lunes, 14 de febrero de 2022

CANELLES A VISTA D’OCELL. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS QUE LA GENERALITAT DE “ BARCELONA” NO ACABA DE POSAR EN MARXA.

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia a vista d’ocell de Canelles de Segre ,un nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Urgell sobirà ,  situat gairebé tot a l'esquerra del Segre entre aquest riu, a ponent, i la serra del Port del Comte, sud-est, on confronta amb la comarca del Solsonès.





El terme municipal és drenat pels rius de Perles i de Canelles.


 La majoria de les cases s'ha refet o reconstruït de nou, encara que n'hi ha unes quantes que estan en runes. D'altres estan tancades d’ençà que els habitants autòctons van marxar a viure a Organyà o Oliana, principalment, cap els anys setanta.


S'hi troba l'església de Sant Marc i Santa Eulàlia, actualment sense culte.


Quan al topònim, el diccionari català valència balear ens diu ; deriva etimològicament  del llatí cannĕllas, ‘canyetes’. El topònim ja apareix documentat amb la forma Canellas l'any 878 (Abadal CC, ii, 35, 39).


El diccionari català valència balear, té una extraordinària virtut , desagrada profundament al feixisme més ranci, que viu avui un dia gloriós amb la seva victòria a Castellà i Lleó, on els electors escoltant la veu profètica del “ximplet “  de Palència, escollien el caos.   Malgrat no està comprovat que la Universitat Joan Carles I, li regales un màster d’endeví, sembla però,  que l’inefable  Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de 1981) , té per aquesta tasca “ aptituds naturals”, oi?.


El lloc és citat en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell en els anys 819 o 839. Pertangué, fins a la fi de l'antic règim, al capítol de la col·legiata d'Organyà.


Tanmateix però, , els vescomtes de Castellbò hi posseïren alguns drets.

sábado, 12 de febrero de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE JOANET ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. ARBÚCIES. LA SELVA

 

El Jordi Pujadas Ribalta, atenen a la neva petició, en relació a l’escola de  Joanet , poble d’hàbitat dispers del municipi d’Arbúcies , a la comarca de la Selva, a la vall de la riera de Riudecòs.




Joanet  apareix esmentat l’any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia (Sant Mateu) era filial de la de Sant Hilari.


Des del segle XIII formà part del terme de Montsoriu.


 Formà parròquia independent a la fi del segle XIV


La primera referència d'un mestre a Joanet no capellà  data de 1835. Ocasionalment consta en documentació municipal (1899 i 1904) pagament a mestres. 

 

Durant la II República es va construir un edifici amb espai per una aula i la vivenda que encara s'anomena Ca la mestra, però passada la guerra es va tornar a fer classe a un espai de la rectoria. 

 

L'any 1954, les actes fan referència a que l'escola ocupa un local parroquial i més tard a que l'Ajuntament ha de pagar reformes i unes instal·lacions.


L'any 1961 es constata que un nou local no pot esperar més ja que no es pot utilitzar el que s'ha fet servir fins ara propietat del bisbat de Vic. Finalment, l'any 1962 es traslladen a un nou edifici però no és fins l'any 1966 que s'aprova un pressupost extraordinari per a l'adquisició definitiva del local.

 

L'escola es va tancar el 1974 i actualment és local social municipal.

 

(aquestes dades actualitzen les que constaven en el llibre publicat el 1997)


Ens cal la vostra ajuda, o almenys la vostra complicitat compartiu aquestes publicacions ,i el nostre prec perquè ens facin arribar imatges i dades d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà.


Ah!,  convoquem “ urbi et orbe” a la ciutadania de Catalunya,  a les seves entitats, a les administracions , a,.., per organitzar un reconeixement nacional  l’any  2023 , en el primer centenari de la mort del Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923)    que  al servei de la Mancomunitat de Catalunya ,  va obrir entre 1913 i 1923 fins a 120 col·legis en municipis de Catalunya.

viernes, 11 de febrero de 2022

SANT PERE SOMONT. ANSERALL. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió m’envià fotografies de Sant Pere de Somont, amb aquest comentari “ força retocada “.







El Manuel Anglada i Bayés i  Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriuen de Sant Pere de Somont , a l’antic terme d’Anserall,  integrat ara a les Valls de Valira, a la comarca de l’Urgell sobirà, que retratava l’Antonio Moras Navarro, l’any 1983. Vista frontal de l'església.




https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0613601.xml


Petita esglesiola de morfologia molt comuna, de dimensions reduïdes, amb una nau sensiblement trapezoidal coberta amb volta de canó seguida, en part apuntada i en part rebaixada a causa de les diferents amplades de la nau, i capçada a llevant amb un absis semicircular llis, esbiaixat, cobert amb una volta de quart d’esfera i obert a la nau en un arc.

 

Com a elements arquitectònics té dues finestres absidals i dues portes. La més antiga és a la façana de migjorn, i l’altra, la més recent, que és la que s’utilitza habitualment, és centrada a la façana de ponent, que així mateix és encapçalada amb un campanar, refet, de cadireta.

 

La volta de canó arrenca curiosament més a l’interior dels murs laterals i de l’absis, de manera que els paraments verticals acaben amb una banqueta.

 

L’aparell és fet amb carreus grossos i petits, amb unes juntes bastant gruixudes de morter de calç, i presenta les filades amb certa irregularitat, on s’hi observen carreus ben tallats interposats en el parament.

 

La coberta és de llosa de llicorella ben refeta i conservada, i acaba als laterals amb un petit ràfec. L’obra en general té les característiques de les obres rurals del segle XII


l’havien visitat la “ parella romànica “, i ens deixaven les seves impressions :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/02/sant-pere-de-somont-valls-de-valira-alt.html  


“obiter dicta”, no volem deixar sense comentar de forma explicita que el tema del  desplegament de l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, o si us agrada més “patètic”;  tenim una  Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010), modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA,  això bàsicament beneficia  directament a les Diputacions Provincials, i a tots els que malden perquè Catalunya sigui “ pels segles dels segle “, la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA,  i perjudica  de forma permanent, als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les conurbacions urbanes


https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf

 

Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Fa força temps que no publiquen cap  edifici escolar anterior a la dictadura franquista, l’explicació bàsicament és que als nuclis de població hi ha poques persones.


El tema ens continua interessant fins al punt que hem endegat una campanya perquè Catalunya reconegui la gran tasca que feia el Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923), aquest proper any 2023 en ocasió del centenari del seu traspàs.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/02/cal-retre-un-homenatge-nacional-valenti.html?fbclid=IwAR1zXZxMKa4I1GH86A1z3uZmGnHMjiaHnZdkkWOjMgo6tTXDVM_2xmzqIrI


TOTS els catalans esteu cridats a participar.

ESCOLES DE CAMPDEVÀNOL / CEIP PIRINEU (EDUCACIÓ INFANTIL). EL RIPOLLÈS

 

Llegia;  edifici de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a quatre vessants, projectat per Josep Riera Reguer  (4 Juliol 1903 - Sant Julià de Vilatorta + 19 Octubre 1994 – Barcelona ) l’any 1955.





Actualment forma part del CEIP Pirineu que està format per dos edificis: el d'Educació Infantil, que correspon a l'edifici construït l'any 1955 per l'arquitecte Josep Riera Reguer i una ampliació projectada per Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) t com Arquitecte Escolar l'any 1966.


Vicente Vicente, pública imatges antigues de Campdevànol de les que no sempre se’n troben dades.




Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

martes, 8 de febrero de 2022

LES CASES DEL JOAN MAURICI PLA PELEGRÍ AL CARRER RIPOLL. SANT LLORENÇ SAVALL

 

Pujàvem a Sant Llorenç Savall el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, havíem quedat per dinar amb el Pere Albert Carreño.


Em confirmaven l’autoria del Joan Maurici Pla Pelegrí ( Sant Llorenç de Savall,  6.05.1883 + Terrassa, 19.04.1981),d’algunes de les cases del  costat  dret  - en el sentit de la circulació, direcció Sabadell  -  al carrer Ripoll.




No en diuen res al Mapa de Patrimoni,  que esmenta únicament la Torre del mestre Albagés :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbages-torre-de-lalbages


Sant Llorenç Savall, ha de retre el reconeixement que es mereix el Joan Maurici Pla Pelegrí.




M’arriben inputs negatius  del Consistori Local.

sábado, 5 de febrero de 2022

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE SANT CLIMENT SESCEBES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 Havia estat a Sant Climent Sescebes a la tardor de l’any 1970, quan encara funcionava allò del SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO.


Hauré de tornar a visitar-lo perquè veig que té força elements d’interès, com per exemple  l’edifici de l’Ajuntament, del que em preguntarem l’autor  a  info@santcliment.cat




Patrimoni Gencat en diu ; L’edifici de l’Ajuntament de Sant Climent, situat a l'extrem nord-est del casc antic del municipi, formant cantonada entre els carrers Magre i Nou, davant la plaça Carles Cusí, s’aixecava a darreries del segle XX.

 

I el descriu com ; edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de dues vessants de teula i distribuït en planta baixa i pis. L'accés principal se situa a la cantonada nord-est de la construcció, disposada a mode de xamfrà, tot i que ha estat reformat de la mateixa manera que la resta d'accessos de la planta baixa. Al pis hi ha una sèrie de finestrals rectangulars força allargats, a mode de finestres balconeres, que presenten els emmarcaments bastits amb maons rematats per un coronament esglaonat. Les obertures es troben agrupades i s'alternen amb trams decoratius verticals de forma romboïdal fets de maons.

 

La construcció està bastida amb pedra sense treballar i maons, lligat amb morter de calç. Les façanes estan arrebossades i pintades.


Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com , també, també de l’edifici de Cal Metge Vell de la mateixa època.


L’Alfons Gumbau Masó, em deixava un comentari;  de l’edifici de  l'Ajuntament (arquitecte Joan d'Anguera Bachs, 1985)







 Poseu l’Empordà sobirà a la vostra agenda

EL CASAL DE LA BARONIA DE CAPMANY VA SERVIR COM ESCOLA PÚBLICA, ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 


Llegia ; des de mitjans del segle XIX l'Ajuntament comença a preocupar-se per l'edifici escolar. A causa del mal estat de l'edifici usat es traslladen les aules a la Casa de la Vila, concretament en la sala on se celebraven les sessions municipals. L'escola es dividia en dues aules separades, una per a nens i l' altra per a nenes.


Poc temps després els inconvenients de l'emplaçament (s'havien d'aturar les classes quan hi havia sessions municipals) porten a l'Ajuntament a demanar una subvenció al Govern per a la construcció d'un edifici escolar. La subvenció  però – Capmany és Catalunya , no va arribar mai.

 

L'any 1933, el local destinat a escola de nenes es trobava en un estat de degradació extrema. Aleshores es decideix edificar un nou edifici, encarregant-se el projecte a l'arquitecte Antoni Papell, però l'esclat de la Guerra Civil va aturar la construcció. Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com del cognom matern de l’Antoni Papell, i del lloc i data de naixement i traspàs, també si era arquitecte, o agrimensor.

 

El mal estat dels edificis fou motiu de diversos informes en els anys següents però, fins l'any 1969 no s' inicià la construcció de les actuals escoles, que varen ser inaugurades el 5 de febrer de 1971. L'edifici havia estat projectat com a Escola i Vivendes per als mestres per l'arquitecte Josep Claret l'any 1964.

 

Hem trobat alguna referència a un projecte signat per José Luis Benlliure i López de Arana (Madrid , 5 de juliol de 1898 - ibid., 26 de novembre de 1981) a Madrid el 14 de maig de 1934, que no hem trobat ressenyat en la bibliografia consultada.


A la primera meitat del segle XVI la baronia de Campmany era de la família Satorra, i el 1548 passà als Vilanova, senyors d’Esparreguera, i als Sabater, senyors de Vergós, a mitjan segle XVIII (l’any 1798 el rei Carles IV va concedir el marquesat de Capmany a Marià Ignasi de Sabater i de Vilanova).

Mariano de Sabater i Vilanova, 1º marquês de Capmany, visconde de Vergos Garrejat

Francesc de Sabater y Camps, 2º marquês de Capmany * 1779

Ramón de Sabater y de Altarriba, 3º marquês de Capmany

Felipe Santiago Narciso Sabater y de Prat, 4º marquês de Capmany * 1844

José Carlos de Sabater y Martínez-Carranza, marquês de Capmany, conde de Camprodon * 1926

Ana María de Sabater y Martínez-Carranza, 6º marquesa de Capmany


Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors  a la dictadura franquista, ni aleshores, ni ara, no hi ha des del REINO , cap voluntat de fomentar l’educació, i menys encara la llengua i la cultura catalana.