 1906. El remat de la façana és una prominent cornisa motllurada. L’arrebossat, amb incisions rectangulars.

L’interior conserva la distribució d’espais, les habitacions a cada costat dels passadissos i ampla escala d’accés als pisos.

A la part posterior la casa té un llarg pati entre mitgeres, com moltes cases d’aquest costat del carrer.

L’actual rectoria. Abans s’anomenava casa Jonama o Serra, descendents dels Vergonyós, la propietat dels quals passà a l’església. A l’antiga casa pairal dels dits Vergonyós, que hi havia al costat, s’hi edificà el centre catòlic (Casal Popular) i a la seva horta el camp d’esports parroquial.

Cap dada del seu autor, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , em comentava un lector, que veia clar que tots aquests ‘oblits’ no tenen res de casual, i si molt de causal.

CAN FINA. PALAFRUGELL. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes imatges de Can Fina, edifici dels segles XVII-XVIII (1704)-XIX
A la pagina 168 de 480 trobava :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Es tracta d’una de les poques masies integrades en els eixamples urbans de la vila que encara es conserven pràcticament inalterades, malgrat haver perdut la funció original. Actualment combina l'ús d'habitatge i de restaurant.

La masia és una construcció compacta que presenta diversos volums edificats, fruit de successives reformes i ampliacions de diverses èpoques. Un cos principal de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües, cap al nord i cap al sud, que es perllonga cap al sud amb un cos d'una planta que forma una terrassa a l'alçada de la planta primera del dit cos principal. A la banda oest d'aquest volum, hi ha adossat un cos d'una crugia, de planta baixa, pis i golfes, més alt que el cos principal, que mira cap a ponent i que és llarg com el cos principal i el cos de la terrassa. A la cantonada sud-est del cos principal, tancant la terrassa per la banda de llevant hi ha un cos de planta aproximadament quadrada, a manera de torre angular, de planta baixa i pis.

La masia està envoltada d'un espai lliure, que contribueix a mantenir el seu aspecte de masia. Fa pocs anys (després de 1990) que l'espai lliure de la banda nord de l'edifici, juntament amb part de l'illa de cases situada al nord de la masia, entre els carrers de Fitor i de la Font, ha estat convertit en un espai lliure públic que s'ha formalitzat amb una nova façana mitjançant l'edificació de la banda oest del nou espai lliure (2006-2007). Aquesta operació urbanística ha fet que la façana nord de la masia doni ara a l'espai públic. La resta de l'espai lliure al voltant de la masia, a llevant, migdia i ponent, es manté, envoltat d'una tanca d'obra en la qual s'obre el portal d'entrada, d'enreixat de ferro. En aquest espai lliure, s'hi troben algunes edificacions auxiliars, de planta baixa.

Els murs portants són de pedra desbastada lligats amb carreus a les cantonades. Les façanes s'han arrebossat darrerament.

Com diu l'anterior PEPIPH de 1990, fins aquesta reforma de les façanes, els murs conservaven restes d'antics arrebossats.

Les obertures són encerclades per pedra ben escairada i polida, amb un repertori diversificat de llindes monolítiques i ampits motllurats. Es conserven diverses reixes i baranes de ferro forjat, alguna de les quals sembla del segle XVII o potser del XVI. En el cos de la façana oest, el més alt, hi ha la data 1704 en la llinda d'una finestra. En aquest mateix cos hi ha un balcó que sembla del segle XIX, igual que la "torre" de la cantonada. El conjunt té un ràfec de rajola i teula.

A manca d'un estudi més acurat de la masia, que ben segur, aportaria una informació més detallada i contrastada, és pot apuntar que l'edifici sembla del segle XVII, o potser del XVI, que al segle XVIII es degué aixecar una planta a la crugia de ponent, o potser s'hi va afegir tot el cos. La terrassa deu ser del segle XVIII o del XIX. D'aquest segle també deuen ser altres reformes, com ara el balcó o la "torre" de l'angle.

Cal valorar força positivament l’escassa degradació dels interiors, amb voltes de pedra morterada o de maó als baixos i voltes de llunetes o embigats al pis.

HOGAR NTRA SRA DE MONTSERRAT DE LAS HERMANITAS DE LOS ANCIANOS DESAMPARADOS. PALAFRUGELL. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes imatges del HOGAR NTRA SRA DE MONTSERRAT DE LAS HERMANITAS DE LOS ANCIANOS DESAMPARADOS, m’expliquen que està escrita en llengua castellana, perquè com deia el Rei emèrit, Juan Carles I “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”.

