La Rosa Planell Grau ,el Miquel Pujol Mur i l’ Antonio Mora Vergés, anàvem a visitar la dita Capella de la Bonasort, situada al carrer d’aquest nom a la població de Prats de Lluçanès, cap d’aquesta comarca ‘natural’, que pertany per dret als ‘territoris tranquils de Catalunya’.
Malgrat la reiteració [ allò del copiar/pegar] no està clar, que aquest edifici religiós, fos el mateix que l’any 968, sota l’advocació de sant Vicenç era l’església parroquial.
L’edifici actual és del segle XVI, es restaurà l’any 1555 per Valentí Serra, data que es trobava inscrita en la llinda de la porta juntament amb una inscripció ‘ A vint y dos de juny MDLV / Valentinus Serra fecit’. Actualment aquesta inscripció està esborrada a causa de l’erosió que ha patit la llinda, i altres vicissituds de tota mena:
1. La capella sofrí les conseqüències de la crema de la població de Prats l’any 1714.
2. Durant la primera guerra carlina (1833-1840) l’església fou habilitada com hospital de campanya.
3. L’’any 1936 la capella fou profanada.
S’hi venera una Madonna, sota l’advocació de la Bona Sort, abans de les Dones; també s’hi veneraven Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua.
A l’any 1996 es va restaurar tot el seu interior.
El segell que trobem al final del llaç fa referència a la Mare de Déu de la Gleva.
Recollia imatges abans del tornar al vehicle de la ‘dama de ferro de Prats de lluçanès’.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
No hay comentarios:
Publicar un comentario