Llegia que els orígens de Can Grau semblen remuntar-se fins l'època medieval, donat que ja al segle X és esmentada la Vil·la Auriulfus, que hom identifica amb l'heretat. Encara així no es s'han trobat notícies històriques ni documents d'aquesta època, no obstant però, tipològicament l'edificació s'ha d'enquadrar en el segle XVII o principis del XVIII.
Vers el segle XIX la finca fou adquirida pel marquès de Santa Isabel - títol concedit el 1856 a Jaume Gibert i Abril, tresorer general de la reina i intendent de la reial casa i patrimoni, cunyat del primer marquès de Casa Riera. Passà als Ricart - justament després de la desamortització de Mendizàbal, i es possible que fos expropiada a alguna comunitat religiosa, encara que es no es coneix amb certesa. A partir d'aquesta adquisició s'endegaren diferents millores estructurals, com la construcció d'un nou camí per facilitar l'accés a la nova construcció que s'edifica sobre Can Grau, així com per a modificar i unificar l'arquitectura de portes i finestres de la Residència i de Can Grau, amb els relleus i sortints que encara es poden veure avui dia. Aprofitant aquestes obres també es dissenyà l'actual parc-bosc que acull arbres centenaris. En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II Republicà , Can Grau fou abandonat, i quedà a càrrec del masovers.
S'ha d'esmentar que vers el 20 de juliol de 1936 la capella fou destruïda. Vers el 1938 s'instal·là una escola d'oficials del Cos de Seguretat de l'exèrcit de la República que cessà el 10 de gener de 1939.
Després de la victòria del sediciosos feixistes, l'edifici retornà a les mans dels seus antics propietaris, el marquesos de Santa Isabel.
Actualment a l'edifici de Can Grau hi habiten la comunitat de les Carmelites Descalces que la compraren, vers el 1977, al senyor Felipe Ricart, marqués de Santa Isabel, per una quantitat de 8 milions de pessetes. La finca, amb una extensió de 17.000 m2, s'adquirí amb la intenció de traslladar la comunitat que residia en la casa del Blanqueig a Granollers.
Vers el 16 de juliol de 1978 la comunitat abandona la casa del Blanqueig a Granollers, encara que la inauguració oficial del monestir no fou fins el 25 de març de 1979. Des de la seva inauguració el monestir començar diferents obres que finalitzaren vers el 200 amb la construcció del noviciat. Entre altres obres destaquen la construcció de l'església amb el cor i la construcció de cel·les vers el 1987.
El 1994 es pintaren les façanes del monestir.
Advertia que no hi ha campanes.
I malgrat que el jardí no sembla descurat, tenia la percepció de que ‘ no hi ha vida’ avui a Can Grau.
Li demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació que té o tenia la capella de Can Grau, i si en tenen imatges del interior.
Amb catalana puntualitat – aquesta és una virtut que aprenien aquí els anglesos, i ens ho agraïen traint-nos a canvi d’un penyal ple de mones – rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) en el que m’adjunten una fotografia datada el 2-X-1985:
Capella de la Marededéu de Montserrat i Sant Jordi. Monestir de Monges Carmelites Descalces. La Torreta. Lloc conegut com Can Grau. Valldoriolf (La Roca del Vallès). Vallès Oriental