Trobava A la pagina 142 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Edifici de grans dimensions, de planta baixa i pis, amb pati interior. Les successives ampliacions i reformes, cercant més capacitat i funcionalitat, han anat alterant l’edificació original. Actualment la seva imatge més característica és la llarga façana del carrer del Pedró Petit, que s’estructura seguint les inflexions d’aquest vial, amb rengles d’àmplies obertures disposades ordenadament. Hi resta integrada la façana de la capella amb porta d’arc ressaltat i un òcul, coronada per un prominent frontó acabat amb una petita espadanya, damunt la qual hi ha estat col•locada, al darrer quart del segle XX, una grossa imatge “kitsch”. L’acabat de la façana és arrebossat i encalcinat, amb incisions geomètriques molt simples a la capella.

Té una capacitat per a més de 70 acollits, de tota la comarca; des de la fundació hi han passat més de 1.100 ancians.

El nom oficial és “Llar de Nostra Sra. de Montserrat”. S’haurà de canviar el rètol.

La capella és dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats.

L’any 1897 Esteve Casadevall deixà els seus bens per fundar un asil d’ancians. Havia de ser regentat per les Germanes dels Ancians Desemparats, congregació que havia estat fundada 25 anys abans per Teresa de Jesús Jornet (Aitona, Lérida, 9 de enero de 1843 - Liria, Valencia, 26 de agosto de 1897) Fou beatificada el 27 de abril de 1958 pel Sant Pare , Pío XII y canonitzada por Pau VI el 27 de gener de 1974.

L’asil començà amb una casa modesta que acollia 7 ancians. Molt aviat es construí la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor, així com de l’edifici que també s’anà ampliant.

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) imatge d’aquesta capella

No consta a la relació de ‘monuments’ de Palafrugell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Palafrugell

CAN JANOHER. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes imatges d’aquesta antiga masia dels segles XVI-XVII, segons consta a les inscripcions de la façana, que queda incorporada a l’eixample urbà del Pedró. El tractament Can ens remet justament al període en que la finca estava separada del nucli de Palafrugell.

Durant el segle XIX els seus propietaris, la família Masdevall, van construir un edifici industrial annex, dedicat a la fabricació de taps de suro, l’autor fou el mestre d'obres Eleuteri Matas

El conjunt es troba situat al barri del Pedró. La masia és un edifici de grans dimensions i coberta de teula a dues vessants; presenta a la façana del carrer del Pedró una porta d'accés adovellada d'arc carpanell; la resta d'obertures són allindades. És remarcable a la llinda d'una finestra de la planta baixa la inscripció "Ave Maria sin pecado consebida/1690", amb relleu de l'Agnus Dei.

Al primer pis hi ha una altra inscripció del 1597.

En el projecte de 1877 la confluència dels carrers Pedró Petit i Pedró Gran s’anomena plaça de la Creu.

Hi havia hagut una creu, “el Pedró” on per la diada de la Santa Creu, el 3 de maig, els veïns hi portaven flors i el clergat beneïa el terme. Sembla que la creu desaparegué per l’atac dels carlins de l’any 1873.

IN MEMORIAM DE LA CASA DE L’ANTONI JORDI AL PASSEIG DEL CANADELL DE CALELLA DE PALAFRUGELL.

Anàvem, el Joan Dalmau Juscafresa i l’Antonio Mora Vergés, amb no poques dificultats, posant llum al patrimoni històric de Calella de Palafrugell, trobàvem constància documental que moltes de les cases del passeig del Canadell es deuen al Josep Ferrer i Bataller, mestre d’obres.
http://pandora.palafrugell.cat/pdf.raw?query=id:0000047411&page=33&lang=ca&view=premsa

Al magnífic treball ‘De Palafrugell a Amèrica’ del Jordi Turró i l’Eva Casals es recull que l’ Antoni Jordi – sense cognom matern - havia estat president de la Societat Benèfica de Catalunya a l'Havana; no se’n fa esment a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Societat_de_Benefic%C3%A8ncia_de_Naturals_de_Catalunya

Ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , com també del cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs.

La seva casa que encara conserva a la reixa de ferro les inicials A.J. del seu propietari i l'any 1881, es troba al número 9 del passeig del Canadell.

No se’n fa referència a : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Agrairem la col•laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com de TOTHOM en la nostra recerca.