SANT FRUITÓS, O RIUDOR DE BAGES

L’església parroquial de Sant Fruitós de Bages està situada dins del recinte del fou‘sagrera’; l’actual edifici és fruit d'unes obres que es feren al segle XVII, damunt d’un temple d'època romànica, del qual s'aprofitaven alguns elements. Serien d'aquest període els murs de la nau amb la seva coberta.

L'església de planta de creu llatina, presenta un creuer que culmina amb un cimbori de grans dimensions, crida l’atenció – pel fet de ser inusual – que estigui cobert amb una teulada a quatre vents. La capçalera és exteriorment rectangular. El parament exterior és regular i ben tallat, destacant els carreus de la base del temple i de la torre que són de mides més grans, segurament reaprofitats del temple romànic.



El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir de l'any 942, data en què se cita el nom de Sant Fruitós amb la forma de Sancto Frictoso.

L'església no apareix esmentada directament fins el 1002. SALVADÓ (2003:564). La categoria de parròquia és citada el 1038. Sense sortir del mateix segle XI, podem saber quelcom de com era o que hi havia a l'interior de l'església. En un document del 1061, Ramon, Bertran i Enguilrada, marmessors de Sendred, fan jurament a l'altar de Sant Maurici, fundat a l'església de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:564). A partir del 1063 es documenta l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders .

En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet.

Al segle XII s'hi feren algunes reformes i en els segles XVII-XVIII s'hi feu una remodelació important.

La tradició recull que l'església parroquial de Sant Fruitós, acollí les relíquies dels màrtirs Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici. Un inventari del 1372 fa referència a l'existència de tres altars dins l'església amb sengles advocacions, i dels objectes litúrgics i artístics que contenien, fent referència a l'existència de dites relíquies.

Les relíquies esmentades foren reclamades per la canònica de Santa Maria de Manresa, on foren traslladades en processó solemne, donant lloc a una de les tradicions orals més importants de Sant Fruitós.

La història, que en el seu moment va generar una forta rivalitat entre els dos municipis bagencs, arrenca quan es va acabar l’edifici de la seu de Manresa, el 1372. Aleshores es va considerar necessari que la nova construcció religiosa havia d’acollir, com era habitual, algunes relíquies sagrades d‘algun sant o santa de renom. El Dr. Josep M. Gasol , en la seva obra : La Seu de Manresa: monografia històrica i guia descriptiva. Manresa: Editada per l’ aleshores ‘poderosa’ Caixa d'Estalvis de Manresa, 1978, p. 225 – 226, explica :

que “tenint notícia que al veí poble de Sant Fruitós de Bages eren tingudes amb poca reverència les restes de diversos màrtirs –entre els quals, el titular de la parròquia- acordaren demanar que aquestes relíquies fossin traslladades a la Seu”.

Una comissions de prohoms manresans va acudir al legat pontifici a les terres de la Corona d’Aragó amb la petició i aquest els va concedir els seus desitjos i els va lliurar una carta per al bisbe de la diòcesi.

Sant Fruitós depenia, en aquelles dates, del monestir de Sant Benet i els monjos es van oposar a lliurar les relíquies. “No obstant l’amenaça de penes canòniques als santfuitosencs o altres que s’hi oposessin –continua el Dr. Gasol-, el delegat episcopal va veure’s obligat a forçar les portes de l’església de Sant Fruitós”. Un cop dins – amb l’excusa de fer inventari de les restes santes que hi havia - , es va fer un escorcoll del temple fins localitzar les cendres de Sant Fruitós i altres restes de Sant Maurici, i Santa Agnès. Parlen les cròniques d’ una imponent processó, en la que es van dur les relíquies al nou temple manresà, el dia 30 d’agost.

Com a conseqüència d’aquest fet, i això demostra la importància de les relíquies en l’ambient social de l’edat mitjana, la Festa major de Manresa es va deixar de celebrar el dia de l’Assumpció i va passar a fer-se en commemoració de l’arribada de les restes, que van ser anomenats Cossos Sants i dipositats a la cripta on són venerats des d’aleshores.

D’aquest fet, , va sorgir la rivalitat entre els municipis del Bages que va prendre forma en una corranda que a dia d’avui no recorden ja ni els més vells.

Els de Sant Fruitós cantaven :

“Manresans, lladres, pillos i gormands,
que heu robat els Cossos Sants;
Santa Agnès, San Fruitós,
Sant Maurici gloriós"

I, com a resposta, els de Manresa contestaven:

"Foraster, potiners que els teníeu guardats en galliners..."

Ha passat molta aigua pel riu d'Or, que l’any el 1937 , donaria el seu nom al poble, que seria per un període molt breu Riudor de Bages.

Ens expliquen que la façana fou netejada després dels aldarulls de la Guerra Civil (1936-1939), i que posteriorment s'ha reformat el terra de l'església, s'ha fet el presbiteri nou i s'ha restaurat el Cor.