LES GOLES DE LES HEURES

Estem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, al límit de les comarques d’Osona i el Bergueda, dels bisbats de Vic i Solsona, i encara d’una comarca natural - el Lluçanès - que fa segles que malda pel seu reconeixement.

Aquí trobem un dels punts de l’anomenada ‘ruta de les bruixes’, que podria anomenar-se també - i amb més justícia - ‘ de la ignorància, de la corrupció, del desgovern,...’
http://consorci.llucanes.cat/files/bruixeria_llucanes.pdf

Comptat i debatut només la dita Joana Negre , reconeix - abans de la seva EXECUCIÓ - que anava a trobar-se amb el dimoni a Les Goles de les Heures.

Un dels ‘crims’ més habituals era que mitjançant les seves males arts les bruixes ‘donaven golls ‘, del molt trobem al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ;

1. GOLL m.

Tumor indolent enquistat que es forma a la part anterior del coll; cast. papera, bocio.Malalties... pròpries de certes y determinades províncies, com són golls y porcellanes en Espanya, puagra en Nàpols, Bernat Mas, Orde breu, 1625 (ap. Balari Dicc.). Y en lo coll ne té un gros goll, Milà Rom. 387. Traginant un goll tan gros que li abraçava tot el coll, Casellas Sots 71. a) pl. Inflor passatgera de la part anterior del coll (Men.); cast. lamparones. «No puc sortir perquè tenc es golls».

Fon.: góʎ (or., occ., bal.).

Etim.: del llatí gŭlĕu, ‘del coll’, derivat de gŭla ‘gargamella’.

El goll és l’aparició d’una voluminosa protuberància al coll a causa de la inflamació de la glàndula tiroidea, mal produït generalment per una dieta insuficient en contingut de iode.

Aquesta malaltia era usual en una població rural, aïllada i mal alimentada. En les ‘Primers anys Triomfals’, 40, 41, 42 ,... era molt comú en les capes socials més desfavorides. Ningú va obrir un procés de bruixeria contra Franco, com tampoc ho havien fet amb les Autoritats corruptes dels segles XVI i XVII.

Aleshores – i ara – matar o deixar morir als més pobres no té cap sanció, ni social, ni penal, ni política.



Pensava tot això mentre retratava aquest congost, i reclamava del bon Déu algun remei per aquesta ‘tristíssima història’, que possiblement des de la nit dels temps, atorga a uns el dret de decidir, i altres el deure d’acatar.