Ho pensava mentre intentava trobar el millor angle possible per retratar aquest edifici entre parets mitgeres, al Carrer Torregassa, 25, format per planta baixa i dos pisos.
La coberta és a dues vessants amb façana plana de composició simètrica.
La façana està revestida de pedra i en ella s'hi combinen diferents materials com a únics motius decoratius: paredat, maó vist i ceràmica.
El totxo marca els límits de la façana i els diferents tipus d’arcs de les finestres de les tres plantes, decorades amb ceràmica vidrada. En destaquen les finestres dels baixos, amb el trencadís ceràmic, i els elements de ferro dels balcons i baranes, que representen l’element més identificatiu de la primera etapa modernista de Raspall: l’estilització vegetal que sobrepassa el brancal i s’endinsa orgànicament.
A l’interior es conserven els arrambadors ceràmics originals, i l’estètica - i fins l’atmosfera - de cafè de primers de segle.
L’aixecava l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, a l’any 1906. L’edifici ha sobreviscut – fins ara - dos Dictadures, i un genocidi; esperem que se salvi també d’aquesta ‘Democraciola’ corrupta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario