Els baixos tenen porta d'accés des de l'exterior, realitzada amb carreus ben tallats i allindada, amb la data 1683 gravada. El primer pis presenta obertures petites que en el segon estan cegades. El tercer pis presenta grans obertures de punt rodó. La coberta és de teula a quatre vessants.
De l’església sabem que a partir del segle XV, va esdevenir parròquia del poble de Miana. És d'una sola nau, amb afegitons laterals destinats a capelles. La porta d'entrada romànica, cega, és al costat del mur i al cos de l'edifici també annexionat en el qual hi havia l'escala interior que feia possible l'accés al cor de l'església. La porta actual és a ponent i està formada per arcs en gradació. Al seu damunt, un ull de bou bastit damunt d'una finestra romànica. Finestral Finestra central de l'absis, orientat a sol ixent. És ornada amb unes estretes columnes en relleu, estriades i acabades amb petits capitells en els quals hi ha representats, respectivament, una testa humana amb una creu encerclada damunt i uns elements florals. Hi ha també una arquivolta estriada i la decoració de la finestra es completa amb uns dibuixos geomètrics i vegetals que s'estenen per tot l'espai existent entre les esmentades columnes i arquivolta i l'exterior del mur.
Els amics de : http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/497_SMiquelMiana/SMiquelMiana.htm
Feien unes fotografies que evidencien que l’edifici ha estat objecte de restauració.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/10/goigs-sant-baldiri-esglesia-de-sant.html
https://patrimoni.garrotxa.cat/puntos-de-interes/esglesia-de-sant-miquel-de-miana/
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/esglesia-romanica-de-sant-miquel-de-la.html
https://guimera.blog/coneixer/esglesia-romanica-de-sant-miquel-de-la-miana-sant-ferriol-la-garrotxa/
https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1056
«El que pugui fer que faci»
No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina
L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones. I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor, presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.
Altres, dissortadament, continuen “ a marxa normal “
Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya” dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - , i d’un nou xoc, segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT
Demanen l’acompliment d’allò que se’ns ha promès ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"
Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.
La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida, la resposta cristiana i humana no és però, fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes
No oblidem però, a la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li aplicava el turment del desnonament.
A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre, fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA
A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica 'treure guany de situacions dolentes per a altres persones
«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»
Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!
Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla "
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario