L’Aiguadora (també escrit Aigua d’Ora) és un afluent del Cardener. Segons Manel Bofarull Terrades aquest nom prové del llatí “aquatoria” portador d’aigua o bé es relaciona amb la suposada existència d’or en el curs del riu. La veu ora també té a veure amb “ aura, ventijol, oratge” i amb “vora, línia, frontera”.
Per arribar es segueix la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i poc després del km. 19 abans de creuar el pont de Llinars prenen la bifurcació a la dreta senyalitzada com Llinars o Càmping d’Aigua d’Ora. Pocs metres abans de l’entrada del càmping una pista també asfaltada puja a l’església.
L’església formà part de la unitat històrica i territorial de la vall de Lord, dins el comtat d’Urgell i sota la dependència religiosa del bisbat d’Urgell. El lloc de Llinars de l'Aiguadora és documentat des del segle IX car fou un dels punts claus de la repoblació del comte Guifré el Pelós a la vall de Lord en el curs dels any 872 fins a 878. En aquest segle el bisbe Galderic de la Seu d'Urgell hi organitzà la primera vida parroquial i el nucli reeixí durant l'alta edat mitjana. Aquesta primera organització va permetre que l’església obtingués drets sobre les noves esglésies establertes a Sisquer, Castelltort, Selva, Tentellatge, Valldora, el Cint, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra. Algun d’aquests drets va ser usurpats pel comte Sunifred II d’Urgell i el bisbe Guisad II en reclamava la restitució pel voltants de l’any 948.
La parròquia de llinar es esmentada en l’ACCU entre altres parròquies de la Vall de Lord. Al segle XVIII encara era parroquial i tenia com sufragànies les esglésies de Sant Miquel de les Canals de Catllarí, Sant sadurní de Terrers i Santa Coloma de Can Cabra, dins l’oficialitat de Sant llorenç de Morunys.
De la primera església romànica no se’n conserva cap testimoni arquitectònic.
L'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars de l'Aiguadora és una església parroquial bastida a finals del segle XVII o principis del XVIII, a partir de models del barroc rural. Consta d'una sola nau amb capelles laterals, presbiteri quadrat i la façana oberta al mur de migdia, on s'hi varen encastar unes laudes sepulcrals d'època romànica.
El campanar és una torre de secció quadrada amb finestres d'arc de mig punt. A ponent de l'església hi ha la masia que funciona com a rectoria adossada, amb una gran portalada d'arc de mig punt.
Destaquen en la façana quatre blocs esculpits que s'encastaren al mur de migdia de l'església quan l'edifici romànic fou substituït per l'actual construcció barroca al segle XVII. No podem alhora que retratar-los, deixar-vos la pregunta del seu significat- particularment de l’hexagrama dins del cercle - , que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario