lunes, 30 de abril de 2012

LA CREU DE TERME DE SANTA ANNA DE MONTORNÈS. LA CONCA DE BARBERÀ

Recullo la significació més ‘habitual’ del topònim Montornès, grafia aglutinada de Mont ‘muntanya’, i tornès, gentilici de Tours ( França). Agrairé les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Recollia com ho havia fet l’any 1919 el Josep Salvany Blanch, una imatge de la Creu de terme que presideix l’indret , davant de l'ermita, en l'era dels ermitans, al costat dels dos majestuosos xiprers que encara guarden Santa Anna.

Llegim que l’original està avui al Museu Comarcal de Montblanc.


La reproducció s’ha fet amb la màxima fidelitat, així ; trobem que les pedres més importants del conjunt que formen la creu són el capitell i la creu pròpiament dita, ambdues foren esculturades en èpoques diferents a jutjar per la seva factura.

La creu és una peca finament ornamentada amb motius flamígers que fan pensar que podria haver estat obrada en els anys de la construcció de l'ermita, finals del XIV o començaments del XV . Té a un costat la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços que porta un ocell a la ma (un colom?), a l'altre costat hi ha la imatge de Crist crucificat.

En canvi, el capitell el formen uns relleus de factura ja renaixent, obrats probablement a mitjans del segle XVI . Abona aquesta suposició purament estilística, l’heràldica de l'escut que apareix a l'un i l'altre costat del capitell. Es tracta d'un escut en forma de «pell de toro polonès» amb les armes de Roca (tres rocs). Aquesta identificació heràldica ens porta amb tota seguretat a la persona d'un rector de Barbera entre 1516 i 1562, Berenguer Roca.

D’aquesta esglesiola, i dels treballs de rehabilitació que s’hi ha dut a terme en trobareu informació en els següents enllaços :
http://www.tinet.cat/portal/uploads/l_ermita_de_santa_anna_de_montornes1.pdf
http://84.88.10.30/index.php/QHT/article/viewFile/94498/148832

La creu és per als cristians el símbol de la redempció de l’home per Crist, ha presidit des dels inicis del cristianisme els actes i/o successos de l’existència humana , des del naixement amb l’administració del baptisme, fins a la mort amb l’extremunció. No és doncs estrany, que les trobem també en el nostre paisatge; a la vora dels camins, davant de les esglésies i monestirs, a l’entrada dels pobles o en els cementiris.

La seva funció era doble: delimitar fins on arribaven els drets de cada propietari i posar-se sota l’empara de Déu.

Gràcies al Josep Salvany Blanch, hem pogut tenir noticia de moltes d’aquestes Creus Monumentals, que foren objecte predilecte de destrucció en la darrera guerra genocida contra Catalunya.

No hay comentarios:

Publicar un comentario