L’ església està documentada des del segle XI, la trobem en una llista de parròquies del Bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050 amb la grafia de Rocha Maura.
L'advocació del temple apareix l'any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual féu una deixa piadosa a l'església de Sant Jaume de Rocamora.
Va mantenir la condició de parròquia fins al segle XV – el darrer document en que s’esmenta com a tal és en una llista de parròquies del Bisbat de Vic de l'any 1438 - , després passà a ser sufragània de Sant Pere de Bellmunt de Segarra.
El trasllat a l'indret actual seria probablement anterior al 1685, quan s'esmenta la capella de Sant Jaume amb quatre famílies a l'entorn seu.
L'any 1991 es va realitzar la darrera restauració.
La descripció tècnica ens diu ; Edifici de petites dimensions, consta d'una sola nau, portal de llinda recta amb marcs laterals motllurats. Sobre l'entrada, hi ha una petita obertura rectangular, així com una placa de marbre que indica la data de la darrera restauració. Culmina la façana una campanar d'espadanya d'una sola obertura. La coberta és dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab.
Del seu interior llegim que s'hi observa una volta de canó actualment estucada i sense pintar, i cal destacar-hi dues capelles laterals de petites dimensions. Altres elements a destacar, són una pica baptismal amb unes inscripcions il•legibles, així com una imatge de Sant Jaume.
Adossat al mur sud, hi ha un petit cementiri.
La placa de marbre que hi ha a sobre l'entrada, conté la següent inscripció: El Sr Bisbe Antoni Deig Clotet (Navàs, 11 de març de 1926 - Manresa, 12 d'agost de 2003) inaugura les obres de restauració de la Capella de Sant Jaume. Rocamora 3-11-1991
Recordo que ens trobàvem a l'Hostal Colomí de les Germanes Camps, amb l'Antoni Deig Clotet, aleshores bisbe emèrit, i em deia " sempre et trobo en llocs bons ", i jo li contestava, és que jo també tinc costums de Bisbe.
Consta que el manyoc de cables , no va arribar a classificar-se – és mot barroer - en el concurs de treballs tècnics duts a terme per deslluir el Patrimoni Cultural de Catalunya.
Consta que el manyoc de cables , no va arribar a classificar-se – és mot barroer - en el concurs de treballs tècnics duts a terme per deslluir el Patrimoni Cultural de Catalunya.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Que sant Jaume, injustament abduït pel feixisme i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels castissentins , trempolinsn , santjoanencs, Olianesos , urgellencs , montclarencs , figuerencs , pontarrins , , pallaresos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya, monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario