lunes, 31 de agosto de 2026

MAS DE LES TORRES. VILANOVA DE LA MUGA. PERALADA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

la Josefina Casadesús Bascompte, retratava el  mas de les Torres conegut també com el Castell de Vilanova o  Can Tarrés , situat al centre històric de Vilanova de la Muga, dins del terme municipal de Peralada. La parcel·la que ocupa es localitza entre el carrer Nou a l'est, el carrer Major a l'oest i el carrer de Sant Joan al sud.


Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb orientació nord-sud, pati interior quadrat i una torre de planta quadrada a la banda de llevant.

L'edifici principal és de coberta composta de teula àrab i en alçada consta de planta baixa amb porxos, primer pis i golfes. La torre és de coberta de pavelló de teula àrab i consta de quatre pisos. La superfície construïda ocupa uns 620 m2 . Per la banda de migdia hi ha la façana i l'entrada principal, que consta d'un gran portal d'arc de mig punt adovellat. Al primer pis trobem grans balconades amb eixida i a les golfes s'obren dues petites finestres a banda i banda.

 Els paraments dels murs són de maçoneria de pedra rústica, s'observen també porcions de parament de maó i restes de l'arrebossat exterior.

L'edifici a experimentat diverses ampliacions i reformes que n'han distorsionat l'aspecte original.

 Destaquem per exemple la finestra coronella bífora tapiada que resta a la façana nord del pati. O també, les restes d'una galeria d'arcs de mig punt també tapiada o a la façana sud del pati.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7718

Des de principis del segle XVIII el mas passà a propietat dels marquesos d'Alfarràs, i el primer marqués d'Alfarràs, Pere Ribes de Vallgornera i Boxadors, realitzà important reformes, com per exemple la galeria arcada del pati del costat sud.

L'any 2014 la torre que ocupa l'angle sud-est del mas va quedar greument afectada durant una tempesta i es va esfondrar parcialment.

 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1363

 Aquesta torre va ser restaurada entre els anys 2015-2016. En el transcurs d'aquesta intervenció arqueològica es van recuperar 8 bales de pedra de finals del segle XIV.



Sempre em sobta no trobar cap noticia d'un oratori i/o capella en edificis com aquest mas.  Fins a èpoques recents, tenir oratori o capella era quasi obligat per " tenir " preeminència social", les piscines substituirien aquesta " preeminència social" , que s'ha quedat orfe de símbols físics.  

ESGLÉSIA D'ERTA, ADVOCADA A SANT BARTOMEU. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/931

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-sant-bertomeu-derta-el-pont-de-suert-alta-ribagorca/

Erta és un poble de Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça. Està situat entre les valls de Peranera i Manyanet. A l’entrada del poble hi ha un espai per aparcar els vehicles

L’església d’Erta, mantinguda per la família que viu al poble, es troba en molt bon estat de conservació. Està dedicada a sant Bartomeu i és romànica, del segle XI. És una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó i absis semicircular sobrealçat, obert a la nau a través d’un arc presbiterial molt ample.



A l’interior es conserva un retaule barroc datat del 1714.



https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-derta-el-pont-de-suert

El topònim Erta prové de l'evolució de la paraula del català antic o d'origen preromà/bascoide que significa pujada o costa empinada.

Es considera un autèntic fòssil lingüístic de la llengua antiga, estretament lligat a l'orografia accidentada del territori on se situa

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/08/goigs-sant-bartomeu.html

Que sant Bartomeu elevi a l’Altíssim la  pregària dels pontarrins, ribagorçans ,  catalans, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i eradica d’aquesta món el “ virus de Castilla”

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

sábado, 22 de agosto de 2026

HOTEL COMTES D’URGELL. LLEIDA

 

https://www.segre.com/es/cercle/reportatges/260815/condes-urgel-65-anos-gran-hotel-lleida-conquisto-dali-reyes-juan-carlos-sofia-orson-welles-julio-iglesias_470949.html?fbclid=IwY2xjawT2T3RwZG9mAWV4dG4DYWVtAjEwAGJyaWQRMUlKaEE2Sk9vTDlHSjVWMTFzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEeDQDAKZ6rOJM_EG5RcC6hmYvGV2MB0nrO37qrb2ZFdILuu4yAczw4-9eyrFQ_aem_Q39zwsVFkgc2GwDDTBqRZg&utm_campaign=mrf-facebook-diarisegre&utm_source=facebook&utm_medium=social&mrfcid=202608176a80fd80d061505a29949470


L'antic Hotel Condes de Urgel (posteriorment anomenat Comtes d'Urgell) a Lleida va ser dissenyat per l'arquitecte Lluís Domènech Torres (Barcelona, 11 de novembre de 1911 — Barcelona, 25 de gener de 1992) i la seva decoració original va anar a càrrec de l'interiorista barceloní Ramon Jové, del que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21386

https://www.segre.com/es/lleida/180905/el-hotel-condes-pone-la-venta-parte-su-mobiliario_29899.html

Ja es deia en el temps de l'Ermessenda de Valrà, a Lleida, a Catalunya, no ens calen enemics, només amb els amics, ja estem condemnats 

viernes, 21 de agosto de 2026

HOSPITAL UNIVERSITARI SANTA MARIA . LLEIDA

 

L'any 1915, la Diputació de Lleida es va fer càrrec de l'hospital, l'antiguitat de les instal·lacions però, propicià que la Mancomunitat de Catalunya aprovés la construcció d'un de nou, que s'ubicaria en uns terrenys a l'entrada de la ciutat per la carretera d'Osca. L'edifici, d'estil noucentista, fou obra dels arquitectes Joaquim Porqueres  Bañeras (               Lleida - 11.12.1893  + Barcelona - 21.05.1978 I  i Jaume Mestres  Fossas (Barcelona, 25 de juliol de 1892 - Barcelona, 19 de juny de 1981)  .

 Les obres del nou hospital s'iniciaren el 1922 i finalitzaren l'1 de maig de 1928.

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/joaquim-porqueras-baneras

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/jaume-mestres-i-fossas

L'any 1967 es construí un edifici annex destinat a l'atenció de la salut mental.

Des de la dècada del 1980 el complex ha sofert diverses obres d'ampliació i remodelació.


El 1992 es traspassaren a la Generalitat de Catalunya les competències sanitàries que encara posseïen les diputacions provincials.

miércoles, 19 de agosto de 2026

IN MEMORIAM. ANTIC TEATRE I CINEMA ALBÉNIZ. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ.

 

L'edifici original de l'antic Teatre-Cinema Albéniz de Girona va ser projectat per l'arquitecte noucentista Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937) en col·laboració amb  Antoni Montseny Salvat ( Girona, 1872 + 1950)

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=19025

Inauguració (15 d'abril de 1923): Va obrir les portes a la plaça de la Independència com un gran teatre i cinema amb capacitat per a 1.500 localitats. La inauguració va comptar amb una actuació de l'Orfeó Català

L'espai es va col·lectivitzar l’any 1936 i va ser batejat temporalment amb el nom de Sala Bakunin

L'emblemàtica sala única original va mantenir-se intacta fins a l'1 de juny de 1997, moment en què es va tancar per ser enderrocada.


https://www.facebook.com/photo?fbid=28302920762637954&set=pcb.1997591117568308

 El seu espai posterior es va reaprofitar en part com a bar musical (Platea).

Per explicar com en som de maldestres els humans, m’explicava un bon amic teòleg que Déu va modelar el primer home (Adam) amb pols o fang de la terra i li va infondre l'alè de vida a la seva imatge i semblança. Atès que això succeïa en el sisè dia, cal suposar que la “ qualitat “ del fang ja no era òptima, vaja, que som " material defectuós d'origen ". 

martes, 18 de agosto de 2026

CASA JOSEP CLAUSOLLES. LA GARRIGA.

 

No tinc clar que el promotor fos Josep Clausolles i Pontet (Perpinyà, 1825 - Barcelona, 22 de gener de 1907), ens agradarà rebre’n en el seu cas confirmació a l’email castellardiari@gmail.com



Salvador Viñals Sabaté ( Barcelona, 1847-Barcelona, 1926)  i  Xavier Turull Ventosa (Barcelona, 23 de abril de 1896 - 25 de junio de 1934)  en foren els autors.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/can-clausolles

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16509

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28850

Crema Extremadura,  EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA

Terratrèmols a Granada 

Tot fa pensar que el bon Déu està més que tip del REINO DE ESPAÑA 

ESGLÉSIA DE SAN JAUME DELS TRACS. RINER. EL SOLSONÈS.

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/35361

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-dels-tracs-o-de-riner

Llegia; situada a 822 metre  d’altitud, al NW del santuari del Miracle, prop del terme de Llobera, encara però,  al terme  de Riner , sobre un turonet es troba l'església acompanyada del clos del cementiri de Sant Jaume de Tracs o de Riner.




L'edifici és d'una nau amb volta de canó que arrenca d'una imposta aixamfranada.

A llevant es troba l'absis semicircular, lleugerament desviat de l'eix de la nau, tancat per un retaule d'època barroca, i, al centre, s'obre una finestra de doble esqueixada amb llinda monolítica a l'exterior.

Prop de l'absis, hi ha dos arcosolis dels quals, el de tramuntana s'obre a la sagristia que es va fer posteriorment.

Al mur de ponent es va afegir un porxo i la torre d'un campanar.

En la cornisa del mur meridional hi ha alguns elements esculpits, de caràcter popular.

Destaca una figura humana en posició jacent, que posa la mà esquerra al pit i l'altre sota el ventre. També hi ha algun cap humà.

Cal fer-ho i és de justícia, escriure d’una pràctica herètica que continua “viva”   l’abducció» de sant Jaume pel feixisme. Durant la dictadura, la figura de Santiago va ser recuperada i polititzada com a patró d’Espanya i símbol de la «croada» nacionalcatòlica.

 El règim va restablir cerimònies com l’Ofrena Nacional al Apòstol el 25 de juliol, que la República havia deixat de fer, i la va convertir en un acte d’Estat amb Franco al capdavant.

La frase «Santiago y cierra España», de ressonàncies bèl·liques medievals, va ser difosa massivament durant el franquisme (fins i tot en còmics) per vincular l’apòstol amb la idea d’una Espanya catòlica i unitària enfrontada als «enemics».

El discurs nacionalcatòlic presentava sant Jaume com a evangelitzador i fundador simbòlic de la nació, una narrativa que servia per legitimar la unitat d’Espanya i la «missió històrica» del franquisme.

Més enllà dels discursos,  les accions militars de l'exercit franquista esdevenien derrotes humiliants.  Està clar que sant Jaume, com diuen els  castellans " no estaba por la labor "

https://www.lagavillaverde.org/Paginas/Jornadas/IV_Jornadas/Paginas/divisionazul.html

https://ideas.gaceta.es/ifni-la-ultima-expansion-de-espana/

https://www.elnacional.cat/es/cultura/independencia-guinea-ecuatorial-espana-1968_312018_102.html

https://www.rtve.es/noticias/20251108/marcha-verde-50-anos-salida-espana-sahara-occidental/16795289.shtml

https://www.elperiodico.com/es/politica/20260818/ceuta-melilla-marruecos-ultimas-noticias-directo-132960312

Fins hi va haver, una competència simbòlica entre Falange i Església herètica Nazional,  pel monopoli de la festa, que va acabar «dessacralitzant» parcialment el culte en posar el sant al mateix nivell mític que el Caudillo

El nacionalcatolicisme va situar – i continua fent-ho - la religió catòlica al centre de la vida col·lectiva, amb l’Església com a actor principal de la dictadura i amb un control enorme sobre educació, moralitat i cultura

Que sant Jaume elevi a l’Altíssim, la pregària dels de Riner, dels de la comarca dels Solsonès, i dels catalans, per assolir la llibertat nacional de Catalunya.

Que el Senyor, eradiqui el “ virus de Castilla” , l’única i malèfica aportació d’aquest dissortat reialme a la resta del món  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern